Girona, el far de l’independentisme que s’ha enterbolit

Unes forces polítiques sòlides, una aparent bona sintonia entre si i un camí clar a seguir. El panorama polític a Girona després de les passades eleccions municipals era esperançador per al conjunt de l’independentisme. Era esperançador perquè, lluny dels retrets que es veuen al parlament, ERC, Junts i la CUP havien aconseguit de posar-se d’acord, malgrat les diferències, per teixir un govern local amb majoria independentista pilotat per Lluc Salellas. Però el temps ha oxidat el projecte i s’ha acabat trencant. Girona, que fins ara era un far per a l’independentisme, s’ha convertit en un escenari enterbolit mesos abans de les eleccions municipals. Amb cares llargues entre partits i un flirteig del candidat d’ERC amb l’extrema dreta que afegeix encara més llenya al foc, que finalment ha acabat renunciant a ser candidat.

Les discrepàncies internes, els retrets entre socis i els punts de vista diferents sobre qüestions clau de la ciutat foren el preludi d’un trencament que es va materialitzar el 14 de juliol amb la sortida de Junts per Catalunya de Gemma Geis del govern municipal. El 31 de juliol, Guanyem (la marca de la CUP) i ERC van aprovar un nou cartipàs municipal gràcies a l’abstenció del PSC, una aliança que s’havia evitat sempre. La resta de forces, fins i tot Junts, van criticar durament l’acord, i Salellas es va defensar tot dient que la situació actual era fruit de la decisió de Junts de sortir del govern.

L’anunci del nou cartipàs ja va causar una bona sacsada al tauler polític gironí. I per si encara no n’hi hagués prou, mancaven pocs dies perquè sortís a la llum l’àudio polèmic entre el candidat d’ERC a Girona, Marc Puigtió, i Travis Agustín Gómez Mora, un jove vinculat a Vox i creador del perfil a les xarxes socials Girona Perduda. En l’àudio, Puigtió, afí a Oriol Junqueras, deia que “tenia la intenció de fotre’ls tots fora” [referint-se als dirigents d’ERC], prendre el control del partit i aprofitar-se dels recursos electorals.

El trencament de Junts, la fi d’una era

El trencament de la unitat independentista es materialitza amb la sortida de Junts de l’executiu municipal. La decisió, anunciada per la vice-batllessa Gemma Geis, va deixar Salellas al capdavant d’un govern en minoria sense prou regidors per a aprovar tot sol les qüestions clau del mandat. I no solament això. Salellas s’ha afrontat a uns quants desafiaments polítics que el poden haver desgastat electoralment. A tall d’exemple, la vaga indefinida de la recollida d’escombraries a Girona; el malestar dels usuaris pels talls d’aigua de les hortes de Santa Eugènia a causa d’unes obres de millora que l’ajuntament ha fet en ple estiu; o bé el tancament del cinema Truffaut per l’adjudicació de la gestió a l’empresa Rambla de l’Art-Cambrils, una situació que Salellas  mateix ha admès que “no volia arribar en cap cas”.

Geis va justificar la ruptura per “discrepàncies internes” i per una pèrdua de confiança acumulada durant els darrers mesos, mentre que els socis ho van veure clarament com un moviment estratègic pensant en les eleccions municipals de l’any vinent. “Se’ns ha acabat la paciència”, va dir Geis durant la compareixença de premsa, en què va defensar que Junts havia entrat al govern tres anys abans precisament per donar estabilitat a la ciutat i evitar que el PSC assumís la batllia.

Poc després del trencament, Geis va anunciar el fitxatge de Carles Ribas com a número dos. És ex-militant de Convergència, fou regidor durant els mandants del president Carles Puigdemont i Marta Madrenas i actualment forma part del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), fundat per Marta Pascal. Durant aquest mandant, Ribas ha estat molt actiu a les xarxes amb discursos centrats en la immigració i la seguretat.

La versió de Salellas difereix de la de Junts sobre les causes del trencament. El batlle considera que la sortida de Junts és “una molt mala notícia per a l’independentisme” perquè, segons ell, Girona havia demostrat que era possible que Guanyem, Junts i ERC treballessin conjuntament. Salellas va negar en una entrevista a VilaWeb que les setmanes abans del trencament hi hagués hagut cap conflicte especialment greu entre els socis i defensà que les discrepàncies formaven part de la convivència entre tres forces polítiques diferents. “No havia passat res d’especial en els últims mesos”, afirmà. Va atribuir la decisió de Junts al pes de les eleccions municipals.

Una de les reclamacions de Junts era tenir més pes dins el govern, però Salellas recordà que aquesta qüestió ja s’havia tractat el 2025, quan la formació va assumir noves responsabilitats. Segons ell, hi va haver una negociació i un acord que Gemma Geis mateix va defensar i va votar favorablement, i deia que recuperar ara aquell episodi era “poc acurat”.

Tot i la ruptura, Salellas defensa que la porta amb Junts continua oberta. Assegura que la seva voluntat és parlar sobre qüestions com el contracte de neteja, les taxes o els pressuposts, i que li agradaria acabar el mandat amb part de la feina iniciada conjuntament feta.

Però les tensions entre els socis s’havien anat acumulant. Un dels principals punts de fricció va ser el futur Campus de Salut Josep Trueta. Junts considerava que la seva presència al govern era clau per a garantir-ne el desenvolupament i va criticar l’acord bilateral entre Salellas i la consellera Paneque, que veia més propagandístic que no pas efectiu. També hi havia discrepàncies sobre qüestions com la seguretat, l’habitatge o la manera de gestionar determinats projectes municipals.

El cas que va fer aflorar la crisi va ser l’adjudicació de la gestió del Cinema Truffaut a l’empresa Rambla de l’Art-Cambrils AIE, que va deixar fora el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona després de tres dècades al capdavant de l’equipament. La decisió va dividir el govern: Guanyem hi va votar en contra, mentre que Junts i ERC hi van donar suport, tot i admetre que ho feien “a contracor” per motius jurídics. “Va ser un episodi d’una crisi de confiança que feia temps que s’acumulava. No és el motiu pel qual marxem, però és una manera més de governar que no compartim”, digués Geis.

Un govern amb l’abstenció del partit que s’evitava

La sortida de Junts va obligar Guanyem i ERC a cercar una nova fórmula per a garantir la continuïtat del govern municipal. La qüestió es va resoldre amb un acord amb el PSC, que es va abstenir en el ple extraordinari del 31 de juliol i va permetre d’aprovar el nou cartipàs. Un moviment carregat de simbolisme: el partit que van voler evitar el 2023 ha acabat essent determinant perquè el govern de Salellas es pogués mantenir.

L’acord va rebre les crítiques de tots els grups de l’oposició tret dels vuit regidors socialistes. Junts va ser especialment contundent contra el pacte i va acusar Salellas d’haver tingut decidida aquesta opció des del primer moment. “El peix estava venut des del primer dia”, digué Geis.

Salellas va defensar que la situació actual era conseqüència de la decisió de Junts de sortir del govern. En resposta als retrets de Geis, va recordar que qui havia “decidit de canviar les regles del joc va ser Junts” i va lamentar que les seves propostes per a facilitar l’acord fossin “clarament ideològiques”. El batlle també va defensar que la primera opció del govern continuava essent arribar a acords amb Junts, però que no tancava la porta a pactar amb unes altres forces si això permetia de fer projectes de ciutat.

El flirteig del candidat d’ERC amb l’extrema dreta

Quan Girona encara païa el trencament del govern independentista, el candidat d’ERC s’ha convertit aquesta setmana en el protagonista d’una nova crisi a ERC. En l’àudio de Travis Agustín Gómez Mora, de Girona Perduda, Puigtió parla de la seva voluntat d’apartar els actuals dirigents d’ERC a Girona, controlar l’organització i aprofitar-ne els recursos electorals. Puigtió, finalment, ha acabat renunciat a ser candidat d’ERC.

En un dels fragments, se’l sent dir: “La meva intenció era fotre’ls tots fora i quedar-me Esquerra, i després poder utilitzar els seus recursos electorals.” També ofereix la possibilitat de filtrar informació d’unes altres persones si l’interlocutor no difon continguts contra ell.

Puigtió ha admès que en la conversa va fer servir “expressions i plantejaments que no són adequats”, però defensa que l’àudio és un muntatge de fragments de dies diferents i no una conversa íntegra. En una carta enviada als militants, ha demanat disculpes i ha dit que es va equivocar tant amb l’interlocutor com amb la manera de tractar una situació de tensió interna. “N’he après i em comprometo que una situació com aquesta no torni a passar”, diu.

ERC ha obert un expedient d’ofici a Puigtió per mitjà del responsable de compliment del partit per analitzar els fets i determinar, si és el cas, les responsabilitats que haurà d’assumir. La formació ha dit que el procediment es farà “amb totes les garanties establertes i respectant els drets de les persones afectades”.

La polèmica arriba en un moment de gran fragilitat interna d’ERC a Girona. La designació de Puigtió com a candidat ja havia estat marcada per impugnacions i controvèrsia, i al febrer l’executiva local del partit va dimitir en bloc enmig de les tensions internes. La filtració de l’àudio ha aprofundit aquesta fractura i, a part de l’expedient, ha tingut una primera conseqüència: Karim Sabni El Garraf, secretari d’Imatge i Comunicació i secretari de Ciutadania de la secció, s’ha apartat per coherència amb “els valors antifeixistes, republicans i d’esquerres”.