El govern justifica els actes especials de la Diada a Extremadura dient que són per a reivindicar “la voluntat d’integració”

El govern ha justificat la celebració de la Diada a Extremadura, el 16 i el 17 de setembre, perquè vol “posar en valor la voluntat d’integrar-se dels extremenys i la capacitat d’integració de Catalunya” després de les onades migratòries dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. La consellera Sílvia Paneque, portaveu, ha explicat que les delegacions de la Generalitat celebren la Diada, però que enguany el president Salvador Illa serà present a la d’Extremadura perquè vol reivindicar-hi particularment els vincles.

Fa uns dies, Illa també va detallar els motius de l’assistència a Extremadura en una entrevista a El Periódico. “Hem de subratllar allò que ens uneix, perquè hi ha molta gent interessada a subratllar allò que ens diferencia i a buscar raons per separar-nos”, va dir el president. El govern autonòmic de María Guardiola, del PP, ha dit que no tenia els detalls de la celebració, però Paneque ha assegurat que els ho havien comunicat.

La reivindicació de la suposada unitat d’acció de la societat catalana és un dels fils conductors dels actes que el govern ha organitzat per a la Diada, més enllà de la visita a Extremadura. El cartell, dissenyat pel creador visual barceloní Javier Jaén, il·lustra desenes d’empremtes granades sobre un fons daurat per a reivindicar la unitat en la diversitat dels catalans. El cartell ha rebut crítiques a les xarxes socials per la mida de la senyera, que es confon amb la lletra “i” de “diada”, però Jaén diu que no hi havia cap intenció d’amagar-la.

Aquest fil conductor d’unitat, segons Paneque, “s’inicia fa cinquanta anys, el 1976, en aquella primera Diada celebrada després de cinquanta anys de franquisme, a Sant Boi de Llobregat”. Segons la consellera, en aquella protesta històrica la societat civil catalana “va voler expressar la voluntat d’una societat unida, sobretot, que pogués recuperar les llibertats”. “El govern vol recuperar la força i l’esperit d’aquell moment, no per a fer una mirada nostàlgica del passat, sinó per a establir un diàleg amb el nostre present”, ha dit.

Tanmateix, entre aquestes llibertats el govern no hi inclou el ple exercici del dret a l’autodeterminació, que formava part del tercer punt del programa de l’Assemblea de Catalunya, que va convocar aquella manifestació. Però a parer de Paneque el govern i el PSC no han trencat mai la unitat d’acció del catalanisme, i diu que s’han sentit sols durant molts anys. Així i tot, ha evitat de refusar explícitament l’autodeterminació: “El govern no se sent alineat amb un objectiu que han posat damunt la taula altres forces polítiques, que és la independència de Catalunya.”