Gonzalo Boye: ‘La justícia espanyola s’arrossega cap a un desprestigi terrible’

  • Entrevista a l'advocat dels consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret · Ahir la justícia belga denegà l'euroodre del jutge Pablo Llarena contra ells

VilaWeb
Roger Graells Font
16.05.2018 - 22:00
Actualització: 17.05.2018 - 07:12

Ahir la justícia belga va rebutjar l’euroordre del jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena contra els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. El motiu fou un error de forma: Llarena no va emetre una ordre de detenció a l’estat espanyol contra els tres consellers exiliats i el fiscal belga va considerar que això feia inadmissible l’euroordre i el procés es va tancar. Ara el jutge retirarà les mesures cautelars contra Comín, Serret i Puig, que podran continuar movent-se amb llibertat a Bèlgica.

En parlem amb l’advocat Gonzalo Boye, que forma part de l’equip de defensa dels consellers, de Marta Rovira i del president Puigdemont. Boye explica que el mateix defecte de forma pot al·legar-se davant la justícia alemanya i escocesa en els casos de Puigdemont i Ponsatí. També diu que el Suprem espanyol hauria de ‘posar ordre’ perquè la causa contra l’independentisme arrossega immerescudament la justícia espanyola cap al desprestigi internacional.

Vau tornar a pronosticar que ahir seria un gran dia. Però us va sorprendre que fos la fiscalia qui denequés l’euroordre de Llarena?
—Nosaltres vèiem clar que això era inadmissible de tots els punts de vista. La decisió no ens ha sorprès gens ni mica.

El document del fiscal belga té data del 26 d’abril. En teníeu cap pista?
—No… bàsicament teníem les pistes de les preguntes que el fiscal va fer a Llarena [després de la primera vista]. Nosaltres hem estat molt transparents amb la fiscalia, vam ser nosaltres qui els ho vam advertir.

En sortint, vau dir que havíeu guanyat per tres a zero, però hauríem pogut guanyar per sis a zero. Què volíeu dir?
—Que si s’entrava a analitzar el fons de l’euroordre, també hauríem guanyat. En dret processal hem de ser coherents. Quan hi ha un error de forma no el pots passar per alt i entrar al fons.

La vista com va anar? El fiscal ja va dir directament que denegava l’euroordre?
—Sí. El fiscal només va prendre posició sobre la forma. Nosaltres vam contestar sobre això i també vam donar molts més arguments. Aleshores el jutge va dir que, en vista dels nostres plantejaments, resolia en aquest sentit. Van ser dues hores de vista.

Ja ha aixecat les mesures cautelars contra Comín, Puig i Serret?
—Encara no, primer ha de notificar la resolució. Serà aquestes dies vinents.

Llarena pot emetre una altra euroordre corregint els errors de forma?
—Pot enviar la tercera euroordre a Bèlgica, sens dubte. Ara… el problema que té és que hi ha dues euroordres circulant [contra Puigdemont i Ponsatí] amb el mateix error de forma. No sé pas si és gaire assenyat enviar una euroordre diferent i que nosaltres puguem fer veure als alemanys i als escocesos aquest error.

I podria incloure el delicte de sedició, com apunten alguns mitjans espanyols?
—No hi és, al processament. No es pot modificar. Cada dia surt publicada alguna ximpleria nova. De debò que… val més no parlar-ne, perquè entrem en els seus debats de focs artificials, miren a veure si el Suprem pot rascar alguna cosa.

Per tant, Llarena pot reactivar-la, però pels mateixos delictes.
—Ell pot fer allò que vulgui. Respondrem com hàgim de respondre.

Sembla que pugui anar enviant euroordres sense aturador. Això s’acabarà mai?
—Hi insisteixo, qui ha de posar ordre a tot això és el Suprem. El desprestigi cap on s’arrossega la justícia espanyola immerescudament per aquesta causa és terrible.

El Suprem espanyol precisament ha acusat ara la justícia belga d’absència de compromís. També va criticar la justícia alemanya quan va descartar la rebel·lió i va deixar Puigdemont en llibertat.
—Sí, és clar. Però no s’adonen que acusen de falta de compromís el jutge i el fiscal que hauran d’avaluar una tercera euroordre, si n’hi ha?

Aquest defecte de forma que ha fet caure l’euroordre la podeu al·legar davant la justícia escocesa i alemanya?
—Sí, però passa que encara no som en aquest moment processal. Ja ho veurem, però en principi crec que sí que ho farem.

A Suïssa, en canvi, encara no s’ha fet cap pas contra Marta Rovira.
—No vull parlar-ne, encara. Qualsevol cosa que digués la podria perjudicar.

La decisió de la justícia belga obre cap via per a actuar contra Llarena?
—Crec que la sala segona del Suprem ha de posar ordre. Aquest problema se’ls ha descontrolat. No em puc creure que no sàpiguen què fan, però sembla que el Suprem no ho sap.

Fa pocs dies vau publicar uns piulets sobre una sentència del Tribunal Constitucional espanyol relacionada amb la indefensió dels dirigents independentistes processats.
—El Constitucional va emetre una sentència contra una resolució de l’Audiència espanyola que prohibia que una persona que fos fora del territori espanyol i que no hagués comparegut davant la justícia tingués un advocat procurador. L’Audiència deia que si era un ‘fugat’ no podia tenir aquest ‘privilegi’. I el Constitucional diu que això no és tan senzill. Perquè si estàs a disposició de la justícia, t’ofereixes a declarar per videoconferències… és un cas gairebé idèntic al que ens ocupa des de fa uns mesos. El Constitucional diu que això vulnera el dret de defensa i que cal anul·lar tota la causa.

I això, en el cas dels presos polítics, s’ha impugnat al Suprem. Teniu esperances que reïxi?
—No, perquè aquí no aplicaran el dret. Això és clar. El fet que el Suprem no apliqui el dret no significa que nosaltres deixem de reclamar-ho.

Ahir Pedro Sánchez va dir que el PSOE estudiava de reformar la definició del delicte de rebel·lió del codi penal espanyol.
—Em sembla greu que es vulgui aplicar un delicte reservat per a actes violents a actes democràtics com manifestar-se, protestar, queixar-se, votar… Per una altra banda, és un clar reconeixement que els fets pels quals són acusats els independentistes no tenen cabuda en el codi penal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any