La Generalitat pot tenir responsabilitat patrimonial en l’incendi de les Gavarres?

L’incendi de les Gavarres, que ha cremat unes 2.200 hectàrees, ha suscitat dubtes sobre qui hi podria tenir responsabilitat judicial. De manera directa, sembla que el va causar un operari que treballava amb una serra radial, que ja ha estat posat en llibertat després de quaranta-vuit hores detingut. Però quina responsabilitat hi pot tenir l’empresa que, suposadament, li va ordenar de treballar en aquelles condicions? I, encara més: quina responsabilitat hi pot arribar a tenir la Generalitat, que havia contractat la unió temporal d’empreses (UTE) mitjançant el Departament de Territori?

La responsabilitat patrimonial

La investigació sobre el cas tot just ha començat i no se’n saben gaires detalls. Per tant, ara com ara és molt difícil d’afirmar fins a quin punt la Generalitat pot tenir una responsabilitat patrimonial, fora de la responsabilitat política. La legislació sobre la responsabilitat patrimonial de les administracions estableix que els particulars tenen el dret de ser indemnitzats pels danys causats pel funcionament normal o anormal dels serveis públics si es compleixen certs requisits legals. Això pot implicar una eventual responsabilitat patrimonial per acció o per omissió si s’acrediten aquests requisits.

Segons Gabriel Capilla, vice-president de la secció de dret administratiu del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i soci de sector públic al despatx d’advocats Durán-Sindreu, serà important de saber què estableix exactament el contracte de la Generalitat amb l’empresa. “Caldria analitzar si el contracte preveu que aquesta mena de treballs en zones boscoses són prohibits en determinats moments de l’any i amb alertes d’incendi activades. Si la prohibició hi és i l’empresa va fer la feina igualment, la responsabilitat és seva. S’haurà d’esclarir si la Generalitat ha estat diligent o no a l’hora de redactar aquests plecs de clàusules, si ha tingut en compte la normativa sectorial. Del punt de vista teòric, aquesta responsabilitat hi podria ser, però no vol dir que finalment hi sigui.”

També caldrà esbrinar si s’ha fet un bon seguiment del contracte amb l’empresa. “Arran del cas de l’esfondrament al Carmel, es va aprovar una llei d’obra pública que introduïa la figura del responsable del contracte, una persona física que es responsabilitza que les coses s’executin en els termes que estableix la norma”, explica Capilla. Aquest responsable fa un seguiment del dia a dia del contracte i ha de saber tot allò que fa i té previst de fer l’empresa. En aquest cas, idòniament, havia de saber si l’empresa tenia previst de fer treballs en aquell tram de carretera aquell dia, diu.

Amb tot, caldria demostrar un nexe causal clar entre el funcionament del servei públic i el dany produït, per exemple, per una gestió deficient del servei, falta de protocols, instruccions incorrectes o manca clara de supervisió. A banda, també es podria pensar en responsabilitat de la Generalitat quant a les obligacions de prevenció o de gestió, si se’n provés una relació amb l’abast dels danys.

De moment, s’ha pronunciat sobre la qüestió la portaveu del govern, Sílvia Paneque, que ha defensat que l’empresa, adjudicatària d’un contracte de conservació de carreteres, havia de ser plenament coneixedora de la normativa. “Als plecs del contracte no hi ha els treballs detallats, sinó l’encàrrec de quins treballs de manteniment, genèricament, s’han de fer. Els protocols i la normativa estableixen amb tota claredat que, en situacions de risc d’incendi amb el pla Alfa activat, hi ha mesures de protecció i de limitació de l’ús de material tallant metàl·lic. Les empreses coneixen els protocols i saben quan s’han d’activar. En aquell moment i en aquella zona hi havia un nivell d’Alfa 3 i era absolutament prohibida la maquinària de tall mecànic que pogués produir espurnes. El compliment de la normativa és recollit en els plecs i, per tant, des del primer moment, cada vegada que s’activa un Alfa 3 o 4, les empreses saben quins nivells de restricció cal aplicar.”

Causes mediates i immediates

Així doncs, la causa immediata de l’incendi són els treballs de l’operari amb la serra radial i la guspira que va originar el foc. Ara, els juristes parlen també de causes mediates, indirectes, però essencials: “Si, exactament en la mateixa situació i en les mateixes condicions, això passa en un bosc gestionat correctament, potser l’abast de l’incendi és molt menor. En el cas de les Gavarres, caldrà veure si els plans de protecció i gestió havien estat aprovats i s’executaven bé, si hi va haver desatenció…”, assenyala Capilla.

El treballador i l’empresa fins i tot poden arribar a tenir responsabilitat penal, si s’acredita una conducta greument negligent o dolosa. Ara, caldrà esclarir fins a quin punt l’operari simplement complia ordres i tenia poca capacitat de desobeir-les i fins a quin punt la imprudència és exclusiva de l’empresa o no. A banda allò que es pugui esbrinar durant el procés judicial, la Generalitat els ha traslladat un requeriment d’informació per saber quins protocols van seguir a l’hora de traslladar la informació als treballadors i quin material els van posar a disposició. Segons TV3, és una UTE formada per Construcciones Rubau SA i Aquaterra Servicios Infraestructuras SL.

“Si una empresa dóna una ordre, el treballador l’executa”, afegeix el jurista. “Ara, tots tenim un deure de diligència. Si la teva empresa et dóna una ordre que tu veus que implica un risc extraordinari la pots arribar a qüestionar per no cometre una imprudència, però això s’haurà de valorar.” 

S’ha debatut sobre si la detenció de l’operari durant quaranta-vuit hores va ser desproporcionada o no, però Capilla ho lliga més amb la manca de recursos als jutjats –que devien dificultar una declaració més ràpida–, que no pas amb un suposat abús judicial. “La detenció en si és comprensible perquè no es tenia la certesa de com havia anat tot, i si hi havia la possibilitat que fos un piròman.”

La responsabilitat dels propietaris

Hi ha un altre actor que també té responsabilitat en la gestió forestal, juntament amb ajuntaments i Generalitat: els propietaris dels terrenys. “Amb la normativa forestal que tenim, els propietaris tenen unes obligacions de conservació, neteja, manteniment i prevenció –explica Capilla–. La Generalitat té competències per a la planificació i la sanció i els ajuntaments han de vetllar perquè els propietaris privats compleixin mesures, com ara tenir franges de protecció. La Generalitat també ha de fomentar, amb ajuts i suport tècnic, que els propietaris i els ajuntaments puguin complir les seves obligacions.”

La llei del sòl estableix les obligacions dels titulars, també quant al manteniment i conservació per a reduir el risc d’incendis. Les sancions posteriors a un incendi són molt poc freqüents, però sí que s’obren expedients administratius arran d’inspeccions prèvies i després d’haver desobeït requeriments. Els agents rurals i els ajuntaments tenen competències per a inspeccionar i aixecar actes quan aquesta conservació pot no fer-se de la manera adequada.