Galícia celebra els cent anys del Dia da Patria

  • El nacionalisme gallec arriba més fort que mai a una data que va marcar una fita històrica en el seu desenvolupament

VilaWeb
Redacció
24.07.2020 - 21:50
Actualització: 24.07.2020 - 21:57

Diverses ciutats de Galícia faran avui concentracions i manifestacions en ocasió del Dia de la Pàtria Gallega. Aquesta serà una commemoració especial, per la pandèmia però també perquè aquest 2020 fa cent anys que es va establir el 25 de juliol com a Dia da Patria, per un acord de les Irmandades de Fala, un dels grups embrionaris del nacionalisme gallec. La celebració arriba també en el moment de més potència del nacionalisme: en aquestes passades eleccions, el Bloc Nacionalista Gallec va quedar en segon lloc i encapçalarà, per tant, l’oposició al parlament de Galícia. Des del 1979, el 25 de juliol és oficialment la Diada de Galícia, però són les manifestacions nacionalistes les que han fet del Dia de la Pàtria Gallega un dels moments més importants de l’any polític en aquell país.

L’origen de la Diada es remunta al novembre de 1919, quan es reuneix a Sant Jaume de Galícia la II Assemblea Nacionalista de les Irmandades da Fala, primer embrió del nacionalisme gallec modern i que van estar actives del 1916 al 1931. La decisió de fer la Diada el dia de l’apòstol Sant Jaume no va ser l’única proposta, en el seu moment. Una part del moviment reclamava de celebrar-la el 17 de desembre, per tal de commemorar l’assassinat, el 1483 per la monarquia hispànica, de Pedro Pardo de Cela, mariscal gallec que la tradició historiogràfica galleguista, no sense discussions, identificava com un irmandiño, l’equivalent als nostres agermanats. La discussió va durar dues dècades però finalment, als anys trenta, es va imposar la celebració del 25 de juliol.

Després de la victòria de les tropes franquistes, el Dia da Patria va sobreviure en la diàspora gallega, que era molt activa, però a l’interior va ser pràcticament impossible de commemorar-lo. Fins el 1968, quan una manifestació a Sant Jaume convocada per la Unió del Poble Gallec i el Partit Socialista de Galícia va reprendre la convocatòria, amb importants enfrontaments amb la policia espanyola. Mort Franco, les manifestacions van continuar, encara que durant molts anys se’n va dificultar l’accés a la ciutat vella i, especialment, a la plaça de Quintana, lloc on Castelao mateix havia pronunciat el seu famós ‘mitin das Arengas’. De fet, no va ser fins el 1984 que es va aconseguir de rematar allà la manifestació de la Diada.

Enguany, a la capital gallega es manifestaran el Bloc Nacionalista Gallec i la formació independentista Causa Galiza. La manifestació del BNG partirà, com és tradició, de l’Albereda i acabarà a la plaça de Quintana, on solament podran entrar mil persones, per les mesures de control sanitari. La manifestació de Causa Galiza, a la qual s’uneixen altres formacions independentistes i en solidaritat amb els presos polítics gallecs, també aplicarà mesures de seguretat per la pandèmia.

La Diada de Galícia és marcada també per l’aparició del moviment A Quinta a O Bierzo, una comarca de parla gallega a Lleó que reivindica que els 38 municipis que la integren esdevinguin una província i s’uneixin, com a cinquena província, a l’actual comunitat autònoma de Galícia. Com en tantes nacions europees, a Galícia els límits administratius i els culturals tampoc no coincideixen. Hi ha zones que parlen gallec-portuguès fora de Galícia, tant a Astúries com a Castella i Lleó i Extremadura, i hi ha una àrea de Portugal que reconeix oficialment la llengua asturiana-lleonesa com a pròpia.

Les fronteres gallegues són, en aquest sentit, més difuses del que és habitual, sobretot perquè no es pot establir una frontera clara entre Galícia i Portugal. No tan sols des del punt de vista cultural. L’actual frontera administrativa no es va establir fins el 1864, i encara amb fortes discussions sobre algunes àrees els habitants de les quals no sabien dir ells mateixos si eren gallecs o portuguesos. També en la frontera amb Astúries la porositat entre la llengua gallega i l’asturiana és molt gran, fet que dificulta de marcar una frontera exacta entre tots dos idiomes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any