L’advocat Gonzalo Boye i quatre associacions d’advocats han presentat una querella contra la magistrada de l’Audiència espanyola María Tardón, contra la lletrada del mateix jutjat Ángeles Monedero i contra el fiscal especial antidroga Ignacio Miguel de Lucas per la possible comissió d’un delicte d’encobriment d’assassinat i un altre de prevaricació. Són el fiscal i la jutgessa de la causa oberta contra Boye pel cas Sito Miñanco, en què l’intenten involucrar en un suposat cas d’emblanquiment de diners del narcotràfic.

Entrevista a Gonzalo Boye: “Ho tinc complicat”

A més de Boye, signen la querella l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, l’Associació de Juristes de les Terres de l’Ebre, l’Associació de Juristes pels Drets Humans del Maresme i Juristes per la República. Entenen que tant Tardón com el fiscal De Lucas van aprofitar els seus càrrecs per mirar de perjudicar Boye i processar-lo per un delicte de falsedat documental i un altre d’emblanquiment de diners del narcotràfic. Per a fer això, diuen, tots dos “van simular el seu ànim d’informar les autoritats colombianes sobre els indicis de participació activa d’un dels investigats en la causa, Manuel Puentes Saavedra, en l’assassinat del coinvestigat Santiago Quintero a Colòmbia”.

Puentes Saavedra va demanar de declarar voluntàriament i va incriminar directament Boye en una trama per a recuperar uns diners intervinguts a l’aeroport de Madrid que l’acusació diu que havien estat obtinguts del narcotràfic. I arran d’aquesta declaració, el fiscal De Lucas va informar favorablement de l’excarceració de Puentes Saavedra, i la jutgessa Tardón el va deixar anar. I des de la seva sortida en llibertat provisional, diu Boye que “no s’ha comunicat a les autoritats colombianes els indicis de la seva participació activa en l’assassinat de Santiago Quintero.”

La magistrada María Tardón.

Com que aquell assassinat “es va gestar a Madrid, contra la víctima, que residia a Madrid, pel presumpte autor, que viu a Madrid”, les autoritats judicials espanyoles també són competents per a investigar-lo. Però ni Tardón ni de Lucas “‘no s’han interessat en dos anys a propiciar una investigació per l’assassinat comès presumptament per Puentes Saavedra, sinó tot al contrari, l’han encobert, per protegir aquest investigat a canvi de perjudicar greument el lletrat Gonzalo Boye”.

Sobre la lletrada de l’administració de justícia Ángeles Monedero, diu Boye que “la seva actitud d’auxili en el delicte presumptament comès per la magistrada i el fiscal querellats es fa palesa, a més de l’indubtable ànim de perjudicar el lletrat Gonzalo Boye, mitjançant una acció encobridora consistent a negar-se obstinadament, fins a tres vegades, a complir la seva obligació de certificar les actuacions executades per a informar les autoritats colombianes sobre la possible participació de Puentes Saavedra en l’assassinat de Santiago Quintero.”

El paper del fiscal

El fiscal De Lucas ha tingut un paper sorprenent en aquest cas, que ha comportat el processament de Boye. Tot comença durant la instrucció i amb una declaració voluntària de Manuel Puentes Saavedra, presumpte narcotraficant, ex-client de Boye, el 30 de gener de 2019. Aquella declaració fou intranscendent i no va aportar res útil a la instrucció.

ignacio de lucas
El fiscal Ignacio de Lucas.

Aleshores, el fiscal De Lucas va recuperar un informe de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat que el relacionava amb un assassinat a Pereira (Colòmbia) i va demanar a la magistrada Tardón que n’informés les autoritats colombianes. Segons que sembla, finalment no el va enviar i ara per ara Puentes Saavedra no s’ha hagut d’enfrontar a cap petició d’extradició.

Mig any després, el 24 de juliol, Puentes Saavedra –ja en presó preventiva– va tornar a declarar voluntàriament i va atribuir uns diners del narcotràfic intervinguts a l’aeroport de Madrid a Boye. Al cap de pocs dies, el 5 d’agost, la magistrada Tardón va decretar l’alliberament de Puentes Saavedra, amb mesures cautelars.

Durant l’interrogatori, va respondre a totes les preguntes. Tret d’una. Va negar-se a contestar si havia rebut una visita d’agents de la policia espanyola a la presó abans de declarar. En aquella sessió, segons es pot entendre en l’àudio de la intervenció al qual ha tingut accés VilaWeb, Puentes Saavedra va córrer tant a voler parlar de “l’advocat Boye” que Tardón fins i tot li va dir que s’esperés un moment, que ja en parlarien tot seguit. La seva actitud va ser de col·laboració total amb el fiscal i la jutgessa, un canvi radical respecte de la seva darrera declaració, el gener anterior. Gràcies a aquesta declaració, va obtenir la llibertat condicional i la magistrada Tardón ha pogut processar Boye, que va demanar per escrit que la magistrada donés explicacions.

Dos mesos després, el 21 d’octubre, la policia espanyola va escorcollar el domicili i el despatx de Boye, amb el pertinent avís als mitjans de comunicació per a convertir l’operació en un espectacle mediàtic i l’escarni habitual de la premsa espanyolista contra l’advocat i la seva família. Els agents només van endur-se còpies del seu telèfon mòbil i del correu electrònic, i van estar-s’hi quinze hores. L’advocat del president Puigdemont, que havia de comparèixer pocs dies després davant la justícia belga a causa de la tercera euroordre, va declarar a l’Audiència espanyola i va sortir-ne sense mesures cautelars.

L’estranya maniobra del fiscal Ignacio Miguel de Lucas per a perseguir Boye

Prevaricació i possible revelació de secrets

A més, en la querella tant Boye com les associacions d’advocats consideren que l’ordre d’entrada i escorcoll al domicili i al despatx de l’advocat l’octubre del 2019 i l’aixecament de part del secret del contingut del seu mòbil i de les carpetes de correus electrònics són un delicte de prevaricació.

I encara apunten la possible comissió d’un delicte de revelació de secrets per part de funcionaris o una autoritat pública “perquè la magistrada Tardón ha accedit il·lícitament a dades reservades relatives a la tasca de defensa del lletrat Gonzalo Boye, tenint en compte les causes de gran rellevància social i política que defensa, com és la defensa de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, tant a Bèlgica com al Tribunal de Justícia de la UE com al Tribunal Suprem mateix.”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.