La Generalitat de Catalunya concedirà cent milions d’euros en préstecs per impulsar la rehabilitació d’edificis

  • El crèdit es posarà en marxa a partir de principis de l'any que ve

VilaWeb
Redacció
03.12.2019 - 14:58

La Generalitat començarà a concedir a partir de principis de l’any que ve cent milions d’euros en préstecs per fomentar la rehabilitació d’edificis. Concretament, a través de l’Institut Català de Finances (ICF), es concedirà un crèdit mínim de 30.000 euros per comunitat amb un màxim de 20.000 euros per habitatge a un tipus d’interès del 2% i amb un període d’amortització de quinze anys. Segons ha explicat la directora de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu, s’hi podran acollir aquelles comunitats constituïdes que puguin acreditar una morositat inferior al 5% en el darrer any, o com a màxim del 8% en casos excepcionals. Els préstecs preveuen tres línies d’actuació: les rehabilitacions per resoldre problemes de seguretat a l’edifici que poden afectar a la seva estabilitat; a la millora de l’eficiència energètica i per facilitar l’accessibilitat eliminant barreres arquitectòniques.

Gifreu ha comentat que es preveu una línia de finançament general per a comunitats de propietaris i una altra de més favorable per a comunitats més vulnerables. Els préstecs s’hauran de tornar en un termini màxim de quinze anys i permetran, segons la directora de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que les obres puguin començar de seguida.

En aquest sentit, Gifreu ha comentat que es ‘donarà resposta’ a un problema que es dóna habitualment com el fet que les comunitats no assumeixen l’ITE (Inspecció Tècnica d’Edificis) perquè comporta que les actuacions posteriors són obligatòries i no tots els propietaris poden assumir les derrames. En cas d’acollir-se a subvencions, aquestes no es materialitzaven fins que l’obra s’havia acabat, de manera que els propietaris havien d’avançar els diners. Un cop concedits els crèdits, els beneficiaris hauran de començar els treballs en un termini màxim de vuit mesos i acabar-les en dos anys.

Entre el 2011 i el setembre d’aquest any, a Catalunya s’han dut a terme 70.214 ITES a un total de 702.000 habitatges, xifra que representa la meitat del parc d’edificis que està obligat a passar-la i de més de quaranta-cinc anys d’antiguitat. Al 2018, el nombre d’inspeccions es va disparar fins a les 29.686 com a efecte d’una campanya de l’any anterior, quan se’n van fer 9.066. Pel que fa aquest any, se n’han fet 9.373, segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya.

El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha lamentat que el finançament procedent del Pla Nacional d’Habitatge del govern espanyol, de cinquanta milions d’euros anuals, és insuficient per atendre les necessitats en rehabilitació i promoció d’habitatge protegit i que aquesta circumstància obliga a buscar ‘fórmules molt imaginatives’, en un context, a més, de pròrroga pressupostària.

Serra, d’altra banda, ha celebrat que en tres o quatre anys s’hagi incrementat fins al 50% el nombre de comunitats que han passat la inspecció. De fet, el director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, Jordi Sanuy, ha deixat clar que per part de la Generalitat no hi ha voluntat sancionadora de cara a les comunitats que no facin les actuacions pertinents després de passar l’ITE i que només hi ha una dotzena d’expedients oberts actualment.

Per la seva banda, el director adjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Font, ha destacat la necessitat d’impulsar un ‘canvi cultural’ perquè les comunitats de veïns s’atreveixin a demanar aquests préstecs i fer-ho extensiu a agents de finques, arquitectes i aparelladors. En aquest sentit, la despesa en rehabilitació en habitatge és de 700 euros a l’any davant els 1.400 de la mitjana europea.

Actualment, a Catalunya hi ha un parc residencial de 3,9 milions d’habitatges i d’aquests, 1,1 milions corresponen a edificis construïts. D’aquest percentatge, segons Serra, el 65% -uns 700.000- són d’edificis amb més de quaranta anys d’antiguitat.

Aquesta nova línia de finançament de l’Institut Català de Finances se suma a les ja existents de 110 milions d’euros per a l’adquisició per tempteig i retracte per part d’ajuntaments i entitats i als 140 milions d’euros per a la promoció d’habitatge protegit adreçada a ajuntaments i promotors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any