Gaza: sota setge, sense electricitat i amb la covid-19 a punt d’esclatar

  • La franja de Gaza tem per l'escassetat de recursos enmig de dues setmanes de bombardaments de l'exèrcit israelià a la frontera i el començament del confinament

VilaWeb
Redacció
27.08.2020 - 01:50

La situació a la franja de Gaza és en un punt molt delicat per una suma de factors. Dilluns, les autoritats del moviment islamista palestí Hamàs, que controla la regió, hi van decretar l’estat d’emergència, el confinament de la població, un toc de queda de quaranta-vuit hores i el tancament d’escoles, mesquites, restaurants, locals de lleure nocturn i més comerços i edificis. Poc abans s’havien registrat quatre contagis de covid-19 en els membres d’una família que viu al camp de refugiats de Maghazi, on gairebé trenta mil palestins conviuen en poc més de mig quilòmetre quadrat. Són els primers casos en què es detecta transmissió comunitària a la zona.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Escassetat de recursos enmig d’una escalada de tensió

L’única central elèctrica de la franja va restar fora de funcionament el 18 d’agost, quan les autoritats israelianes blocaren el combustible que permet d’alimentar-la, i els dos milions de persones que en depenen disposen tan sols de quatre hores d’electricitat cada dia. El govern de la franja denuncia que aquest blocatge energètic també afecta un sistema sanitari ja depauperat per la guerra. La decisió d’Israel es va formalitzar com una resposta al llançament de globus amb materials inflamables, per ciutadans de Gaza, al punt fronterer al límit de la franja, i que d’uns dies ençà han causat un centenar d’incendis al territori adscrit a l’estat d’Israel, la majoria dels quals menors.

La fàbrica que aporta l’electricitat a la regió, amb l’activitat aturada, dies abans del confinament.

Aquests llançaments, que s’han entès com una manera de pressionar Israel perquè redueixi el blocatge a la frontera de la franja, van ser el primer esglaó d’una escalada de tensió que les autoritats israelianes han seguit amb bombardaments. Segons que asseguren, van adreçats a punts importants d’infrastructures militars i estratègiques d’Hamàs i contra terreny agrícola. En un degoteig constant, aquesta nit ja en fa setze que es viuen aquesta mena d’atacs de les forces armades israelianes, a què Gaza ha respost sovint amb el llançament de coets i projectils. Amb tot, de moment no hi ha hagut víctimes mortals arran dels enfrontaments.

VilaWeb
VilaWeb
Un soldat israelià apagant un dels focs causats pels globus inflamables.

Un nom que s’ha popularitzat per als grups de ciutadans de Gaza que es reuneixen prop de l’àrea de seguretat amb el territori d’Israel és el d’unitats de confusió nocturna. D’ençà que es varen reprendre els enfrontaments a començament de mes, s’agrupen en un seguit de punts de la zona fronterera i, mentre els uns preparen els globus i els materials per a dirigir a l’altra banda del mur, els altres promouen protestes que tenen l’objectiu de complicar la vigilància dels militars israelians que sotgen la zona, amb petards, danses i bengales. Les forces armades israelianes consideren que aquestes ‘unitats’ són controlades i fomentades directament per Hamàs.

Un participant de les ‘unitats de confusió nocturna’.

A banda els bombardaments i la interrupció del subministrament elèctric, les autoritats israelianes també han imposat sancions a Gaza i han blocat els accessos marítims a la franja, on hi han anul·lat a efectes pràctics l’activitat comercial i dels pescadors, i hi han obstruit l’arribada de menjar.

De fons, un acord inesperat i encara ple d’incògnites

Enmig de tot això, el dia 13 l’estat d’Israel i els Emirats Àrabs Units van assolir un acord històric per a normalitzar les relacions. El pacte inclou que Israel retiri els seus plans d’annexionar parcialment Cisjordània, la regió palestina controlada per al-Fatah, el partit rival d’Hamàs, que controla la franja de Gaza. També promou que Israel emprengui ‘esforços per a enfortir els seus lligams amb més països del món àrab i musulmà’. És el primer acord d’aquest nivell que signen Israel i els EAU d’ençà dels acords de pau del 1994. Fins ara, l’estat israelià no havia tingut relacions diplomàtiques amb els països àrabs del golf Pèrsic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any