
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Estic completament convençut que tothom entén quina és la regla més bàsica per a aconseguir una victòria, siga quina siga. Per a guanyar has de fer-te com més fort millor i procurar que el teu adversari siga com més feble millor.
Si acceptem aquesta premissa, que no crec que puga discutir ningú, ens hem de demanar en veu alta com és possible que ERC i Junts per Catalunya estudien a hores d’ara de facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol –cosa que ahir, fins i tot, els presos polítics de Junts van demanar per escrit, sembla que contra el parer del grup parlamentari. La resposta a aquesta pregunta només pot ser que tenim davant un notable contrasentit o bé la prova que el xantatge funciona.
Seríem davant un notable contrasentit perquè col·locar Sánchez a la Moncloa equivaldria a regalar quatre anys de govern al PSOE, de manera que incomprensiblement reforçaríem l’adversari principal, aquell que pot posar traves a la nostra victòria. I ho faríem, a més, en un moment en què la seua posició no és ni de bon tros consolidada –tan solament cal veure els embolics que té organitzats amb Podem i Ciutadans. O seríem davant la prova que el xantatge, la repressió sobre els presoners i, per extensió, contra els partits polítics i les organitzacions a què pertanyen funciona si l’única raó que es pot argumentar per a explicar aquest contrasentit és que val més no complicar la situació personal de les nou persones empresonades, situació que tots sabem que per si mateixa és extraordinàriament difícil.
Quan l’independentisme va donar els seus vots perquè Sánchez fos elegit president en substitució de Mariano Rajoy, ja vaig expressar-hi el meu desacord. Em va semblar un error tàctic enorme, però reconec que era molt difícil de sostreure’s al plaer de foragitar Rajoy de la cadira. I per tant em vaig conformar amb l’absència de debat i la unanimitat en contra. Però ara? Un any llarg després i havent vist tot això que ha passat, quin trellat té optar –i de franc, altra vegada– per afermar en el poder Sánchez i el Partit Socialista espanyol? I sobretot com casa això amb el fet de continuar afirmant que l’objectiu és fer efectiva la república independent proclamada després del primer d’octubre de 2017?
Fa un any el regal dels partits que fins ara representen l’independentisme va ser en canvi de res, com s’ha demostrat de sobres amb el pas dels mesos. Tant ERC com Junts per Catalunya van explicar aleshores que aquell gest era necessari i seria beneficiós. Però avui ningú no és capaç de trobar cap deferència, ni una, que el Partit Socialista o el govern espanyol hagen tingut amb l’independentisme. A l’inrevés. El PSOE ha allunyat cada setmana més la hipòtesi d’una solució negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya.
Ara fa un any els dirigents dels partits independentistes van fer mans i mànigues per a explicar el seu vot en públic –i encara en van fer més en privat–: quan ja no sabien què més dir, van arribar a adduir la situació dels presos, la preservació del seu, diguem-ne, benestar. Un any després, el trasllat humiliant i salvatge, en tres dies, dels presos de Madrid al Principat ho diu tot, explica amb claredat com entén Pedro Sánchez que ha de ser la relació amb aquests dos partits. Pur sadisme d’estat, ordenat i controlat al mil·límetre pel ministre Grande-Marlaska, que ho és gràcies als vots dels partits en què militen les nou víctimes d’aquest trasllat. I jo, que els qui han hagut de suportar aquest trasllat demanen hores després que es ratifique amb el seu vot el ministre que els ha confinats durant tres dies en gàbies asfixiants d’un metre d’amplada i 1,60 d’alçada només ho puc qualificar de kafkià.
Si la negociació del vot favorable a Sánchez implicàs beneficis directes i immediats per als presos i els exiliats, tangibles i visibles, fruit de negociacions serioses a càrrec de negociadors seriosos, reconec que sóc dels qui tindria grans dubtes sobre què fer. Entenguem-nos: és la llibertat del país allò que garanteix la llibertat dels presos i els exiliats i no a l’inrevés. Però també és evident que –jo crec que tots– estaríem d’acord a fer concessions sobre el projecte col·lectiu per alleujar la seua situació individual. Tanmateix, la qüestió és que no hi ha res de res. Ni hi haurà res de res. Ho sabem tots mentre els dies, les setmanes i els mesos van passant. Com sabem tots que la sentència arribarà, és clar que arribarà. I tots sabem també que serà molt dura. I que no hi haurà cap indult però que Sánchez mantindrà la pastanaga alçada, a tants anys vista com siga possible, per tenir domesticades unes cúpules de partit que van tancant cada dia més l’horitzó obert per la ciutadania –vull creure encara que de manera inconscient.
Per això insistiré en allò que ja vaig escriure ahir. Els dirigents d’ERC i Junts noten, senten, tota la pressió imaginable d’una banda però gens de pressió de l’altra, on tots estem tenallats per l’emoció fruit de la repressió i per la culpabilitat de saber que els presos són allà dins i els exiliats allà fora perquè se la van jugar per nosaltres. Però si continuem així, callant davant les decisions equivocades o simplement acceptant que en prenguen de ben difícils d’explicar, cada dia serà més complicat de saber quin és l’objectiu i entendre on és la victòria per a la qual tanta gent ha treballat, treballa i treballarà cada dia.
76 comentaris dels subscriptors

ANTONI MARONAS
27.06.2019 | 22:12
Si no fem el que va fer el poble a la revolució francesa, estem perduts.

Anna CASACUBERTA
27.06.2019 | 22:14
Totalment d’acord Sr. Partal. Seria totalment incomprensible facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Ni pensar-ho!!!

Neus Soler
27.06.2019 | 22:18
Quina raò te senyor Partal!!

Gabriel Aparício
27.06.2019 | 22:19
Quan millor ha funcionat tot ha estat quan el poble tenia el lideratge i els partits seguien al poble. En un moment donat el poble va descansar un mica, potser per cansament, potser perquè s’havia deixat enlluernar pels polítics.
I va ser llavors quan va començar la contemporització i les lluites es van diluir. Ja ningú sabia si volia la independència, l’alliberament dels presos polítics per a aconseguir la independència, una justícia justa per alliberar als presos, un govern espanyol demòcrata perquè hi haja justícia.
La solució és a les nostres mans i a les d’aquells que han decidit continuar lluitant: el poble ha de tornar a liderar, els polítics han de veure’s obligats a seguir al poble i s’ha de restaurar al president legítim.

Nuria Boniquet
27.06.2019 | 22:21
Francament no entenc la decisió Crec que ERC i Turull/Rull/Sanchez ens la haurien d’explicar

David Mascarella
27.06.2019 | 22:22
Alternativa ? (amb certificat de garantia)

Josep Usó
27.06.2019 | 22:28
Els representants dels partits no són capaços de fer més. En cas contrari ho farien. No podem esperar res més, d’ells. S’ho vendrien tot, poble inclòs, per mantindre una situació personal que, en el millor dels casos, acabarà confinant-los a la cel·la asfixiant en la qual ja n’hi ha nou. Però no ho entendran mai, perquè la por els impedeix pensar. Des del començament va ser el Poble, qui es va començar a moure. I és qui ho ha de continuar fent. Ells ja s’ho faran. Però si envesteixen Sánchez, els presos s’hi estaran trenta anys a la presó i no seran els únics. Tot aquell qui piule, els hi acompanyarà. Pensar que a Espanya hi ha esquerres és una creença. Si mai n’ha hagut, encara reposa en fosses comunes anònimes, des de la guerra civil.

Núria Coma
27.06.2019 | 22:30
Malauradament crec que el xantage funciona.
Des que Roger Torrent va ajornar el ple per a no investir Puigdemont cada acció que han fet els partits mostra que la la repressió funciona, que s’han rendit, i que ho donen tot a canvi de res.
Tot el respecte perla seva situació personal, però és així, tant de bo no ho fos

Josep m Uribe-echevarria
27.06.2019 | 22:32
Després de llegir el teu editorial,Vicent,he llegit la crònica d’en Pere Martí,i la sensació es que cada cop som mes porqueta cosa.Un País no es pot governar de la presó estant.l’Estat espanyol fa amb nosaltres el que vol,i la nostra resposta es pura retòrica.La Consellera Ponsatí a piulat:”Prou samarretes”,i trobo que te raó.

Victor Serra
27.06.2019 | 22:43
Doncs la veritat és que no hi ha una solució bona. Donar suport aSánchez gratis altre cop és un desastre, però no fer-ho també porta a una situació catastròfica de la que no podem guanyar-hi res. L’ideal si Sánchez fos l’estadista que no és, seria trobar una solució amb contrapartides negociades. Però aquest escenari no es produïrà, tot i que crec que per part dels independentistes s’ha d’intentar.

Matilde Font
27.06.2019 | 22:53
Partint de la base, i amb tot el respecte, que no hi ha punt de comparació entre la meua situació personal amb la dels presos polítics, exiliats i represaliats. Ja fa molts mesos que dic que els presos polítics no estan en condicions emocionals i físiques de prendre les decisions polítiques i d’estratègia política per la situació personal que hi viuen.
Els hem de tindre en compte per pràcticament tot, però no amb aquestes decisions.
Com bé dius, seran alliberats quan siguem República Catalana, no al revés. Molt a pesar meu i de moltíssima altra gent.

Antoni Soy
27.06.2019 | 23:01
Molt d’acord. No diré al 100% però quasi.

Antoni Oller
27.06.2019 | 23:02
A les eleccions a Ñ jo vaig votar l’Albano; un amic meu que va fer el mateix, al veure els resultats s’en va penedir; jo no me n’he penedit mai, i ara menys.

JOSEP AMILCAR ALBERT
27.06.2019 | 23:08
Arnado Otegui va dir que els vascos mai havien fet política desde la presó. Els seus presos polítics es desprenien de la responsabilitat política perquè aquesta s’exercira desde fora. Estic d’acord amb ells. No s’hauria de decidir la política desde dins de la presó. No estan en una situació adecuada per fer-ho en llibertat i sense presions.
Respectant les decisions personals dels que es van quedar, pense que haurien d’haver eixit tots abans que els clavaren a la presó per condemnar-los i escarmentar-nos després.
I de la unitat……. què dir de la manca d’unitat dels partits polítics indepndentistes??!!

JOAN RAMON GOMÀ
27.06.2019 | 23:11
Abans per enganyar els partits catalans calia cridar fort i en públic: “Apoyaré….”
Ara ja es deixen enganyar simplement amb que un expresident insinuï que no descarta estudiar indults.
Sincerament, em fa l’efecte que la única possibilitat de fer-los llaurar recte és reunir una bona multitud, fer cartells murals de la resolució del grup de terball de la UNU ordenant-nos que els alliberem, acudir a una de les presons, obrir les portes i fotrel’s fora de la presó a puntades de peu al cul i no deixar-los tornar a entrar per molt que ho implorin i supliquin.

Rosa Fontanals
27.06.2019 | 23:15
Totalment d’acord, estem lligats de mans i peus, en un atzucat, quina tristesa!

JESUS CASTELLS
27.06.2019 | 23:15
Estem amb una confrontació es pot lluitar activament o passivament, o es pot negociar pero en cap cas podem cedir a canvi de res, això equival a rendir-nos i perdre, crec que a pesar de ser els febles en mitjans som els forts amb raons i això ens dona una força increïble en el llarg plaç que no podem malmetre cedint-la a canvi de res.
Part d’aquesta situació es la feblesa que reina dins el mon independentista fruit de la desunió, falta de lleialtat i projecte comú entre els partits independentistes.
Nosaltres hem de poder, negociar i en cas contrari parar o obstruir el seu pas, rendir-nos només ens porta al desastre. Tenim la força dels vots i l’hem d’expremer al màxim.

Ricard Pintado
27.06.2019 | 23:27
Sempre hem d’estar abaixant el cap i donant les gràcies? Què en treiem, ni que sigui a curt plaç? Ells, els M. Rajoy, P. Sánchez, Iceta, Borrell, Soraya, Inda, Vox en general, els Piolins i els “a por ellos”, ens han fet cada dia més independentistes.., i segueix, cada dia més. No en tinc cap dubte, és qüestió de persistència i temps. Això no és gràcies a cap adoctrinament o als encants dels nostres representants, siguin Junqueras o Puigdemont, és gràcies al rebuig que ens provoquen els del 155, a la seva justícia i a les seves difamacions. Perquè no són com nbosaltres ni ens sentim, cada vegada menys, com a part d’ells. Tan sols en volem fotre el camp, i raons ens en donen a diari fins al fàstic.
Mandela va saber aglutinar al seu voltant les legítimes aspiracions dels sudafricans originaris, va esdevenir un líder emblemàtic admirat a tot el planeta, però pagant un preu brutal amb una dignitat i humanitat incommensurable. Tampoc els demanem tant, però sí una mica més d’orgull, fermesa i dignitat!
Paradoxalment, si seguim a aquest pas, seran els mateixos representants nostres els que aconseguiran que abandonem les nostres aspiracions de República catalana independent.

JORDI PIGRAU
27.06.2019 | 23:40
Molt encertat el Títol, amic Vicent

Joaquim Falcó
27.06.2019 | 23:44
Veig que l’ideia que vaig insinuar ahir comença a fer forat ,”ASALTAR LA BASTILLA” l’11 de Setembre.

Florenci Maymó
27.06.2019 | 23:45
Serà tant dur com volgueu, però el greu error és que persones represaliades segueixin prenent les decisions.
O só els missatgers els que prenen les decisions?
Seria més greu que aquests prenguessin les decisions escudant-se en els primers.

Joan Maria Camprodon
27.06.2019 | 23:48
Concessions sobre el projecte col•lectiu per alleujar la seva situació individual? Ho sento, però hi estic totalment en desacord. Mai. Això seria precisament cedir al seu xantatge.
Encara que ens dolgui en el més fins

Gerber van
27.06.2019 | 23:55
Més clar no es pot dir. Espero que el misatge d’en Vicent Partal arriba als partits independèntistes i feran cas. Però ho dubto molt. No poden, no volen. Espero que l’ANC ja te alguna cosa més que el 11S que fem cada any com una rutina i ja no impressiona cap polític, ni aquí ni allà. Al final, quan cau el condemne, acaberem només amb els CDR i una vaga sense el suport dels sindicats. És a dir un fracas total que no servira per res. Així no es pot fer una Repùblica, senyors i senyores!

GUILLEM BOSCH
27.06.2019 | 23:59
Diria moltes coses gruixudes a molts dels “nostres”, però suposo que serà millor callar. I no les diria només per fets succeïts avui, sinó per aquests fets sumats als fets d’ahir, i als de la setmana passada, i als de fa un mes i els d’un any enrere. Per alguns, que segurament som una minoria rondinaire i molesta i, ai uix, derrotista i que, a d’altres, Vicent, no us agrada sentir-nos gaire, tot plegat és tan altament desesperant, humiliant, vergonyós i indigne que callarem, sí, callarem, però callarem mossegant-nos la llengua o els llavis tan fort que no distingirem la sang de la saliva.

Maria Rosa Guasch
28.06.2019 | 00:01
Totalment d’acord. No a tot, novament. No volen negociar ni els nostres polítics gestionen això com cal. Tot nou!

Sílvia Poll
28.06.2019 | 00:11
Benvolgut Vicent, un cop més només et puc donar la raó. Ahir o, ja abans d’ahir, vaig passar molta vergonya per deixar que els nostres presos tornessin a les presons catalanes. Hem estat incapaços de fer res per tal que això no passès i que encara hi hagi gent que es plantegi donar els seus vots a qualsevol que vingui d’espanya a canvi de res, és vergonyós i patètic. Començo a pensar que som un poble patètic i ens mereixem el que ens passa. Com no despertem d’una vegada, se’ns menjaràn amb patates fregides.

Jaume Sastre
28.06.2019 | 00:18
Fa molt de temps que vénc repetint que els presos no poden dirigir la lluita perquè estan sotmesos a tortura psicològica i que la via més segura i ràpida per aconseguir la seva llibertat és implementar la República catalana, és a dir, fer el contrari del que ells proposen.

Núria Castells
28.06.2019 | 00:31
El gobierno i l’estat han comprovat que la repressió funciona. I, per tant, seguiran exercint-la i no cediran ni un mil·límetre. Tot al contrari.
La Generalitat segueix i seguirà intervinguda: el “govern efectiu” no serà mai efectiu, tal i com estem comprovant dia rere dia. Comptes intervinguts, recurs contra qualsevol iniciativa -Borrell “ataca de nuevo”-, Tribunal Constitucional petant-se les lleis que elabori el Parlament… Impossible governar. El desprestigi de la Generalitat farà cada cop més fàcil bescantar-la i titllar-la de maldestra, d’inútil, de no tenir el benestar del poble com a objectiu… Jugada mestra. D’ells, esclar. La Generalitat convertida en una simple Diputació, esperant el moment que els caigui a les mans com una poma madura.
A on anem, per aquest camí, partits?
Doncs, és ben clar: anem directes cap a la derrota més patètica que haurà patit el país des del triomf de la “Cruzada”.
I no exagero en absolut.
El poble de l’1-O ni volia això ni s’ho mereix.

ENRIC ROIG
28.06.2019 | 00:34
“per tenir domesticades unes cúpules de partit que van tancant cada dia més l’horitzó obert per la ciutadanía -vull creure de manera inconscient”. Jo també vull creure que no m’equivoco al pensar que l’opinió catalana, i per tant els vots, tenen un contingut molt important de substrat ideològic i de sentiments. També voldria creure que en els professionals de la política passa el mateix. Però el sentit crític s’em rebel.la i em diu que dins la classe política la ideología i els sentiments estan molt més mediatitzats pel principi de la realitat, tant tècnicament com humana, que en la gent del carrer. Un politic no es pot permetre de prendre decisions guiat per l’utopia, i es troba en unes condicions especials en que el seu coneixement no son tan lliures com les dels ciutadans. Una part important de les decisions provenen de la part del seu cervell que resideix a la seva butxaca. Segons com resolgui les equacions plantejades per aquesta contradicció, la seva manera d’actuar serà diferent, i tirarà més cap a la generositat i professionalitat que cap la zona de la corrupció, covardia o de la mentida. Aquest dubte és etern i comú als que es juguen els nostres destins (i els seus).

Lluís Paloma
28.06.2019 | 00:34
Sobre ERC, porten fallant en el mateix des de 2004, i ho sé perquè aleshores hi militava: en vaig marxar el 2007, decebut perquè la direcció del partit havia promès una cosa i havia fet la contrària. Segueixen així. ERC, malgrat que les seves bases puguin ser independentistes, és un partit clarament autonomista, iberista, i de tot menys independentista. I seria bo que tots ens n’anéssim adonant. Sobre el PDECat, penso que el nou partit antiindepe d’Artur Mas pot anar bé per una raó: que hi vagin tots els crítics amb Puigdemont, especialment el sector Marta Pascal. Llavors a les properes eleccions no se’ls vota i en pau. Però això encara ens deixa amb el desgavell incomprensible del govern Torra. Reconec que ja no sé què votar, perquè l’opció que milions de catalans necessitem ni hi és ni se l’espera. Em sembla que tot depèn de Puigdemont i de Boye. I és posar-los al damunt una càrrega massa gran.

Jaume Bosch
28.06.2019 | 00:39
Quí encara cregui en els ejpañoles o és idiota o ens amaga colca cosa.
Marxem o seguim fent l’imbècil?

jaume vall
28.06.2019 | 00:41
Avui em mossego la llengua per no dir alguna cosa que lamentaria més endavant.
A part de subscriure l’editorial, em conformo amb la idea, no massa esperançadora, de que o bé espavilem, o estem perdent l’embat, i els comentaris de JOAN RAMON GOMÀ, Matilde Font, Jesús Castells, Núria Castells, Ricard Pintado.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
28.06.2019 | 01:00
Servidor proposaria per a fer una vetlada de distensió i companyonia entre els polítics independentistes i els colonialistes, tot creant una mena de festa on començant des de la picadeta i el vermut, el sopar, la xarredeta informal, el ball…..i a partir de certa hora quan l’afecte mutu pujara de temperatura, llavors, cadascú pujara amb la seua parella als dormitoris i a partir d’ací, escolta tu !
,…xe, el que faça falta!…tot siga fet per la distensió i la independència !…Tot siga per la República !…propose, així, a boca de canó, aquests emparellaments:
1. Rufian / Grande-Marlaska. 2. Aragonès / Pedro Sánchez. 3. Sabrià / Arrimadas. 4. Pascal / Méndez de Vigo. 4. Torrent / Villacís. 5. Rajoy / Junqueras. 6. Bonvehí / Fernández de la Vega. 7. Alberto-Carlos Rivera / Ernest Maragall. 8. Ada Colau / Bassas. 9. Manué Valls / Elsa Artadi. i 10. Nogueras / Abaskal.
En definitiva….”si del rosse nasse el carinyo”….puix endavant, escolta, tu !.
PS: podeu afegir-ne més emparellaments que us vinguen al pap, per tal de rebaixar l’extrema tensió que vivim i així se’ls relaxen les neurones i….els baixos.
Tot siga fet per la República !…
…que no faran aquests/aquestes gran batalladors pels drets dels humans i democràtics d’aquesta societat insurrecta que posen el seu “savoir faire” dialogant i els seus cossos rebels al servei de la causa que ens té entretinguts fa tant de temps

ASERET ALMAR
28.06.2019 | 01:19
Totalment d’acord amb l’editorial.

Oriol Roig
28.06.2019 | 01:42
L’única resposta possible a parer meu fóra: “i tant Sr. Sánchez, en parlarem així que els nostres presos polítics siguin lliures i els nostres exiliats puguin moure’s lliurement pel Reino de España”

Toni Borrell
28.06.2019 | 01:52
No puc estar-hi més d’acord. Els presos politics son uns ostatges i actuen com a tals. Evidentment no es culpa seva. No estan en condicions de dirigir el poble català cap al seu alliberament

Joan López
28.06.2019 | 05:58
El “ho tornarem a fer” es un eslogan que ho diu tot. Ja no seguim fem-lo? Ja s’acabat? no entenc res dels partits soberanistas, ho perderem tot si no seguim, res de tornar a fer,hem de seguir i amb mes força que mai, i com bé dius Vicent es la gent qui ha de pendre ara al comandament.

Jordi Torruella
28.06.2019 | 06:20
El 10 d’octubre es va constatar l’engany dels partits polítics cap al poble Català. El discurs públic era una cosa però en privat un altre. Portem més de 300 anys sotmesos i, a no ser que el poble català comenci a tallar caps, seguirem 300 anys més. Els partits polítics està ple de gent que vol la vida fàcil. Gent sense escrúpols per trepitjar caps i anar ascendint. L’única esperança es que l’ANC torni als seus origen i que reclami: president, posi en marxa la República!

josep soler
28.06.2019 | 06:42
Estem sols, com sempre i per sempre.
Vam estar sols el 1714, en mig de dos dels reines més forts del món, quan es van unir contra els catalans. Vam estar sols el 1936 sota les bombes del III Reig, unit amb el dictador contra els catalans.
I avui, tornem a estar sols: a els estats europeus no els importa que l’Estado espanyol ens aixafi les llibertats, l’economia, la cultura i la justícia. Fins i tot, no l’importa ni mica a la progressia espanyola, menys encara a la progressia equidistant catalana. Però el més trist: és que avui també ens ha deixat sols ERC, a canvi d’un grapat de càrrecs electes en la pseudoautonomia i els ajuntaments. Res a dir dels presos polítics, ells han de fer i dir el que puguin per escapar-se de la presó, com en qualsevol guerra, per això són ostatges del Règim.
Ens roben els impostos a canvi de porres, ens roben els fets a canvi de mentides. I a casa, ens roben al llaç groc que penja en les solapes dels que ens han traït, i en els balcons d’ajuntaments que han pactat amb el 155.
La falsa progressia espanyola-europea-catalana anirà a dormir sabent que és un frau. La dreta dormirà tranquil·la perquè no té consciència.
Només ens volen per robar-nos l’ànima, treballar, callar i creure. Però mentre existim els farem nosa. El 2 de Juliol els farem nosa a Estrasburg.

Júlia Laforga
28.06.2019 | 07:04
Aposta decidida per dis plabs estrategics;
1. El del JR Gomà; fer-los fora de la presó i no tornar-los a deixar entrar encara que ho demanin de genolls.
2. El de l’estudi d’arquitectura; el roce fa el carinyo i s’acaben les manies. No se sap mai

Albert Miret
28.06.2019 | 07:29
Francament, em sembla massa un “farol” clàssic del “Zapatero” per forçar a Podemos o a Ciudadanos a pactar sense res a canvi. Els ha promès la llibertat als presos polítics a canvi del vot, però quan Podemos o l’altre ximple es dobleguin, es desdirà sense gens de vergonya, exactament com amb l’Estatut. Sembla mentida que es caigui repetidament amb la credulitat de les promeses castellanes. Ho han d’entendre d’una vegada: un castellà mai pacta perquè no té capacitat de fer-ho, pactar li sembla una falta de “hombria” quan no de “cojones” i llavors només li queda mentir. No ho veuen els presos el que els està passant a la “Comunidad de Madrid”? Mai pacten, són trilers de naixement. Parem d’anar amb el lliri a la mà, que això ja va sent ridícul!

Jaume Riu
28.06.2019 | 07:34
Vicent, és pot dir com ho dius tu o simplement reconèixer que una revolució per canviar els fonaments de l’estat (esdevenir un estat independent en forma de república) NO s’ha fet mai des dels propis fonaments de l’estat, és dir, NO s’ha fet mai una revolució des dels partits polítics en el govern.
Doncs això.

Pepita Carlos
28.06.2019 | 07:47
Totalment d’acord amb el Sr. Vicent Pertal.
I que hem de fer si els mostres polítics no fan el necesari per assolir l’indepèndencia, tot el contrari van per l’autonomisme pur i dur.
Si hi haguesin votacions, NO SE QUE FARIA NI JO NI MOLTA GENT, fins i tot m’estic plentejant si val la pena anar Estrasburg

Ramon Bonet
28.06.2019 | 07:55
D’acord . Si tinguéssim prouta força jo faria repetir eleccions tantes vegades com fóra possible . En cas contrari… quin de entre tots els mals triaríem oens triaríenvper a governar a Madrid ?

Jordi Camps
28.06.2019 | 08:00
Té tota la raó el Sr. Vicent Partal, jo entenc la situació de segrest als nostres Presos Polítics i les seves reaccions personals. però a banda d’això el Partits Polítics no tenen cap dret de jugar amb els nostres vots i fer el contrari i personalment començo a estar tip de JuntsxCat, ERC, CUP ja que cada dia rebent bufetades, com ahir el inquisidor TC es carrega la llei de protecció ambiental, continua el control inquisidor del ministeri d’economia del psoe i moltes d’altres, i tots tranquils aquí no passa res

joan rovira
28.06.2019 | 08:06
Anem omplint de significat els fets, les persones i els mots de la nostra realitat com a poble independent i lliure:
1/ la història oficial del 1931 i 1976 és falsa perquè es va substituir la voluntat democràtica del poble, tal com volen fer amb el 2017!
2/ 43 anys per descobrir que les “Eines de país” són al nostre abast!
3/ cap polític ens ha dit que votem a qui no mana, només gestionen la immensa teranyina clientelar, car som un país colonial!
4/ de fa cinc-cents anys, mitjançant una autoritat importada, i de fa tres-cents per una altra igualment importada i imposada per la força que van maquillar el 1976 i pretenen que continuï!
5/ hem de tocar fons per saber qui és qui d’aquest poble!
(Després de cinc-cents anys de colonialisme importat i imposat; tot és a les mans, mai dels intermediaris, sinó del POBLE INDEPENDENT I LLIURE)

Mercè Pàmies
28.06.2019 | 08:11
Molt d’acord amb l’editorial d’avui i la d’ahir sobre la manifestació de l’11-S (x a què? Només un mercat de samarretes?).

JOSEP ANTONI HERMOSILLA
28.06.2019 | 08:13
Estic d’acord Sr Partal i com diu el Sr. Usó : “Pensar que a Espanya hi ha esquerres és una creença. Si mai n’ha hagut, encara reposa en fosses comunes anònimes, des de la guerra civil”.
Ho tenim clar, estem venuts.

LLUÍS CASTILLO
28.06.2019 | 08:23
Benvolgut Director, sembla evident que la repressió i el xantatge sí que funciona, la petició d’abstenció dels ostatges polítics o demostra, Els partits pseudo-independentistes s’abstindran (tant de bo m’equivoqui). Salut.

Anna Muxi
28.06.2019 | 08:43
Els que som de la generació del “68” estem tips de haver de discutir amb els nostres partits polítics que sempre han anat a la seva, volent el poder i pactant sense mirar en qui ho fan. Aquesta vegada el poble ha tirat endavant i hem aconseguit posar en marxa un cami cap a independència i ara sembla que els hi fem nosa….sort en tenim dels moviments socials que segueixen treballant i aconseguint “petites conquestes” com la Cambra de comerç…
Molt d’acord amb editorial d’avui, seguirem perquè ningú ens traurà el somni de ser lliures algun dia

Josep Ramon Alonso
28.06.2019 | 08:56
Crec que tens raó, el xantage funciona, és la màxima expresió del que és un segrest i com a resultat la sindrome d”Estocolm.
De MANUAL.

Salvador Aregall
28.06.2019 | 08:59
Aquest editorial d’avui és molt trist, fins i tot dur. Ens posa davant del mirall i el que veiem és una realitat que ningú ens hauríem imaginat fa dos anys. Després de tot el que hem passat i la repressió que hem sofert, resulta que sí, el xarop de bastó i la pastanaga funcionen. Perquè, que ningú s’enganyi, això no és un contrasentit, simplement és por. Què no s’ha dit des d’aquest editorial i els comentaris dels companys?, jo crec que ja ho hem dit tot i ens repetim. Tenim uns polítics que han sabut sacrificar-se (alguns) però no han sabut liderar, no saben liderar. Ells, els polítics, també usen la tècnica de la pastanaga amb nosaltres: “ho tornarem a fer”, què?, no, si us plau, no ho torneu a fer, no ens utilitzeu més per aquesta mena de “Commedia dell’arte”, traieu-se la màscara, ja us coneixem, ja sabem que vosaltres tampoc voleu canviar el vostre status quo. Realment és una putada, quan passin molts anys i algú llegeixi aquesta història riurà, altres ploraran … al 1714 es van perdre moltes coses, però no la dignitat. Vicent, et demano que facis sempre com avui, posa’ns davant el mirall, amb tota la nuesa possible.

Antònia Renau
28.06.2019 | 09:04
No ens aixecant l’intervenció del comptes de la Generalitat i a sobre aplaudirem a Pedro Sánchez al seu govern….
Que ens em vengut l’enteniment?…O és la gran mentida e interssos dels partits que ens han utilitzat ?
Jo no vul jugar aquests despropòsit.

Pere Grau
28.06.2019 | 09:43
A les darreres eleccions a les Cortes de Madrid, un dels arguments per participar-hi va ser: hem de ser allà per fer-los-hi tot tan difícil com puguem. I ara resulta que els hi volem posar fàcil? Deixem a part el que diguin o deixin de dir els presos polítics. Els ostatges mai no poden parlar com voldrien. Però als altres, als que són a fora, només se’ls hi pot dir a crits la frase de J.M.Boixareu que citava ahir aquí en un comentari meu: POLITICS;, PROU DE FER EL BURRO!. (Hi hairia d’haver pancartes amb aquest lema a totes les manis…).
Però dit això, i encara que m’apedregueu, voldria remarcar com és de difícil, per gent normal i corrent, sense pasta d’heroi, (i molts dels nostres polítics ho són) trobar el camí més encertat en una cruïlla històrica com la nostra. L’error principal va ser, com ja sabem, calcular-ho tot (de la legalitat a la legalitat) com si els manaires espanyols fossin gent sensata. Si ho fossin no seríem on sóm. Però, al meu modest parer, també és un error dir ara: implementem la república demá mateix! I què, nois? Els fusells els tenen ells. Ja sé que és molt difícil ara tenir paciéncia i és natural que tots estiguem enfurismats amb més d’un dels nostres. Però tinguem-ho present: Després de 300 anys, ara en menys de deu hem fet camí de manera prodigiosa. I encara en farem més, però hem de comprendre que no hi ha cap drecera, cap que ens dugui a la fita de cop. I per això hem d’aprofitar totes les ocasions (totes!) que ens deixin fer cada vegada un altre pas endavant. I dir que no al Sr. Pedro Sànchez és una d’elles.
Si P.S. vol tornar a fer eleccions, que ho faci. Tornem a posar-nos-hi i tornem a negar qualsevol concessió a canvi de res. Per tossuts, nosaltres. o com deia el nostre poeta. indesinenter… I no tornem a votar els polítics que ara, usant els termes del Sr. Partal, permeten que el xantatge funcioni.

Pep Agulló
28.06.2019 | 10:00
L’AUTOHUMILIACIÓ DELS PARTITS CATALANS A CANVI DE RES, DONA VALOR A LA REPRESSIÓ
No cal afegir qualque cosa a l’editorial d’avui. A cada volta me sembla més clar que les cúpules dels dos partits ERC i JxC amb algunes honroses excepcions es van inventar allò de passar de la “llei a la llei”, de la legalitat espanyola a la catalana sense “traumes”, presoners de les seves paraules, per res més que per por (no em puc imaginar que per ignorància).
Vestir proclames abrandades amb fets de submissió és seguir en el seu relat repressiu…
La revolta la faran els valents perquè les víctimes que demanen clemència atien encara més l’odi de l’Estat que el fa sentir guanyador; i taquen d’indignitat la victòria de l’1-O.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Salart
28.06.2019 | 10:01
Sincerament, si algú, SIGUI QUI SIGUI dels nostres, aplana el camí a una investidura castellana, costa molt d’entendre.

Enric Vilar
28.06.2019 | 10:08
I a més, ara s’ens pixaran a l’orella posant el nostre President al banc dels acusats, com si fos un delinqüent, i naltros fen la demostració de ” kostum”. Si, ja som “Massa Grans” perquè s’ens pixin a sobre amb escarni. Si no omplim el país de Catalans, tots al carrer, i no tornem a casa fins que haguem declarat la nostra República, es que som mesells i vassalls desgraciats de Ñ i del borbó.
Ha, i en tinc 80 a tocar i em posaré devant de la cabra si criden a somaten. Altrament, de que serveix ser Català?

JORDI GUIMET
28.06.2019 | 10:23
Tenim uns politics incapacitats, covards?, que no obeeixen la voluntat del poble català, els hem de fer quedar a casa a les properes eleccions, son falsos, son auténtica purria

Agnès Buscart
28.06.2019 | 10:34
El 155 va venir i s’ha quedat, de fet ja hi era d’abans.
La gent i les associacions hauríem de fer propostes a partir d’aquesta situació de guerra.
No som en un espai de negociació.
Anem, també ben desorientats.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Albert Martín
28.06.2019 | 10:48
Ja tornem a ser en allò tan espanyol de más vale honra sin barcos que barcos sin honra. Quan t’han fet llepar el terra, com a l’octubre’17, allò que necessites és temps per recuperar-te i preparar-te perquè la propera vegada no et torni a passar i minimitzar els atacs externs mentre ho fas.
O és que ja passem del 50%? Ja ens veiem capaços de controlar i defensar les institucions i els llocs bàsics del territori? Potser ja sabem com frenarem o farem cas omís del proper i més dur 155? (vols una DUI?: prepara’t per a un 155) El Baix i la petroquímica pararan dirigits pels seus sindicalistes? Els mossos es quadraran davant del President i no de la Delegada del Gobierno o del TSJC?
Menys essencialisme i simbolisme estèril i paralitzador i més realisme, govern del país que demostri que si tinguéssim més poder i recursos encara ho faríem millor, i organització per fer-nos més forts i aprofitar tots els recursos i oportunitats de què es disposa (veure Cambra de Comerç) para conseguir el efecto sin que se note el cuidado.
És a dir: conservar els barcos que puguis, augmentar la flota, planificar com guanyar la guerra tenint en compte les experiències de les batalles perdudes i aleshores ja tindrem tota l’honra que dona la victòria.

Josep Maria Morera
28.06.2019 | 11:08
Vist el comportament dels partits dits independentistes a qui votar en unes pròximes seleccions? Jo no vec cap alternativa.

Guillem Uàl·laç
28.06.2019 | 11:31
Catalunya ha declarat ja la Independència. Aquest Onze no hem de tornar-nos a casa a dormir. Hem d’anar al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya i fer que els Presidents respectius ens rebin. Els transmetrem una ordre: l’Aixecament immediat de la Suspensió.
A continuació anirem també cap a les conselleries, TV3 i Cat-Ràdio, que envoltarem per a defensar-les. Farem torns les 24 hores de cada dia. Indefinidament 200.000 Segadors protegint les Institucions de Catalunya. Mentre, el President de Catalunya, Carles Puigdemont, ja serà a la plaça de Sant Jaume de BCN.
El 12 la bandera espanyola serà abaixada del parlament i del Palau en cerimònia oficial retransmessa en directe.

Trisha Dominguez
28.06.2019 | 11:34
Un trasllat ignominiós que dóna fruits beneficiosos als maltractadors… Bé, ho sento, però ni un partit pot dirigir-se des de la presó, ni els presos han de fer comunicats (després d’una tortura psicològica durant el viatge) per decidir res. Això ho saben molt bé els independentistes d’altres països i els bascos, que no tenien vot quan eren a presó. Si reculem per por, hem perdut la partida. Ho tenim a tocar si fem un cop de cap i tirem pel dret. Això que està passant és vergonyós. Tenim el relat a l’estranger guanyat. Per part d’ells no hi haurà ni un bri de cessió. Aleshores, perquè cedim nosaltres? Independència i República!

Carles Lladó
28.06.2019 | 12:21
–Molt d’acord. El que més convè ara –abans, i també després, del veredicte– és la persistència en el nostre clam de justícia i llibertat i posar a parir l’hostilitat espanyola, tot alhora. I ambdós objectius es poden aconseguir aplicant la tècnica marcial d’aprofitar els atacs de l’enemic per deixar-lo estès a terra. Cal posar trampes a la seva supèrbia perquè hi caiguin de 4 grapes i continuïn deixant al descobert la seva miserable desraó ja que, com més en evidència quedi, millor per a tots nosaltres. I el cataplasma Sánchez pot fer molt més mal que bé. Vinga! @KrlesLladoBadia

Jordi Peradalta
28.06.2019 | 12:46
Dues coses, breument.
Una, els presos no poden ser els nostres portaveus i molt menys els dissenyadors de cap estratègia. Estem amb ells i han de rebre el nostre escalf, però només la nostra lluita els pot alliberar.
I dues, el dia de la sentència podem fer una cosa senzilla i que pot fer molt de mal als nostres enemics: anem al caixer i treiem tots els diners que puguem. Mentre els tinguem a casa i no pas als seus bancs sí que tindrem poder per parlar del que convingui. #BuidemElsBancs

Joaquim Rúbies
28.06.2019 | 12:59
Abans de marxar caldrà intentar parlar del dia a dia.
Per cert el colpista Péreza de los Cobos sembla que pot passar per sobre de tothom.
Caldria mirar com podem posar-li una querella criminal pels fets de l’u d’octubre i anteriors.
Gràcies

Josep Maria Martín
28.06.2019 | 13:10
Aquest d’avui és un editorial realista.
La repressió té els seus efectes i a Espanya sempre li ha funcionat perquè té una experiencia centenària en dominar-nos.
Per això sempre em fa molta angúnia quan diem convençuts que l’ndependentisme, sempre més, anirà pujant en vots.
Dir que la nostra posició ja és irreversible és molt perillós donat que un 15-25% dels nostres votants són simpatitzants poc convençuts.
Per això dic constantment que tenim un relat molt pobre (“Som democràtics i Espanya no ho és”). Massa pobre. És un relat defensiu. I poc astut.
Tenim elements històrics de sobres per poder articular un relat molt més asertiu i molt més punyent.

Rosa Gispert
28.06.2019 | 13:11
El xantage fa quasi dos anys que funciona: El de “la extrema dreta o nosaltres”, a Madrid i el de “el PSOE tractarà millor el pobres presos” a casa nostra. El partits ens faran perdre bous i esquelles i quan ho haguem perdut tot es lamentaran de lo dolents que són els altres. D’ERC ja no ens podem refiar més, mentre el partit estigui dirigit des de la presó. A JxCat encara els podem presionar una mica, però tampoc no hi pinten res a Madrid, en tot cas ho farien per diferenciar-se d’ERC, que aixó també els podría presionar.
Jo la única solución que veig és presionar-los, critican la seva acció de govern a la Generalitat, que sense anar gaire lluny en les exigencias és desatrosa i amb les retalladles econòmiques imposades per Madrid està enfonsant el país.
Com diu Joan Rovira, haurem de tocar fons, i això potser vol dir deixar de votar-los, encara que guanyi l’enemic, també a Catalunya.

Isabel Mas
28.06.2019 | 13:23
SABEU SUMAR ???
o Sanchez o extrema dreta.
No hi ha més.

Marga J McFarlane
28.06.2019 | 13:42
Isabel Mas – no tot si val. No pots conviure amb una pantalla de l’estat profund, caprixos, ni viure per a sempre en un simulacre de democracia o mes be una guerra soterrada on el teu vot I veu son sistemáticament silenciats el temps que vol l’estat. No pots evitar la resistencia, la lluita vindra, o si no, afeblits per la repressio, será l’asimilacio I la colonialitzacio intern.

david graupere
28.06.2019 | 13:42
1. Els presos per definició s’haurien de decidir si defensa personal o interessos de país. És clar que tot alhora és incompatible. A més, incomunicats com es troben, cada dia, mes i any que passa més descol·locats els veig. No es pot dirigir res des de la incomunicació.
2. La darrera fase del procés no es pot deixar en mans de partits polítics. Ja hem superat el 50% de vots a les europees, i no ha passat absolutament res. Un fiasco que era previsible, però em vaig esperar per veure què passaria… i no ha passat res, ni aquí ni a fora. Pitjor: els mitjans, TOTS, han callat. Un gran misteri.
3. Sempre havíem estat coherents: o referèndum o res. Ara sembla que trencaran la trajectòria, l’única que ens permetia esser forts de cara els electors com a mínim.
4. Cal que l’ANC actuï com a assemblea constituent: dirigir els partits a una estratègia conjunta. O substituir-los en bloc. Cal una àgora transversal que obligui els partits a un contracte general. O s’és a dins o s’és a fora.

Guillem Pera
28.06.2019 | 13:47
Vicent, dius que els nostres polítics actuals (bàsicament JxCat i ERC, o almenys parles d’ells) si faciliten el govern de Sánchez o és un contrasentit o és la prova que el xantatge funciona. D’acord, però jo no m’oblidaria de que alguns llops van disfressats amb pell de xai (sempre ha estat i sempre serà així, especialment a Catalunya en tenim un bon mostrari). I d’altres, que sense ser ni traïdors són uns vividors, ocupen la poltrona intentant molestar el que menys puguin i no canviar res del que permet mantenir-los ben cuidats.

Francesca Bulló
28.06.2019 | 14:44
Pero Puigdemont ho diu ben clar. Res de donar-els-hi els vots ni tant sols l’abstenció. La Laura Borras així ho fa.
Puigdemont ja no volia donar-li els vots quan es va fer fora a en Rajoy. Ell ja va veure que no ens serviria per a res.
Per que no se li fa cas. Es el nostre President!!!! Pero clar està lluny del dia a dia. En Junqueres es massa orgullós i tossut i vol manar a la seva manera. Vol el govern de la Generalitat per a ell . Pero que farà entre reixes???????

Roser Caminals
28.06.2019 | 15:54
Només tenim dues pilastres per apuntalar el desgavell: l’ANC, si intensifica el lideratge de ciutadans i grups cívics, i l’exili. L’estat espanyol ha cremat moltes etapes. Si en Puigdemont i en Comín acaben prenent els escons europeus i l’ANC és capaç d’estratègies massives i agosarades, la independència no és una utopia..

Teresa Martorell
28.06.2019 | 17:40
Ja només faltaven els de JxCat que fessin el mateix que ER de Catalunya no, de no sé on. Jo mai deixaré de ser independent però ja començo a estar cansada del paper que fan tots els que ens representen. No hi entenc res. I ells tampoc però ens volen fer creure que serem independents. Com?

Josep Pasqual Gil
28.06.2019 | 18:20
EspaÑa no paga favors. Igual uns que altres van a la seua, si no es veuen forçats. Si hi ha noves eleccions, com si no n’hi ha. La lluita, llarga, és votar i votar i tornar a votar, sense febleses ni aturador, sense regalar-los ni un vot debades per la cara. Si volen, negociar i complir, i ull que no et fotin. No hi hem aprés res, anys i anys, de l’experiència de cada dia?
S'ha afegit la noticia a Favorits