Espanya no troba estabilitat política, una evidència que encara es podria reforçar avui si Meritxell Batet anuncia la data d’unes altres eleccions. Això pot passar si el PSOE no veu possible de fer una segona sessió d’investidura amb possibilitats de reeixir-hi, quan Felipe VI hagi completat la ronda de contactes amb els partits. Això no seria sinó la constatació d’una crisi que va començar ara fa quatre anys, el 2015.

Espanya, abocada a les quartes eleccions en quatre anys?

De llavors ençà hi ha hagut tres investidures frustrades, dues mocions de censura i tres eleccions, a les quals avui se’n podrien afegir unes altres. En cas d’aquestes quartes eleccions, la seqüència seria encara més alarmant: d’ençà del 27 d’octubre del 2015, Espanya hauria estat el 44% del temps sense un govern amb funcions plenes.

La situació d’Espanya és únicament comparable, quant a xifres, amb Grècia, on entre el 2012 i el 2015 s’organitzaren quatre eleccions per culpa de la inestabilitat causada pel rescat bancari i la imposició de les directrius de la troica. Espanya té uns altres problemes, com ara la corrupció del PP, la fallida d’un sistema bipartidista i, també, el conflicte amb Catalunya.

La investidura frustrada del 2015

Tot va començar el 27 d’octubre de 2015, quan Mariano Rajoy, just un mes després de les eleccions catalanes, convocava eleccions el 20 de desembre. D’aleshores ençà, Espanya no ha vist cap legislatura completa. Després d’aquestes primeres eleccions va ser Pedro Sánchez qui va intentar de ser investit, com va passar fa poques setmanes.

Llavors els PSOE tenia un pacte amb Ciutadans, però la formula requeria l’abstenció de Podem, que no va voler passar per l’adreçador. Més tard, Felipe VI va proposar de president del govern Rajoy, que va declinar de sotmetre’s a la investidura per falta de suport parlamentari i així agreujà el desgast del PSOE.

Arran d’això, i de la inexistència d’un candidat, el 3 de maig es van dissoldre les corts i es van convocar eleccions el 26 de juny. La jugada li va sortir bé, a Rajoy, que va guanyar catorze escons i va afeblir Cs i el PSOE. Així i tot, el dirigent del PP va haver de menester dues investidures per a ser reelegit i el ‘cop de mà’ dels barons socialistes. En el segon intent, seixanta-vuit diputats socialistes van abstenir-se per permetre la investidura de Rajoy.

Aquesta decisió va dur una tensió interna inusitada al PSOE. Al comitè federal, entre crits i retrets, es va imposar el bàndol que volia facilitar la investidura de Rajoy. Era una ordre que aparells mediàtics i polítics reclamaven de fons, fins que van sortir-se amb la seva.

La sessió d’investidura de Rajoy va acabar amb Sánchez abandonant l’escó per no haver de trencar la disciplina de vot. Rajoy fou investit i el 4 de novembre el PP presentava el nou govern. S’acabaven així 374 dies sense un govern en funcions plenes.

L’estabilitat va durar poc i el 14 de juny de 2017 Unides Podem va presentar una moció de censura contra Rajoy pel seguit de casos de corrupció que assetjaven el partit del govern. Era el primer avís. Però el vet de l’oposició a Pablo Iglesias no va permetre que la moció reeixís, perquè el PSOE es va abstenir.

La caiguda del govern Rajoy no atura l’excepcionalitat

Finalment, el primer de juny de l’any passat, el PSOE de Pedro Sánchez presentava una moció de censura, l’endemà mateix de la publicació de la sentència del cas Gürtel, que assenyalava directament el PP per finançament il·legal.

La moció es va aprovar amb el suport, per exemple, d’ERC, PDECat i Compromís, i servia per a fer caure Rajoy. Aquesta majoria alternativa durà poc: el 5 de març, quan no feia ni any que havia expulsat el PP, Sánchez va convocar eleccions perquè no va aconseguir d’aprovar el pressupost al congrés espanyol.

Amb tot plegat, l’estat espanyol continua funcionant amb l’últim pressupost aprovat fins aleshores, el del 2017, que havia preparat el ministre del PP d’Hisenda Cristóbal Montoro. Uns comptes de fa dos anys per a un context econòmic prou diferent. De retruc, la situació ha tingut efectes en el finançament autonòmic.

A més, si les eleccions es repeteixen el govern espanyol continuarà sense tenir funcions plenes fins a cap d’any, pel cap baix. Les eleccions espanyoles serien el 10 de novembre i abans de vint-i-cinc dies s’haurien de formar les corts espanyoles. Un període que varia entre vint-i-tres dies i vint-i-quatre, com ha estat el cas d’aquestes quatre darreres eleccions. En conseqüència, almenys fins al 3 de desembre no es constituirien les corts. I, en acabat, encara hi hauria d’haver una roda de consultes i una proposta de candidat per al funcionament normal de les institucions.

Així, el govern espanyol hauria estat en funcions o amb les cambres dissoltes sis-cents cinquanta-cinc dies. És a dir, el 44% del temps d’ençà que Rajoy va convocar eleccions, ara fa quatre anys. La xifra s’obté sumant els 374 dies que van transcórrer entre la convocatòria electoral del 2015 i la formació del govern després de la repetició electoral; els set dies entre la moció de censura de Sánchez i la presentació del govern socialista; i els 274 que haurien passat entre l’última convocatòria electoral i la constitució de les corts espanyoles al desembre. Un període que seria més llarg, tenint en compte que no hi hauria un nou govern el mateix dia que es formen el congrés i el senat espanyols.

A més, si es tenen en consideració els 218 dies en què el govern català va ser intervingut per l’aplicació de l’article 155 (aleshores el govern espanyol funcionava a ple rendiment), l’estat espanyol hauria estat en situació d’excepcionalitat el 58% del temps d’ençà que Rajoy va convocar eleccions l’octubre de 2015.

Què pot fer un govern en funcions?

Si és en funcions, el govern espanyol perd algunes de les facultats més importants. L’article 21 de la llei del govern especifica que l’executiu en funcions ‘limitarà la seva gestió a despatxar ordinàriament els assumptes públics, i s’abstindrà d’adoptar, excepte casos d’urgència […], qualsevol altra mesura.’ A més, un president del govern en funcions no pot convocar eleccions, ni proposar qüestions de confiança ni referèndums.

Tampoc no pot aprovar el pressupost –per això avui es funciona amb el del 2017– ni presentar projectes de llei. De fet, aquests darrers quatre anys només s’han aprovat 32 lleis, i la mitjana és de 175. Afegim-hi encara que 300 iniciatives legislatives han caducat arran de l’avançament electoral, bé perquè no s’han pogut tramitar, bé perquè no s’han pogut votar al ple.

Si a la fi es convoquen eleccions, les corts espanyoles es dissoldran. Tanmateix, el congrés i el senat espanyols mantindrien un cert funcionament. Les decisions, les prendrien les diputacions permanents de cada cambra, que són de 21 membres la del congrés i 36 la del senat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb