“Ens ha aixecat la camisa”: castigat per la guerra de l’Iran, el golf Pèrsic es gira d’esquena a Trump

The Washington Post · Rachel Chason

Dubai, Emirats Àrabs Units. El Trump International Golf Club disposa de fonts grandiloqüents, bones vistes, una imatge de marca consolidada… i una bona col·lecció de gorres amb el lema “Make America Great Again”.

Entre la clientela, tanmateix, també sembla haver-hi una absència destacable: admiradors del president Trump.

Entre cerveses, els veïns de Dubai parlen sobre la decisió de Trump d’haver declarat la guerra a l’Iran i sobre el fet que la conducta erràtica del president nord-americà ha amenaçat l’estabilitat dels Emirats Àrabs Units –un país que durant dècades s’ha venut com un paradís per als negocis– i s’ha desplomat la popularitat de què gaudia entre els ciutadans del país.

Molts emiratians van rebre amb un cert optimisme la tornada de Trump a la Casa Blanca, tot destacant-ne la reputació com a home de negocis. Però ara una gran part d’aquest optimisme sembla haver-se esvaït.

“En l’àmbit empresarial, pensava que ens ajudaria molt”, diu Bertie Jones, un britànic de vint-i-tres anys: “Però he perdut tota la confiança que hi tenia.”

En públic, les autoritats dels EAU i de tot el golf Pèrsic han evitat de criticar Trump, fins al punt d’afirmar que la guerra ha servit per a estrènyer encara més els vincles entre els països de la regió i els Estats Units.

Quan es va reunir amb Trump la setmana passada al marge de la cimera del G-7 a França, el president dels EAU, Mohamed bin Zayed al-Nahyan, va agrair al seu homòleg nord-americà el “suport” i “compromís” de Washington amb els aliats. Trump, per la seva banda, va descriure el polític emiratià com “un guerrer” i va ironitzar que Al-Nayahan, conegut pel seu to de veu suau, no havia d’alçar la veu quan parlava perquè “és així de ric”.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va arribar la setmana passada a la capital dels EAU, Abu Dhabi, en la primera parada d’una ronda pels països del Golf.

En declaracions a la premsa quan va arribar als EAU, Rubio va elogiar el país per haver fet costat als Estats Units en el conflicte amb l’Iran. “No conec ningú que hagi donat un suport més ferm als EUA aquests últims sis mesos”, va dir: “Han estat fenomenals.”

Els analistes, no obstant això, coincideixen a dir que rere aquesta pàtina de bonhomia s’amaga una frustració latent amb la presa decisions de Trump: els dirigents de la regió, de fet, van provar activament d’evitar el conflicte i van aconsellar Washington que no ataqués l’Iran.

“Surt al carrer a Dubai i et trobaràs emiratians que han canviat d’opinió sobre Trump a causa d’aquesta guerra”, explica Mohammed Baharoon, director general de B’huth, un think tank de Dubai.

N’és un Omar al-Busaidy, un empresari local de quaranta anys que recorda amb optimisme el primer viatge oficial del segon mandat de Trump, en què va visitar l’Aràbia Saudita, Catar i els EAU enmig de gales fastuoses i anuncis d’acords d’inversió milmilionaris. Busaidy, que va estudiar als EUA, diu que mai no va dubtar que Trump seria un bon aliat del golf Pèrsic.

Però aleshores va esclatar la guerra, durant la qual l’Iran ha disparat més de 2.600 drons i míssils contra els EAU com a represàlia, tot atacant refineries, jaciments petrolífers, ports i hotels.

Fins i tot després que l’Iran i els Estats Units signessin un memoràndum d’entesa, hi continua havent molta aprensió per la falta de concreció de l’acord i per si es mantindrà.

“No mentiré, hi tenia dipositades moltes esperances”, diu Busaidy en referència a Trump: “Però ens ha aixecat la camisa.”

Busaidy, fundador d’una consultora local, diu que als EAU sempre hi havia hagut molt d’entusiasme per Trump, sobretot per la promesa de ser un “president sense guerres”.

“Ens el vam creure”, diu Busaidy, que afegeix que Trump sembla haver ignorat l’advertiment dels EAU als Estats Units sobre l’Iran: “No remenis el vesper.”

Però Trump, segons Busaidy, “o bé va errar el càlcul o bé va malinterpretar la situació”. El resultat, diu, és que ha perdut la confiança de molts membres de la comunitat empresarial local, que temen que el context econòmic regional hagi empitjorat irreversiblement.

En una de les mostres més públiques d’aquest descontentament generalitzat, el multimilionari emiratià Khalaf al-Habtoor es va viralitzar fa poc amb una carta oberta en què criticava durament la “decisió perillosa” de Trump “d’arrossegar la regió a una guerra”, tot donant un altaveu a unes frustracions que, fins aleshores, majoritàriament s’havien expressat a porta tancada.

L’empresari Nasser Hassan al-Xaikh, ex-alt càrrec del govern dels Emirats i economista, diu que els dirigents del golf Pèrsic no tenen més remei sinó col·laborar amb els EUA, ateses les prestacions en matèria de seguretat que ofereix Washington.

Mohamed al-Kaabi, un càrrec municipal d’Al Ain, una ciutat prop d’Oman, explica que, encara que no li agrada la guerra ni l’encariment del preu dels aliments i del combustible que ha comportat, continua tenint afecte per Trump.

“Trump s’estima el seu país i jo aprecio tothom qui s’estima el seu país”, diu.

Al seu costat un amic, Khaled al-Kaabi, fa que no amb el cap. D’ençà que va esclatar la guerra, diu aquest enginyer especialitzat en el tractament d’aigües residuals, una cosa ha quedat ben clara: “Trump únicament crea problemes i obliga la resta del món a resoldre’ls.”

Hi ha, si més no, una cosa en què ambdós es posen d’acord: “Hem de posar punt final al conflicte”, diu Mohamed al-Kaabi, que afegeix que els emiratians “no tenen por”.

“Però estem nerviosos”, l’interromp l’amic, tot recordant les nits que va passar sense aclucar l’ull quan els drons iranians atacaven el país, sobretot durant les primeres setmanes de conflicte.

Omar Ahli, un controlador aeri de quaranta-nou anys, diu que ningú no està segur que la guerra s’hagi acabat de debò, tot i el memoràndum d’entesa entre els EUA i l’Iran: “Podria tornar a començar d’aquí a una hora.”

Tant ell com els seus amics diuen que no els interessa gaire la política, però que no poden evitar de continuar sentint una certa simpatia per Trump, encara que la guerra els hagi fet adonar que “és boig”. “Però ens cau bé igualment”, puntualitza Ahli.

Asseguts al taulell del bar del club de golf de Trump a Dubai, Jones i els seus amics expliquen que la majoria dels residents de la ciutat –de quatre milions d’habitants, un 90% dels quals estrangers– no sol parlar de política.

En Tom, un londinenc de trenta anys que va arribar a Dubai l’any passat i que treballa per a una asseguradora, explica que, abans de l’esclat de la guerra, mai no hauria pensat que Trump podria ser més impopular a Dubai que no pas al Regne Unit.

Però en Tom, que accepta de parlar amb The Washington Post si només és identificat amb el primer nom per por de represàlies a la feina, diu que el comportament de Trump durant la guerra –sobretot les promeses repetides que el final del conflicte era imminent– han fet impossible de confiar-hi.

“Ha deixat la regió cap per avall… així és ben difícil que caigui bé a ningú”, diu.

Mentre s’acaben les cerveses, dos britànics que treballen organitzant esdeveniments a Dubai –Neil Rodgers, de cinquanta-set anys, i Richard Lucking, de quaranta-dos– expliquen que mai no havien estat grans admiradors de Trump i que la guerra no ha fet sinó empitjorar-ne l’opinió dràsticament.

“Va atiar el conflicte i, quan va veure que les coses anaven mal dades, sembla que se’n va desentendre”, diu Rodgers.

Tots dos expliquen que a voltes els cohibeix ser clients habituals del camp de golf d’algú com Trump. “Darrerament, ens resulta una mica complicat, és cert”, diu Lucking, que en el passat va servir l’exèrcit britànic. Però això no sembla haver-los dissuadit de tornar-hi: “El personal i el camp –puntualitzen– són magnífics.”

Adam Taylor, d’Abu Dhabi estant, ha col·laborat en aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb