05.08.2026 - 21:40
|
Actualització: 05.08.2026 - 21:41
La pesca de gamba vermella a la costa central de Catalunya està gairebé aturada fins Nadal, en un any en què a la mar hi ha una població extraordinària d’aquesta espècie. La majoria de barques ha arribat al 90% dels límits marcats per la Comissió Europea, fet que desperta crítiques dures del Grup d’Acció Local Pesquer (GALP), que agrupa les confraries del Garraf i el Barcelonès. Acusen Europa de fer un atac directe sense justificació contra l’espècie que els sosté econòmicament, de manera que reclamen de revisar les normes. El president del GALP Costa Central, Jaume Carnicer, diu que la pressió de la Comissió Europea accelera l’abandonament de les barques i la deslocalització d’empreses cap a la costa africana per a continuar pescant a la Mediterrània sense topalls.
Carnicer recorda que la gamba vermella és l’única espècie de les que es pesquen al matí que té limitacions imposades per Europa. Enguany, a la Mediterrània se’n poden capturar un màxim de 730,86 tones, un topall que al mateix temps conviu amb les limitacions de dies de pesca autoritzats. La majoria de les barques de Vilanova, Barcelona i Badalona treballen amb una quota conjunta de gamba vermella, i n’hi ha molt poques amb un topall individual.
Aquestes darreres –minoritàries– encara poden pescar gambes aquest estiu, però tota la resta han hagut d’aturar les captures perquè ja han arribat al 90% del volum permès. Això és perquè enguany s’han trobat amb una població de gambes vermelles més abundant que no pas anys enrere, cosa que ha trencat totes les previsions que tenien.
En poc més de mig any, han capturat molta més quantitat que no s’esperaven, “perquè no entra al cap de ningú fer una captura i després deixar-la de nou al mar pensant que ja l’agafarà més endavant”, explica el president del GALP Costa Central i alhora patró major de la Confraria de Vilanova i la Geltrú.
“Som en un any molt extraordinari, però ja no en podem agafar més perquè necessitem guardar per a Nadal el 10% restant del total que tenim autoritzat”, es queixa. Assegura que no hi ha cap indici de sobreexplotació ni problemes de reproducció que justifiquin els topalls sobre aquesta espècie, i avisa que limitar-ne la pesca fa que hi hagi una pressió sobre el lluç i l’escamarlà: si abans atreien sis barques, ara al mateix lloc hi pesquen setze barques o divuit.
Carnicer defensa que la gamba vermella és la que sosté econòmicament les confraries, i veu en les restriccions un atac per a fer desaparèixer les barques. “Hem fet tots els deures que ens han demanat en matèria de sostenibilitat, però cada cop Brussel·les respon amb nous condicionants que sembla que pretenguin enfonsar-nos”, insisteix.
Veu un sense sentit que la gamba estigui limitada amb un doble barem basat en dies de pesca i quilos. Demana a la Comissió Europa que, per a l’any que ve, revisi la normativa i estableixi un sol criteri per al topall a les cinc espècies objectiu –gamba vermella, gamba blanca, lluç, escamarlà i moll. “Cap de les quatre restants té quota ara mateix, tot i que hi ha estudis que indiquen que la població d’algunes d’aquestes espècies sí que va marxant per un augment de la temperatura de l’aigua i de la presència de contaminants”, diu, per defensar que caldrien controls per a preservar-les.
La negociació sobre els topalls de quilos pescats conviu amb les limitacions sobre dies globals de pesca. El desembre de fa gairebé dos anys, el sector es va posar en peu de guerra contra la proposta d’Europa de permetre tan sols vint-i-set dies de pesca en tot l’any a cada embarcació. Al final, la pressió empresarial i política va forçar a una autorització de 130 dies si s’aplicaven mesures que vetllessin per una pesca més sostenible, “un requisit imposat com a nou, quan la majoria de les barques ja tenien nombroses mesures interioritzades”.
Per a enguany, Europa va tornar a proposar una tisorada per a deixar la pesca en tan sols nou dies hàbils per barca, que finalment van ser 133. Ara els pescadors estan amatents a quina serà la proposta per al 2027, “en què segur que es planteja un nou calendari estrafolari”.
Negociació per al fons europeu 2028-2034, “una espasa de Dàmocles”
En paral·lel a les condicions de pesca que Europa ha de fixar per al 2027, hi ha oberta la negociació sobre el Marc Financer Plurianual per al període 2028-2034. Damunt la taula, hi ha la proposta de reduir el 66% dels 6.100 milions que hi havia assignats fins ara, una retallada que Carnicer defineix com “l’espasa de Dàmocles que acabarà destruint tot el sector”. Recorda que amb aquests diners, per exemple, es compensen econòmicament les embarcacions en període de veda.
A aquestes restriccions econòmiques, s’hi afegeix la sobrecàrrega administrativa que han d’afrontar els pescadors sota amenaça de sancions. Carnicer remarca que el sector és contrari a les normes imposades per mitjà del DEA (diari electrònic a bord), que els obliguen a fer una estimació dels quilos de peix que descarregaran. Però els càlculs s’han de fer abans d’entrar a port, amb una forta inestabilitat a les barques “i el perill de ser en una zona de molt trànsit marítim”.
El patró major de Vilanova s’escandalitza recordant algunes sancions imposades a companys. Explica, per exemple, el cas d’un pescador que va rebre dues multes de 3.000 euros cadascuna per haver estimat que duia 800 quilos de seitons i 1.200 de sardines, però que en realitat eren un miler de cada espècie. “Com que es va equivocar per sobre del 10% en cadascuna de les espècies, el van sancionar amb dues multes”, diu Carnicer, que recorda que el càstig també implica restriccions a l’hora d’accedir a subvencions.
Abandonaments i jubilacions
“Amb totes aquestes condicions és molt fàcil accelerar la pèrdua d’embarcacions”, conclou, i lamenta que aquests darrers tres anys han plegat més d’una quinzena de pescadors de la confraria de Vilanova i vora un 40% de les de Barcelona. Carnicer diu que comprèn el desencís amb la professió “amb una feina que no és atractiva, fet que dificulta molt incentivar-ne un relleu”.
A banda dels pescadors que abandonen les barques –algunes de les quals acaben enfonsades al port–, el president de GALP Costa Central avisa que el volum de normes europees empenyen les empreses pesqueres de la Mediterrània a anar-se’n d’Europa per operar a la costa africana. Lamenta que allà hi troben “llibertat total per a pescar productes que després podran entrar a Europa sense complicacions”.
Carnicer atribueix la pressió a les confraries a diversos interessos econòmics amb què es vol forçar la desaparició de la flota actual per facilitar que una empresa o dues gestionin tot el producte.
“L’únic futur que veig a les confraries són barques abandonades per impagaments o destrossades perquè la gent ha preferit muntar qualsevol altre tipus de negoci”, augura, i afegeix: “Això, en un moment en què cada any la normativa és més restrictiva sense cap sentit biològic, ecològic, econòmic ni, molt menys, social.”
