L’escalfament mundial, la contaminació atmosfèrica i la inseguretat energètica són tres dels grans problemes a què s’enfronta el conjunt de la humanitat. El planeta s’acosta a un escalfament d’1,5 ºC amb la previsió que superarà els 2 ºC si no es prenen mesures contundents. La pol·lució atmosfèrica mata vora 7 milions de persones cada any arreu del món. La volatilitat del preu dels combustibles fòssils i els problemes de subministrament són responsables de grans tensions socials en molts països. Combustibles que són una font recorrent d’inestabilitat geopolítica, sovint de conflictes bèl·lics. En aquest context, científics de la universitat californiana de Stanford proposen un gran pacte internacional per a substituir com més aviat millor el sistema energètic actual per un d’energies renovables completament basat en el sol, el vent i l’aigua. Les inversions requerides són elevades –5,5 bilions d’euros només a Europa–, però es podrien recuperar al cap de set anys només, amb grans beneficis socials, econòmics i ambientals.

El ‘New Green Deal’

El professor Mark Z. Jacobson, de la Universitat de Stanford (Califòrnia), ha encapçalat l’equip d’investigadors que ha presentat recentment l’estudi en què s’avalua l’impacte d’un sistema energètic basat exclusivament en energia renovable provinent del sol, el vent i l’aigua. D’acord amb els resultats, proposen una acció internacional coordinada per a solucionar els tres grans problemes a què ens enfrontem. Aquesta acció l’anomenen New Green Deal –Nou Pacte Verd–, parafrasant el New Deal americà que fa gairebé un segle va permetre els EUA de sortir d’una crisi econòmica sense precedents –el Crac del 1929–, gràcies a una intervenció decidida de l’estat en l’economia. Tot i que demanen un lideratge dels governs (i per això la referència al New Deal), els científics deixen clar que les grans inversions necessàries –66 bilions a tot el món– no les han de pagar els governs, sinó les empreses privades i que, gràcies a la venda de l’electricitat produïda, es recuperaran de manera molt ràpida (només set anys) gràcies als estalvis produïts.

Els autors han desenvolupat un full de ruta aplicable a 143 països, responsables del 99,7% d’emissions de CO2. Tot i que veuen completament factible, tant per raons econòmiques com tècniques, que puguin assolir ja l’any 2030 un sistema energètic 100% renovable, consideren que per raons polítiques i socials cal retardar-ho dues dècades addicionals. Mentrestant fixen per a l’any 2030 un 80% d’ús de renovables i en deixen el 20% restant per al 2050, a partir del qual la humanitat podria deixar de cremar combustibles fòssils i eliminar completament les emissions de CO2 i els altres contaminants associats (òxids de nitrogen, partícules, etc.).

En aquest escenari s’inclou tot el consum energètic actual, també la producció elèctrica, el transport, la climatització dels edificis, la indústria, l’agricultura, l’explotació forestal, la pesca, i fins i tot els exèrcits. Caldria electrificar tot el consum energètic i generar aquesta electricitat a partir d’energia solar (fotovoltaica i de concentració mitjançant miralls), eòlica (tant a terra ferma com mar endins) i, en menor mesura, amb aigua (embassaments, geotèrmia, energia d’onades i mareal). Els acadèmics fan una precisió: no caldrien més embassaments dels actuals, responsables d’un impacte ambiental significatiu, amb moviments que en demanen la supressió progressiva. Exclouen completament, per innecessaris i atès l’impacte i els riscs, l’ús d’energia nuclear o els biocombustibles.

El cost econòmic, social i ambiental del consum energètic actual

Els autors del nou estudi són molt crítics envers alguns d’anteriors que, en calcular el cost de la transició del sistema energètic actual a un d’energies renovables, només tenen en compte el cost privat, és a dir, quant es paga directament. En canvi, aquests estudis no han tingut en consideració l’extern i han ignorat completament el social, com ara la despesa de salut causada per la contaminació atmosfèrica, o els danys causats pels efectes sobre el clima de les emissions de CO2.

La nova anàlisi quantifica el cost total dels 143 estats analitzats: mentre el privat, derivat de comprar l’energia, és de 16 bilions d’euros anuals, el social n’és de 69, quatre vegades més. Considerats en termes de kWh consumits, el cost privat del sistema energètic actual és de 9 ct/kWh, mentre que el sanitari és de 15 ct/kWh i el climàtic de 14 ct/kWh. Un cost total de 38 ct/kWh. Cal considerar que, si bé el cost sanitari i el climàtic no els paguem directament a la factura energètica (electricitat, gas, benzina…), són costs externs que els hem d’assumir igualment mitjançant imposts o despesa directa. I és precisament en aquest punt que les energies renovables presenten més beneficis.

Els beneficis d’un escenari completament renovable: més llocs de treball, menys energia necessària i un preu més barat

Una vegada analitzat el cost del sistema energètic actual, els autors de l’estudi han modelitzat el d’un sistema energètic completament renovable. El privat –el preu directe de l’energia– esdevé, en el conjunt dels 143 països analitzats, de 6,1 bilions d’euros, enfront dels actuals 16 bilions. Les causes d’aquest gran estalvi són diverses. La principal és que utilitzaríem un 57% menys d’energia per fer les mateixes coses que no fem ara. Això és degut al fet que, electrificant tot el consum energètic, l’eficiència augmenta moltíssim. Així, per exemple, un vehicle elèctric té rendiments energètics superiors al 80%, enfront d’un vehicle de combustió, que aprofita menys del 20% de l’energia per moure’s. O una bomba de calor (aerotèrmia), que pot arribar a generar 4 kWh de calor amb només 1 kWh d’electricitat, perquè aprofita la temperatura de l’aire. Però on sens dubte s’estalviarà més serà en el cost social (sanitat i climàtic). En lloc dels 69 bilions actuals, l’estudi considera que, amb un escenari 100% renovable, seria de 6,1 bilions. Comptant aquest nou estalvi i en termes d’unitat d’energia consumida, el cost total final passaria dels 38 ct/kWh actuals a només 8, un 80% més barat. En comparació, un litre de dièsel conté uns 11 kWh, de manera que el preu que en paguem en termes d’energia és d’uns 12 ct/kWh –preu que no inclou tot el cost social.

Un altre front on els autors de l’estudi han vist un gran benefici és en el dels llocs de treball. Sovint es diu que amb les renovables se’n perdran, posant com a exemple el tancament de mines i centrals de carbó. Si bé és cert que en el sector dels combustibles fòssils es perdran bona part dels llocs de treball –tot i que l’extracció de petroli continuarà per al sector químic–, el sector energètic renovable necessitarà molta mà d’obra. Per una banda en el disseny, la construcció i manteniment de les noves centrals. Per l’altra, en l’actualització de les xarxes de distribució elèctrica, que hauran d’augmentar la capacitat, car hem vist que cal electrificar tot el consum energètic. A més, també caldrà desenvolupar un sector d’emmagatzematge d’energia, necessari a causa de la intermitència de les renovables i el fet que durant la nit no hi ha sol.

Però a més d’aquests llocs de feina directes, també se’n generaran d’indirectes: materials per a la construcció, equipament elèctric, analistes i advocats que assessoren i negocien els projectes renovables, el finançament bancari d’aquests projectes i la maquinària, o la fabricació de les plaques solars o els molins de vent, com també els recanvis. Fins i tot l’estudi té presents els llocs de feina induïts: l’augment del negoci derivat de les noves centrals renovables fa augmentar la necessitat de restaurants, hotels, botigues o guarderies en les poblacions que les allotgen, per exemple. El resultat de tot plegat és que es generaran 30 milions addicionals de llocs de treballs de llarga durada i jornada completa, amb relació als requerits pel sistema energètic actual.

Una xarxa elèctrica més estable i eficient

Els autors també argumenten contra els estudis que afirmaven que un escenari renovable no seria més barat, atès que per estabilitzar la xarxa arran de la intermitència de les renovables caldrien grans inversions en l’emmagatzematge d’energia, una tecnologia cara. Malgrat això, la realitat és que les xarxes de distribució acomoden un percentatge molt més elevat de fonts renovables que no es pensava d’entrada sense necessitat de recórrer a l’emmagatzematge d’energia. Hi ha hagut un procés d’aprenentatge, amb el desenvolupament de noves eines de gestió. De fet, diversos operadors estatals han dit públicament que les xarxes actuals poden suportar un escenari on les renovables i els vehicles elèctrics tinguin un pes molt superior a l’actual i que de fet hi funcionen millor, com recentment ha afirmat el britànic.

El nou estudi ressalta que en una situació completament renovable i amb tot el consum energètic electrificat, a banda disminuir la demanda mundial d’energia, es redueix la variabilitat diària i estacional, cosa que ajudaria a estabilitzar i optimitzar la xarxa elèctrica. Per exemple, hi ha molts països en què la demanda elèctrica principal es produeix durant l’estiu a causa dels aires condicionats, i això fa que durant l’hivern moltes centrals elèctriques no s’aprofitin al 100%. Aquesta variabilitat es reduiria en electrificar també la calefacció –ara per ara basada en gas i fueloil–, de manera que s’igualarien més els consums elèctrics entre l’hivern i l’estiu i augmentaria l’ús de les centrals, cosa que contribuiria també a millorar-ne l’eficiència econòmica.

Els vehicles elèctrics també hi donarien un cop de mà. Per una banda, en fer augmentar el consum elèctric mundial durant tot l’any, atenuarien automàticament la importància –el tant per cent del consum– de la resta de sectors i les seves variacions. A més, els vehicles elèctrics també ajuden a disminuir els desequilibris diaris. La major part del consum energètic actual es fa durant el dia i, per tant, les centrals funcionen a mig gas durant la nit. Però els vehicles elèctrics es carreguen majoritàriament llavors, de manera que s’optimitzaria el funcionament de les centrals renovables eòliques i hidràuliques durant tot el dia, que, a diferència de les solars, sí que produeixen energia a les fosques. A més, els vehicles elèctrics incorporen una gran bateria, de manera que també podrien ajudar a gestionar les variacions de demanda d’una manera més flexible mitjançant una xarxa intel·ligent. Els carregadors dels vehicles es poden dissenyar per evitar de funcionar en moments concrets de gran demanda i, en canvi, operar durant els moments de baixa demanda o alta producció –com ara a migdia, moment de màxima producció solar. Fins i tot també se’n podrien aprofitar les bateries carregades per proporcionar electricitat a la xarxa, si calgués. És a dir, es passaria de gestionar només l’oferta (la producció elèctrica) a gestionar també la demanda. Tot plegat fa que la necessitat d’emmagatzematge específic no sigui tan gran com es pensava anteriorment.

Finalment, l’estudi també rebat una altra de les crítiques habituals a les renovables, en el sentit que caldrien grans territoris per a instal·lar plaques solars i parcs eòlics. Els resultats conclouen que només caldria un 0,65% de territori addicional en els 143 estats considerats. A més, els autors contextualitzen aquesta xifra: actualment l’agricultura ocupa el 37,4% del territori i les àrees urbanes el 2,5%. En aquest territori s’inclou l’espai físic que ocuparien les plantes solars (fotovoltaiques i de concentració mitjançant miralls), els molins de vent en terra ferma i plantes geotèrmiques. No caldria territori addicional en el cas de les plaques solars dels edificis, ni en les instal·lacions marines (eòliques, mareals o d’onades). A més, les centrals en terra ferma tindrien grans espais lliures (els molins o les plaques han d’estar separades entre si), que podrien ser aprofitats per a més activitats o optimitzar l’espai: de pastures i conreus a la instal·lació conjunta de molins i plaques solars, passant per edificis industrials.

En conclusió, els autors no solament veuen possible, d’aquí a poc, un escenari 100% renovable basat en el sol, el vent i l’aigua, sinó que a més han trobat que implica una millora, tant en termes econòmics com de sanitat, ambientals i llocs de treball. Tot plegat, amb la tecnologia actual existent. I on, a més, la inversió necessària l’assumiria el sector privat, que la recuperaria en només set anys gràcies a la comercialització de l’electricitat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb