26.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 28.06.2026 - 22:57
Finalment, ha arribat el dia. Avui a les 19.30 a l’estadi Ciutat de València es farà la cerimònia d’inauguració dels Gai Games, l’esdeveniment esportiu mundial més gran adreçat a la comunitat LGBTI. Tot i la importància, a València la seva presència pública és mínima. Ni plafons publicitaris, ni cartells, ni cap seguiment informatiu al detall als mitjans públics, com passa amb uns altres grans esdeveniments que es fan a la ciutat. Hi ha inscrits més de 10.000 esportistes de més de vuitanta països, però per a molts veïns de la ciutat l’esdeveniment passarà i no se n’hauran adonat.
València va presentar la candidatura el 2020, quan Joan Ribó era al capdavant de l’ajuntament i Ximo Puig president de la Generalitat, com un projecte il·lusionant que unia les principals entitats LGBTI de la ciutat. En canvi, aquests “jocs olímpics” LGBTI han arribat a una ciutat sota governs d’un PP condicionat per Vox i amb un trencament entre institucions i les mateixes entitats que en el seu dia van remar a favor dels jocs. “Sentim una tristesa molt profunda”, diu Manolo Bernabeu, president de Samarucs, el principal club esportiu LGBTI valencià.
L’esport LGBTI és una oportunitat per a socialitzar fora del lleure nocturn entre gent del col·lectiu. No és una qüestió de trobar parella, sinó de relacionar-se amb més persones LGBTI i teixir xarxa fent esport. Malgrat que s’adreça prioritàriament a esportistes del col·lectiu, no són clubs excloents i estan oberts a tothom, sempre que respectin que són espais absolutament lliures de LGBTI-fòbia i on aquestes persones s’expressen lliurement. A més, serveixen per a fer visibles i tractar amb naturalitat les diferents orientacions sexuals i identitats de gènere.
Amb aquesta idea, el 1982 es van organitzar a San Francisco (EUA) els primers Gai Games. La idea era reproduir la dinàmica dels jocs olímpics, amb cites cada quatre anys rondant per diferents ciutats pel món. A València, s’hi disputaran proves de trenta-nou esports, entre els quals, atletisme, alçament de pes lliure, futbol, voleibol, tenis i natació; i dos esports d’exhibició no competitiu: pilota valenciana i colpbol. A més, el vessant esportiu anirà acompanyat d’una programació cultural i festiva.
Inicialment, els Gai Games de València els havia d’organitzar la Fundació València Diversitat, una entitat sense ànim de lucre creada específicament per a això. L’integraven Lambda, la principal entitat LGBTI del País Valencià, el club esportiu Dracs València, i AVEGAL, patronal d’empreses destinades a consumidors LGBTI. En el moment de formalitzar el contracte amb la Federació dels Gai Games, la fundació encara no estava constituïda, i qui va signar-lo va ser l’Ajuntament de València, amb el compromís que traspassaria l’organització i l’execució dels jocs a la fundació quan estigués legalment establerta.
Ara bé, entre una cosa i una altra, la majoria política de la ciutat va passar de Compromís i el PSPV al PP i Vox; i en compte de traspassar l’organització dels jocs a la Fundació València Diversitat, la tasca fou encarregada a la Fundació Esportiva Municipal de València, una entitat de dret públic de l’ajuntament. En canvi, la Fundació València Diversitat va quedar diluïda entre institucions i patronats de turisme com una vocalia més en un organisme de seguiment de la preparació dels jocs, presidit per la batllessa, María José Català. En aquest comitè també era prevista la presència de Samarucs, però entre totes dues entitats només sumaven dos vots d’un total de vuit.
Trencament de les entitats amb els Gai Games
Després d’aquest moviment cabdal, la Fundació València Diversitat i Samarucs van anunciar que es retiraven de l’organització dels Gai Games. “Pretenien prendre ells totes les decisions, ens deixaven allà per figurar”, lamenta Airto Granell, president de Lambda, en declaracions a VilaWeb. La Fundació València Diversitat va anunciar-ho en un comunicat molt dur, en què vinculaven el canvi organitzatiu amb l’avenç de la ultradreta i avisaven que, si els Gai Games es feien en aquestes condicions, implicaria un gran descrèdit per als jocs i per a la Federació de Gai Games.
Dies més tard, també s’hi van girar d’esquena clubs com Panteres Grogues –amb seu a Barcelona– i l’Agrupació Esportiva Ibèrica LGBTI, que integren diferents clubs de la península ibèrica. A més del canvi organitzatiu, també se’n van desmarcar per la retallada de la llei trans valenciana, que entre més qüestions va eliminar la participació d’homes i dones trans en les categories masculina i femenina.
La Fundació València Diversitat va arribar a demanar obertament a la federació internacional que suspengués els jocs a València i cerqués d’urgència una altra seu. “Desgraciadament, amb el segrest dels Gai Games 2026 per part de la dreta i la ultradreta, aquest projecte queda buit de valors”, denunciava en un manifest en què acusava l’ajuntament de rentada de cara rosa (pinkwashing). És a dir, d’utilitzar el col·lectiu LGBTI per quedar bé o fer negoci, mentre realment governaven a la contra: “A València, la censura de llibres infantils LGBTIQ+ a biblioteques municipals, l’eliminació i retallades a programes de suport i sensibilització, les ingerències polítiques i amenaces a diferents organitzacions socials, o l’intent de controlar i capitalitzar la marxa de l’Orgull LGBTI són només alguns exemples de com intenten de retallar els nostres drets els governs de l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana, controlats pel PP i Vox.”
Malgrat tot, la Federació Gai Games es va desentendre d’aquesta petició: “Ens van dir que eren problemes locals nostres i que no volien fer res”, recorda Airto Granell, que fa una crida al boicot tant dels jocs de València com de la federació internacional. Això sí, remarca que el boicot no va, en cap cas, en contra dels esportistes. “La majoria dels participants desconeix tot això, no se’ls ha d’increpar ni d’atacar.” En canvi, Samarucs –que va néixer per l’entusiasme d’un grup de valencians participants en els Gai Games de Sidney de 2002– es desmarca de qualsevol boicot: “És un problema polític que no té res a veure amb els Gai Games, la meitat dels socis de Samarucs hi participaran, encara que siga individualment i no com a club.”
Com haurien estat els Gai Games organitzats per les entitats?
Aquests dies, les entitats que van estar implicades al principi de l’organització i després se’n van desvincular senten frustració i tristesa. “Ens hauria agradat ser-hi, i jo, particularment, aquest cap de setmana marxaré de València per apartar-me’n”, diu Manolo Bernabeu, president de Samarucs. Diumenge, Lambda reunirà en un acte públic els qui foren regidors d’Esports, Javi Mateo, i d’Igualtat, Lucía Beamud, abans de l’arribada del PP a l’Ajuntament de València, i el secretari de la Fundació València Diversitat, Jorge Garcia, per parlar de com haurien estat els seus Gai Games i com es va frustrar.
“Volíem que els nostres Gai Games fossen una prova per a deixar de categoritzar per gènere i fer-ho per habilitats. Si funcionava, doncs bé; i si no, s’hauria intentat”, avança Airto Granell, president de Lambda. La idea era estudiar, esport per esport, quins trets físics podien influir en el resultat, com ara el pes o la força, i que això fos el que determinés les categories i no pas la clàssica divisió entre esport masculí i femení. Així, la competició hauria estat més amable per a les persones trans. Un experiment que hauria remat en contra d’allò que ha marcat el Comitè Olímpic Internacional, que al març va establir una política d’elegibilitat que limita la participació en qualsevol prova femenina olímpica de les anomenades “dones biològiques”.
I malgrat que, d’entrada, sembla que allò que facin les federacions esportives no hauria de condicionar un esdeveniment com els Gai Games, concebut com una competició per a tota mena d’esportistes LGBTI, el president de Samarucs explica una tensió interna per les homologacions dels resultats. “A l’esport LGBTI hi ha sempre una dicotomia entre competitivitat i inclusivitat. Si sóc un club competitiu, opte per federar-nos i establir uns requisits pel que fa als resultats, cosa que pot ser excloent per a unes altres persones que tenen interès més de sociabilitzar o apoderar-se abans que la competitivitat.”
I això pot donar lloc a problemes quant a la participació d’esportistes trans en la categoria masculina-femenina si no és de naixement, o directament de les persones de gènere no binari. “Per mi, si una federació em diu que s’ha d’excloure la participació d’esportistes trans o, si no, no em reconeixen la competició, crec que l’opció clara és que no me l’homologuen. Els Gai Games no són unes olimpíades, la gent ve a socialitzar i a participar en un entorn segur”, exposa Bernabeu. Els Gai Games no han rebutjat la divisió esportiva per gèneres, però es determina pel gènere sentit. A més de les categories masculina i femenina, hi ha la categoria de tots els gèneres, destinada a persones trans, no binàries o agènere que s’estimin més de competir per separat. Ara bé, aquest mes de març, amb les inscripcions ja obertes, van haver de rectificar en la categorització de les competicions de lluita lliure i grappling, que exigia documentació legal per a les categories d’home i dona.
A banda, les entitats també haurien volgut reduir el preu de la inscripció –165 dòlars els residents a l’estat espanyol i 245 dòlars la resta del món, a la qual cal sumar la quota de cada esport (entre 35 dòlars i 65 la majoria dels esports, amb descomptes per a residents)–, que tot València s’impliqués en els jocs i que les transformacions de la ciutat fossin permanents. “Pel que sabem, els banys inclusius que hi haurà als pavellons seran uns cartells que, en acabat, es retiraran. No en quedarà cap llegat, això passarà sense pena ni glòria”, lamenta Airto Granell. Sí que quedaran, en canvi, millores a les infrastructures esportives, com ara l’adaptació de la piscina del Parc de l’Oest per a l’homologació oficial de marques esportives, el revestiment de les parets de les pistes d’esquaix del Poliesportiu Cabanyal-Canyamelar, o la creació d’una tercera pista de voleibol en aquest mateix pavelló.
Un impacte econòmic previst de 120 milions d’euros
A començament d’any, el comitè organitzatiu dels Gai Games València va preveure un impacte econòmic global de 120 milions d’euros i 40.000 visitants en total, quatre voltes els participants en els jocs. Un estudi recent de la Fundació Visit València estima una ocupació hotelera del 76% coincidint amb els jocs. El pic de visitants coincidirà amb el primer cap de setmana dels jocs, amb una ocupació del 83,2%.
Es preveu que cada participant es gasti, de mitjana, 168 euros per nit d’hotel; amb pics de 185 euros el primer cap de setmana i 180 euros el segon, i una mitjana de 165 euros de dilluns a divendres. Segons dades oficials, més d’un 30% dels inscrits en els Gai Games són esportistes dels Estats Units, seguits del Regne Unit, Alemanya i el Canadà.
