03.08.2026 - 20:36
La sequera persistent i les onades de calor han fet baixar el riu Danubi fins a nivells històrics i han desencadenat una crisi que ja afecta el transport fluvial, la indústria i la producció d’electricitat a l’Europa central i oriental. La falta d’aigua ha obligat a reduir dràsticament l’activitat de les centrals nuclears d’Hongria i Romania, que depenen del riu per refrigerar els reactors.
A Budapest, el Danubi ha baixat fins al nivell més baix mai registrat, més de vint centímetres per sota del mínim històric del 2018. El descens ha deixat al descobert grans extensions de la llera i dificulta la navegació i la captació d’aigua. La situació pot empitjorar els dies vinents, perquè no es preveuen pluges importants i una nova onada de calor pot fer enfilar les temperatures per sobre dels trenta-vuit graus.
View this post on Instagram
La central nuclear de Paks, l’única d’Hongria, funciona a una petita part de la seva capacitat habitual. La instal·lació pot generar uns 2.000 megawatts, però ara tan sols en produeix uns 240. El baix nivell del riu dificulta la captació de l’aigua necessària per a refrigerar els quatre reactors i ha situat la planta prop d’una aturada completa per primera vegada en els quaranta-quatre anys de funcionament. Paks sol produir prop de la meitat de l’electricitat d’Hongria. El govern ha demanat a les llars i a les empreses que redueixin la despesa energètica durant les hores punta, entre les cinc de la tarda i les deu de la nit, i ha limitat la circulació de trens de mercaderies elèctrics.
Les autoritats també han preparat restriccions obligatòries per als grans consumidors industrials en cas que les mesures voluntàries no siguin suficients. Hongria ha hagut d’augmentar les importacions d’electricitat i recórrer més intensament a unes altres fonts de generació per compensar la davallada de Paks.
A Romania, la situació ha dut el govern a declarar l’estat d’alerta en el sector energètic. El cabal del Danubi ha baixat fins a uns 1.500 metres cúbics per segon, menys d’una tercera part dels 4.700 habituals durant el juliol. La falta d’aigua ja ha obligat a desconnectar un dels dos reactors de la central nuclear de Cernavodă. El segon funciona amb dificultats i també es podria haver d’aturar si el cabal continua disminuint. La planta aporta normalment prop d’un 20% de l’electricitat de l’estat.
Per evitar-ne l’aturada total, l’exèrcit romanès ha fet detonar 180 quilograms d’explosius en unes roques del canal de Bala, al curs baix del Danubi. L’objectiu és obrir el pas per construir una presa provisional que desviï més aigua cap al canal principal i la faci arribar fins als sistemes de refrigeració de Cernavodă.
Romania fa una voladura controlada per garantir el cabal del Danubi, que refreda una central nuclear
La mesura, insòlita, il·lustra la gravetat de la crisi. Les autoritats romaneses han demanat a la població que redueixi el consum d’electricitat durant el vespre i han negociat importacions amb els països veïns. Les fàbriques de Dacia i Ford també han aturat temporalment la producció per alleugerir la pressió sobre la xarxa.
La sequera afecta igualment la producció hidroelèctrica. A Sèrbia, el nivell del Danubi ha fet caure fins al 20% l’activitat d’una de les principals centrals hidroelèctriques del país. El govern ha convocat reunions d’emergència i ha demanat als ciutadans que limitin l’ús de l’aire condicionat, entre més aparells de gran consum. La navegació fluvial també ha quedat greument perjudicada.
En molts trams del Danubi, els vaixells no poden circular amb la càrrega habitual i alguns han quedat encallats. La falta de profunditat dificulta el transport de combustibles, cereals i matèries primeres i ha obligat a suspendre serveis turístics i comercials. A Budapest, els creuers han hagut d’atracar lluny del centre i la navegació de mercaderies gairebé s’ha aturat. A Bulgària, Romania, Sèrbia i Croàcia, el retrocés de l’aigua ha deixat al descobert bancs de sorra, roques, vaixells enfonsats durant la Segona Guerra Mundial i munició antiga.
La crisi no es limita al Danubi. El Rin, una de les principals vies comercials d’Europa, també registra nivells excepcionalment baixos. A Alemanya, els vaixells han de reduir la càrrega per evitar de tocar el fons, fet que obliga a multiplicar els trajectes i encareix el transport de petroli, carbó, minerals, cereals i productes químics. El descens del Rin també afecta els Països Baixos i el port de Rotterdam, el més gran d’Europa. El volum de mercaderies transportades pel riu ha disminuït aquestes darreres setmanes i les autoritats han imposat restriccions d’aigua.
Al nord d’Itàlia, la conca del Po es troba en situació d’escassetat hídrica elevada. La reducció del cabal ha permès que l’aigua salada de la mar Adriàtica penetri quilòmetres terra endins, cosa que fa perillar els arrossars, els fruiters, els canals de regadiu i els aqüífers. A l’estat francès, el Loira registra alguns dels nivells més baixos de les darreres dècades, i al Sena les autoritats han hagut d’alliberar aigua dels embassaments per mantenir-ne el cabal.
La calor també ha obligat a reduir o aturar temporalment la producció d’uns quants reactors nuclears francesos, perquè l’aigua dels rius era massa calenta per a refrigerar-los sense superar els límits ambientals. La crisi evidencia la vulnerabilitat de moltes centrals nuclears i tèrmiques europees, dissenyades per funcionar amb uns cabals i unes temperatures fluvials que són com més va menys habituals. Quan l’aigua és insuficient o arriba massa calenta, les empreses han de reduir la producció per garantir la seguretat de les instal·lacions i protegir els ecosistemes.
