30.06.2026 - 12:56
|
Actualització: 30.06.2026 - 13:07
El govern del president Salvador Illa fa un balanç positiu del procés de regularització extraordinària d’immigrants, que s’acaba avui. A l’abril, quan van començar els tràmits, el govern espanyol preveia que hi participarien més de 500.000 persones, però finalment s’han registrat vora 1,2 milions de sol·licituds, que ara caldrà revisar si compleixen els requisits establerts. Encara no hi ha una xifra oficial sobre les sol·licituds registrades a Catalunya i el govern diu que, en tot cas, l’anunciarà el ministeri, però segur que superarà “amb escreix” la previsió inicial de 150.000.
Segons la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, el volum imprevist de sol·licituds “no fa sinó avalar que la regularització era el camí correcte”. Segons el seu parer, la situació d’irregularitat “obligava a viure en una economia submergida i sense drets reconeguts gent que ja era aquí”.
El Tribunal Suprem espanyol creu que el procés va en contra del dret europeu, tal com van denunciar la Generalitat Valenciana i el govern de l’Aragó, i ara ha de decidir si en demana el parer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La providència del Suprem, a la qual ha tingut accés VilaWeb, posa en dubte que l’estat espanyol pugui aprovar sense coordinació amb la Unió Europea una regularització d’aquesta magnitud, sobretot tenint en compte l’enduriment de la política immigratòria que ha entrat en vigor aquest mateix mes.
Paneque creu que sí: “Tenim confiança absoluta en el procediment. Estem convençuts que s’ha fet amb totes les garanties i que així quedarà acreditat.” També ha recordat que no era la primera vegada que s’aprovava una regularització d’aquestes característiques. Abans, de fet, n’hi havia hagut sis. La primera va ser l’any 1986, sota la presidència de Felipe González, i tres més durant el mandat de José María Aznar. El darrer procés, el 2005, el va promoure José Luis Rodríguez Zapatero i va permetre de regularitzar la situació de 576.506 persones a l’estat espanyol.