24.07.2026 - 13:48
|
Actualització: 24.07.2026 - 14:29
El govern i els Comuns presentaran dilluns al parlament una proposició de llei que permetrà de convertir oficines, hotels i locals comercials en habitatge protegit sense necessitat de modificar el planejament urbanístic. La norma inclourà unes altres vies per a augmentar l’oferta d’habitatge de protecció oficial, com ara incrementar fins a un 20% l’edificabilitat, alçar noves plantes o subdividir immobles per crear nous pisos.
Les mesures seran voluntàries, tindran una vigència de quatre anys i es podran aplicar en uns 270 municipis. Segons els càlculs del govern i els Comuns, podrien permetre de generar entre 15.000 i 20.000 habitatges durant aquest període. A més, tots els nous immobles que es construeixin s’hauran de destinar a residència habitual i permanent.
Govern i Comuns han presentat conjuntament la mesura en una conferència de premsa a Mollet amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i la presidenta dels Comuns al parlament, Jéssica Albiach. Totes dues han destacat que la previsió de 20.000 habitatges nous s’emmarca en l’estratègia compartida d’ampliar el parc públic en 50.000 unitats fins al 2030.
La consellera Paneque ha definit la nova llei com un “exemple clar” de la voluntat del govern d’intensificar els esforços per obtenir habitatge de protecció oficial en llocs on “fins ara no era possible”. “Volem garantir que l’habitatge compleixi la seva funció social essencial, que és ser una llar”, ha defensat la consellera. Albiach, al seu torn, ha celebrat que la iniciativa busca “senzillament oferir pisos que la gent pugui pagar”.
Els nous habitatges seran només per a ús residencial i sempre amb règim de protecció oficial, que es mantindrà de forma permanent. Paneque, que ha emfatitzat que cap pis podrà destinar-se a lloguer de temporada o habitatge d’ús turístic, unes finalitats que tenen un marc normatiu propi. Albiach ha destacat la permanència de la protecció oficial, “per evitar cometre els errors del passat, que han dut Catalunya a perdre 100.000 pisos públics que ara estan al mercat lliure”.
La presidenta del grup parlamentari dels Comuns ha remarcat que la proposta de nova llei és “innovadora” i suposa un missatge cap al sector privat: “No es poden rentar les mans davant de la crisi salvatge d’habitatge”, ha advertit. En aquest sentit, s’ha dirigit als promotors privats per dir-los que “totes les mans són imprescindibles” per fer augmentar el parc d’habitatge públic.
La proposició de llei sorgeix de l’acord entre el govern i els Comuns pels pressupostos del 2026 i es tramitarà pel procediment d’urgència extraordinària, que redueix una quarta part el temps habitual d’un text a la cambra. La voluntat és que les mesures, de caràcter temporal, es puguin aplicar tan bon punt entri en vigor, tot i que el PSC i els Comuns necessitaran el suport d’altres grups parlamentaris per aprovar la norma.
En aquest sentit, Paneque ha remarcat la intenció més optimista del govern i els Comuns és que la mesura estigui llesta a finals d’any. Preguntada sobre el suport d’ERC, la consellera diu que està convençuda que hi donaran suport “perquè la llei persegueix un objectiu compartit”. Paneque s’ha mostrat oberta a negociar part del text, “que segur que es pot millorar durant la tramitació”.
Reconversió d’oficines, hotels i aparcaments en alçada
Una de les principals novetats serà permetre convertir en habitatge protegit sòls i edificis destinats actualment a oficines. La mesura també inclourà canviar la finalitat inicial de terrenys on hi ha planificats edificis hotelers i aparcaments privats en alçada. En aquests casos, almenys la meitat de la superfície construïda s’haurà de destinar a HPO.
Paneque ha evitat assenyalar municipis on hi hagi interès de descartar futurs hotels per passar a aixecar pisos protegits, “però es tracta de ciutats que tenen una planta hotelera pendent de desenvolupar i que prefereixen ampliar les polítiques d’habitatge, o bé canviar els usos de terrenys hotelers que queden allunyats dels nuclis urbans”.
La llei també obrirà la porta a convertir locals comercials de planta baixa en habitatge protegit, sempre que tinguin una superfície mínima de 50 metres quadrats. En aquest cas, però, la mesura no es podrà aplicar directament i requerirà un acord previ de l’ajuntament. D’aquesta manera, els municipis podran decidir on permeten aquests canvis per evitar que la transformació de locals afecti els eixos comercials.
Un 20% més d’edificabilitat
Una altra de les mesures incloses a la llei permetrà augmentar fins a un 20% l’edificabilitat per construir HPO en determinats edificis i terrenys. També es podran afegir plantes en immobles que ja hagin esgotat la superfície que poden construir, però que encara tinguin marge d’alçada. Ara bé, no podrà superar l’alçada real dels edificis del costat.
La proposició també permetrà de dividir immobles per obtenir nous habitatges protegits, incloses les cases unifamiliars, i convertir despatxos en HPO. En cas de subdivisió, els nous pisos que es creïn seran protegits, mentre que, si hi ha un canvi d’ús, tota la superfície transformada haurà de tenir aquesta qualificació.
El paquet d’accions anunciades el completa la possibilitat de construir habitatge protegit en parcel·les que actualment no compleixen les condicions mínimes d’edificació, sempre que els nous pisos sí que compleixin els requisits d’habitabilitat. Per exemple, ha dit Paneque, es podran fer pisos en aquells petits solars que no tenen una façana mínima per aixecar habitatge segons la normativa actual. Amb la nova proposta, es flexibilitza aquest requisit, entre altres.
Finalment, la llei acordada també revisa a la baixa les càrregues urbanístiques per facilitar que les colònies tèxtils es puguin reordenar i destinar a habitatge.
Un informe cada dos anys
Les mesures tindran caràcter voluntari i, per fer seguiment del seu èxit, el govern farà un informe cada dos anys dels habitatges aconseguits amb l’aplicació de la norma. L’estimació inicial és que amb la nova llei es puguin arribar a construir fins a 20.000 habitatges de protecció oficial nous en quatre anys.
Tot i que el text planteja l’aplicació de mesures excepcionals durant quatre anys des de l’entrada en vigor, també contempla la possibilitat de prorrogar-ho quatre anys més “si el govern considera que continua havent-hi una emergència residencial com la d’ara”.
La llei també establirà que els nous habitatges construïts a partir de llicències sol·licitades després de la seva entrada en vigor s’hauran de destinar a residència habitual i permanent, sigui per a ús propi o familiar o mitjançant un contracte de lloguer de llarga durada.
