18.07.2026 - 21:40
Entrevistem la portaveu de Junts i ex-vice-batllessa de Girona, Gemma Geis, el mateix dia que el batlle de la ciutat, Lluc Salellas, signa el cessament dels sis regidors del partit al govern gironí. Geis ja no ha format part de la junta de govern de divendres i n’explica els motius. Assegura que les divergències internes no són noves i nega que hagin trencat abruptament un govern independentista d’una de les principals ciutats del país. També assenyala que el cordó sanitari al parlament amb l’extrema dreta no ha funcionat i defensa d’intentar-ne frenar el creixement escoltant els problemes que assenyala la ciutadania i oferint-hi respostes. Creu que Girona no pot créixer més i diu que els serveis públics sofreixen unes tensions que s’han d’afrontar.
—Lluc Salellas ha dit que el trencament del govern de Girona dóna ales al PSC i a Aliança Catalana. Què en penseu?
—És la seva opinió, no en comparteixo la diagnosi. Nosaltres vam prioritzar la unitat independentista amb un resultat de 8-8-6 (PSC, Guanyem i Junts). Va ser un compromís que havíem assumit en campanya. Fem el govern, aprovem tres pressuposts, donem aquesta estabilitat. Però, per mi, el juliol és un moment de tancar carpetes i posar notes. Vam esperar a tancar un parell de coses que teníem, com el pla de salut, amb la importància del benestar emocional, que ha estat una proposta molt de Junts.
—Us desgastava ser al govern?
—Òbviament, ens desgasta si la ciutat no té l’empenta que creiem que ha de tenir. Governar sempre és prendre decisions i, per tant, quan governes no pots agradar sempre tothom al 100%, o pots cometre un error. És un moment complicat a les ciutats, hi ha molta tensió, els serveis públics estan tensionats, arriba moltíssima gent a la ciutat de Girona i no tenim competències en immigració per a poder fer una política completa d’integració i de posar ordre a tot això. Si prenem aquesta decisió és perquè veiem que internament no es compleixen els terminis que havíem posat en uns quants aspectes. Per exemple, el pla d’asfaltatge, qüestions de recursos humans que per nosaltres eren importants, i el tema de la neteja, en què crèiem que no podíem afluixar ara que havíem fet un avenç amb la modificació del contracte. Quan veus que tu ja no pots condicionar més, és el moment de marxar. Ho hem fet d’una manera molt tranquil·la, molt meditada, i creiem que la ciutat realment necessita una empenta més gran.
—A escala nacional ha semblat un trencament abrupte d’un govern independentista.
—A escala nacional, segurament. A Girona, els últims mesos ja havíem tingut visions diferents. El tema del padró, per exemple. Crèiem que per lluitar contra algunes informacions de màfies que hi havia a Girona havíem de posar un control, perquè garantir drets també vol dir evitar qui en fa un frau. El cinema Truffaut. Va ser molt xocant que l’alcalde se separés del criteri dels socis i ens deixés assumint la responsabilitat de vetllar-hi. O el tema de les llicències comercials. Al final, en un ajuntament, l’alcalde té un poder important. I allò que pensàvem que era important no acabava de sortir mai.
—No sortien perquè discrepàveu?
—Segurament, i també tenen els seus interessos legítims. Però hi havia qüestions de barris que demanàvem i vèiem que no arribaven mai. Al meu barri, Montjuïc, hi ha especialment dos punts en el tema de neteja en què la decisió no arribava mai. I prendre decisions és això: liderar, discutir i avançar.
—N’havíeu parlat internament abans amb el batlle?
—Sí, en els darrers mesos li he expressat que hi havia coses que no anaven bé i no m’oferien terminis. Jo me’n poso. Quines polítiques podré presentar d’aquí a un mes o més endavant. Ho pots deixar passar una vegada, però no pot passar que en dos anys hi hagi terminis que no es compleixen amb la força de disset regidors. Vull recordar que feia molts anys, des de l’època de Nadal, que no hi havia disset regidors donant força a un alcalde de la ciutat de Girona. El grau d’exigència ha de ser amb aquesta fortalesa que tant Esquerra Republicana com Junts li hem donat. No la van tenir els alcaldes anteriors. Ni l’alcaldessa Madrenes ni el president Puigdemont. El nivell d’exigència ha de ser més gran. De vegades, nosaltres no hem pogut tenir veu pel bé d’aquesta unitat independentista, però també és normal que puguem emprendre el nostre camí. Tanquem les carpetes i, en l’àmbit de país, hi serem, i en els 64 punts de l’acord de govern, també. No em tanco a aprovar el pressupost si és bo per a la ciutat. Això hi serà. També vam dissentir de la resposta a la foto del rei amb fotos de l’1 d’octubre. Crèiem que s’havia d’interposar un recurs. La sentència ha quedat ferma i ara hi ha el problema de l’execució. ERC i nosaltres vam plantejar el mateix. Públicament, no en vam fer sang, però, és clar, diferències n’hi ha hagut.
—Es podria dir que va ser un acord fet en clau nacional i que s’ha trencat per qüestions locals?
—No. La voluntat de sumar i de fer un acord de govern de 64 punts hi era. Estic molt orgullosa de la limitació dels pisos turístics. La consellera Paneque hi va votar en contra quan era regidora. No tots els problemes d’habitatge es poden imputar als pisos turístics, però calia un acord de ciutat. Hi ha temes de ciutat que hem pogut endreçar. El Campus de Salut és el tema pel qual vam entrar al govern. Es va acabar de tancar al gener. Un element que ens va generar tensions va ser quan l’alcalde va arribar a un acord bilateral amb la consellera Paneque, de vuit milions, i va venir a presentar-lo. Jo li vaig dir que això era fum, perquè aquests vuit milions eren a canvi de modificar el planejament urbanístic que havíem tardat dos anys a fer, i que si havíem de modificar-lo era anar dos anys a futur i, per tant, el Campus de Salut s’endarreriria. Ha arribat el pressupost i no hi ha hagut cap paper de la Conselleria de Territori sobre aquesta modificació. Per a mi i per a l’equip, això també va ser molt important. S’han anat sumant unes quantes situacions.
—Negueu que la vostra sortida sigui un moviment tàctic?
—Què és un moviment tàctic? Quatre mesos abans de les eleccions? Vuit?
—Un any abans és un clàssic.
—Al gener ja vaig veure que els camins se separaven. Amb el Campus de Salut, quan jo l’advertia que l’acord no s’aplicaria i que era a canvi del planejament i d’endarrerir-ho dos anys, ell va tirar sol. Ell va tirar sol i hi ha vídeos que acrediten que m’hi vaig posicionar diferent. M’ha pesat més tancar les carpetes. O l’estudi del català. Volíem presentar-lo.
—Vau prendre la decisió tota sola o amb el president Puigdemont?
—Ell és a l’exili. Jo sóc una persona que sempre intentaré de formar part de les solucions i no dels seus problemes. Òbviament, ell ha estat alcalde de la ciutat i hem parlat de la ciutat, i li arriben missatges del funcionament de la ciutat. M’ha donat llibertat per a fer. I ho hem compartit a l’executiva, amb els regidors, he escoltat persones de la ciutat. Aquests dies l’impacte ha estat de gent que entenia que havíem tingut molta paciència.
—Heu tingut divergències internes dins de Junts per la decisió?
—No, els regidors ho van anar veient. Fa tres setmanes, vam anar a una reunió amb una associació de veïns i van presentar el projecte d’un barri del qual no sabíem res. Jo vaig fer una cara… El paper de la trista figura. Aquest regidor em diu: què estem fent? I es van sumant. Sabíem que arribaríem a aquest moment. Quan? Al gener vam demanar d’assumir més competències. Ell explica que vam assumir Serveis Jurídics i Planejament, però vam allargar la mà per assumir més competències, i segurament això ens hauria condicionat fins al final.
—Quines?
—No les diré. Vull tornar a tenir els ponts oberts sempre amb els partits independentistes. De vegades és millor no dir algunes coses. Aquests anys, hi ha hagut crítiques ferotges internament de situació de la ciutat que mereixien una acció i un lideratge de l’ajuntament i jo no ho he dit mai públicament. Amb el meu grau de generositat, el de Junts i els regidors, no se’ns pot demanar més.
—Heu parlat de neteja, de l’asfaltatge, de seguretat.
—En seguretat hem hagut de pedalar perquè es prenguessin decisions sense complexos. Per exemple, va sorgir alguna fricció en el cas de l’edifici de Tomàs Mieres, perquè crèiem que calia una acció decidida. Però també hi ha coses del dia a dia dels barris i el tema dels recursos humans de l’ajuntament, que de cara a l’opinió pública no es valora gaire, però a la sala de màquines s’ha de tenir la gent que toca, amb les places que toquen. Ens dificulta que no estigui ben greixada per donar millors resultats a la ciutadania.
—Creieu que hi ha problemes de funcionament administratiu.
—És clar. I en aquest sentit ja vam fer una simplificació administrativa. Ens vam carregar més d’un 63% de les signatures, perquè veia que en un procés administratiu signava molta gent, i això no cal. Abans trigàvem a signar un conveni administratiu 36 o 37 dies sense prestació econòmica. Ara ho fem en 17. Calen moltes més mesures.
—Us preocupa que Aliança Catalana us resti vots?
—M’interpel·la molt que hi hagi gent que pugui prendre aquesta opció, o unes altres. El que has de fer és escoltar molt sense desdibuixar-te i intentant donar-hi resposta. La proposta de la multireincidència ha estat dos anys en un calaix i sabem que hi ha molts multireincidents. Ara bé, els ajuntaments tenim les competències que tenim. En set anys, el govern del PSOE no ha fet cap millora en el finançament dels ajuntaments, en un moment de tensió que genera malestar. El partit socialista deu 800.000 euros de la comissaria de Santa Eugènia, que formava part dels 64 punts i venia de l’anterior mandat. El govern espanyol és incapaç d’executar allò que està publicat al Butlletí Oficial de l’Estat.
—Parleu de qüestions en què se centra l’extrema dreta.
—Qualsevol alcalde de fa deu anys et diria que neteja, seguretat i manteniment són temes d’ara i fa deu anys. Girona ha crescut molt demogràficament. Però no pot continuar creixent tant, s’ha de planificar. És tensió als centres cívics, a les escoles, en el manteniment, en tots els equipaments, no hi ha una planificació. Com hem de donar-hi resposta si no tenim competències? Girona pot assumir crear habitatge per a 4.000 persones noves cada any? És evident que no és sostenible i impacta en el model de ciutat. O la integració amb la llengua catalana. Tampoc hem rebut cap diner extra del pressupost del Departament de Política Lingüística. Totes les polítiques en favor del català les hem fetes els tres socis i les hem de continuar fent, crec que és una baula que no es trencarà.
—Per tant, creieu l’extrema dreta explota problemes reals.
—N’hi ha alguns, òbviament, que els inflamen, perquè els interessa, i algun, de vegades, és mentida. Quan vaig fer el doctorat, vam estudiar l’augment de l’extrema dreta amb l’urbanisme, a les banlieues franceses, i es reprodueix el que vam estudiar. Una altra cosa és si no podem oferir entre tots plegats els recursos necessaris. La gent vol que en siguis conscient, i dir què podem fer o que això no és ben bé com t’ho han explicat o com ho has vist a xarxes socials, però el que no pots fer mai, quan algú té un problema, és negar-l’hi. Ho vaig dir a l’alcalde: les polítiques de seguretat les necessiten més les persones que no tenen les posicions econòmiques més favorables. Vaig viure al barri del Pont Major, al costat d’una presó. Sé molt bé què és viure en un barri amb situacions que no voldria que visquessin els meus fills. Ha entrat a la llei de barris i podem fer-hi molta feina. Hem d’escoltar, atendre els problemes de les persones i parlar-ne amb rigor i la sensibilitat. Un ajuntament té les competències que té. El govern espanyol té totes les competències. I lluita contra l’extrema dreta? En tinc dubtes molt seriosos. Perquè no hauria tingut la llei de la multireincidència dos anys en un calaix. O quan demanem el sostre de despesa més alt per a la Generalitat i els ajuntaments. Les competències en immigració, les hem de poder tenir. Els que estem en política i tenim posicions de poder intervenir hem de ser capaços de trencar aquests clixés. De vegades són massa fàcils.
—No sé si esteu suggerint que volen desgastar-vos fent créixer AC.
—És evident que el desgast és sempre contra Junts. T’ho diu la gent del carrer. Però no vull fer-me la víctima. Ja sé qui és qui i hem d’intentar donar resposta i escoltar la gent.
—Després de les pròximes eleccions, sou partidària d’obrir negociacions amb AC?
—Sóc una persona de profundes conviccions democràtiques. Entre tots hem de fer un replantejament i ser intel·ligents amb l’auge d’aquest tipus de moviments. A mesura que passa el temps, podem tenir més eines per a combatre tot això. Sobretot és important escoltar. Òbviament, jo sóc independentista i m’agradaria tenir un govern independentista. Treballo en un projecte de suma, per poder guanyar les eleccions. Les xarxes socials són importants, però el carrer també ho és moltíssim.
—Creieu en els cordons sanitaris? Ha funcionat al parlament?
—Jo crec que no, que el cordó sanitari no ha funcionat. El que s’ha de fer és afrontar les demandes. Ho vaig viure quan Vox va entrar al parlament. N’hem d’aprendre, no passa res. No hi ha un manual fàcil. No són moviments tan fàcils de combatre. Has de veure què ha anat bé i què no i repensar-ho i moure’t. Hem de combatre’ls amb idees i buscant punts de trobada.
—Voleu dir negociar propostes amb ells?
—Les propostes democràtiques sí que són importants…
—Que ells les facin i vosaltres les negocieu?
—No ho sé, jo al parlament no hi sóc.
—A Girona.
—Veig el PSC al parlament votant moltes vegades amb el PP i amb Vox.
—És diferent coincidir en el vot que negociar propostes amb ells i legitimar-los com a interlocutors.
—Ho haurem de veure. En les últimes eleccions no m’hauria plantejat mai que faríem un govern independentista. Ni l’odi ni la discriminació no entren en el meu llenguatge ni en el de la gent que em pugui acompanyar en aquest projecte. Però les demandes de seguretat i neteja, sí. És fer compatible això.
—Podríeu reeditar un govern amb Guanyem i ERC, o s’han trencat els ponts?
—Els ponts sempre hi han de ser amb l’independentisme. Vaig entrar en un govern amb el president Aragonès al capdavant i vaig fer l’impossible i el possible perquè no es trenqués aquell govern i no ho he explicat mai. Me’n vaig anar a Banyoles, a un bar, amb en Quim Ayats: què fem a Girona? Hem sumat i jo sempre hi seré. És una manera de fer política que avui dia no es valora, però s’hauria de valorar una mica més. Hem fet coses bones, ens hem posat d’acord amb l’habitatge. Tot el que sigui comprar habitatge protegit públic, al màxim. Això ens uneix. Endavant. Hem pactat amb Guanyem, hem demostrat la capacitat de tenir ponts. Però tampoc no es pot demanar a Junts que tothom tingui tots els ponts per a pactar i nosaltres siguem els qui n’hàgim de tenir menys.
—Quines coses vau fer perquè no es trenqués el govern?
—No les explicaré mai.
—Considereu acords de govern amb el PSC?
—El PSC no ha jugat net a Girona amb el Campus de Salut. Per mi, és el projecte més important, per als meus fills, per als veïns, pel dret a la salut. Necessitem tenir una xarxa pública de salut perquè no saps quins cops que et pot donar la vida, i no van sumar, van restar. Han fet una oposició del no a tot. És important l’honestedat. Si es creen falses expectatives per jugar electoralment, a mi això em costa molt.
—Seria més fàcil que hi pactéssiu si Sílvia Paneque no en fos la candidata?
—S’haurà de veure. Ella ho ha d’aclarir. De moment fa tres anys que és a Barcelona i sempre li retrauré que votés en contra del topall del 4% dels pisos turístics. Ets la consellera d’Habitatge i a la teva ciutat hi vas votar en contra. Em costa fer aquests pactes. Intento ser honesta i transparent. Quan era al govern de la Generalitat, vaig fer moviments i no els vaig explicar a ningú del meu partit perquè creia que els havia de fer pel moviment independentista. Jo actuo així, que puguis dir el mateix en privat i en públic.
—L’ex-regidor Carles Ribas serà el vostre número dos?
—Som en un moment en què crec que hem de sumar. Sumar no vol dir enganxar. Han de ser persones amb qui hi hagi una afinitat. Si sumem, perquè hi ha aquesta convicció i ganes, que ho puguem explicar bé, és una opció que pot ser positiva a la ciutat.
—Ja ho heu tancat?
—Treballem perquè sigui de suma i, per tant, perquè surti bé.
