La Fundació Konrad Adenauer ha escrit un informe molt dur sobre la gestió de la Covid-19 que ha fet el govern espanyol. Aquest ens vinculat a la Unió Demòcrata-cristiana alemanya (CDU) té molt pes dins el país, i independència de criteri. Ha pogut criticar quan ha calgut Angela Merkel o els seus socis. Fa poc que va criticar el PP (‘La Fundació Adenauer avisa el PP que no pot guanyar-se Catalunya “només amb jutges i policia“‘). Ara és el torn del govern Sánchez, a qui retreu que les seves crítiques a Europa siguin una manera de tapar la mala gestió per la Covid-19: ‘El to cap als socis europeus és com més va més dur. Això distreu l’atenció dels seus fracassos’, diu al darrer informe, que repassa la manca de material, la compra de tests que no funcionaven, la lentitud de resposta, el fracàs del comandament únic i l’assistència de Pablo Iglesias al consell de ministres tot i conviure amb una infectada.

La fundació en un paràgraf final il·luminador, diu que el govern Sánchez pot haver tingut fracassos, però alhora el sud necessita ajuda. L’una cosa no treu l’altra. Per això diu que l’ofensiva espanyola contra el nord té dos objectius: ‘D’una banda, serveix per a desviar la crítica a la gestió governamental de la crisi. D’una altra, la iniciativa espanyola a Brussel·les és efectivament una expressió de la necessitat urgent de la solidaritat europea. Es preveu que el país no disposi de prou recursos financers per a suportar una gran depressió econòmica i un augment de la desocupació.’

Heus ací un resum editat i traduït del document:

«Sánchez ha repetit la crida a favor de la introducció dels eurobons com a resposta a les conseqüències econòmiques de la crisi. […] En la seva intervenció, va deixar clar que per al govern espanyol, una part important de la gestió de crisi és responsabilitat de la Unió Europea. D’entrada, una avaluació realista dels recursos i capacitats limitats de l’estat espanyol per donar resposta a la crisi i les seves conseqüències. Al mateix temps, però, aquestes declaracions serveixen per a desviar les crítiques al govern i la seva gestió de la crisi.

Al febrer, el virus es va estendre a Espanya i a final de mes ja hi havia avisos seriosos d’un contagi imminent. Tot i això, el govern va vacil·lar a l’hora d’advertir i restringir la llibertat de circulació perquè no volia cancel·lar les manifestacions multitudinàries del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Aquell dia va fer una crida a les manifestacions, tot i que ja el 2 de març el Centre Europeu per al Control de Malalties (ECDC) havia elevat formalment el nivell de risc per a infeccions per Covid-19 de ‘mitjà’ a ‘alt’. No va ser fins el 9 de març que el govern va publicar els seus advertiments i ho marcà com a data oficial per al començament de la pandèmia a Espanya. Aparentment, milers de persones van restar infectades a les manifestacions, entre les quals hi havia la dona del primer ministre Sánchez, la tinent de batlle Carmen Calvo i Irene Montero, ministra d’Igualtat de Gènere.

L’equipament i el personal dels hospitals i clíniques per a les necessitats actuals és completament inadequat. A Espanya hi ha gairebé 10 llits d’unitats de cures intensives per cada 100.000 habitants; a Alemanya n’hi ha 29. No hi ha respiradors ni vestits de protecció. Els metges i les infermeres estan completament esllomats i, a causa de la manca de materials de protecció, nombrosos metges i infermeres, uns 10.000, han contret la malaltia i han hagut de deixar de treballar. Entre els morts també hi ha metges i infermeres. A més, molts agents de policia i membres de la Guàrdia Civil que proporcionen ajuda tècnica han contret la Covid-19 a causa de mesures de protecció inadequades.

Circulen imatges de persones greument malaltes estirades per terra per manca d’espai als passadissos de l’hospital. A residències de gent gran de Madrid es van trobar persones mortes al llit. Els metges es queixen de la manca de respiradors i és per això que se centren en persones amb més bones perspectives de recuperació i descarten pacients d’edat avançada i amb menys possibilitats de recuperació. Com que els familiars tenen prohibit d’acostar-se als infectats greus, sovint es moren completament sols.

El 26 de març es va anunciar que el Ministeri de Salut intentava de comprar proves ràpides a gran escala a la Xina, però es va menystenir la llista d’empreses amb llicència que l’ambaixada xinesa havia posat a disposició del Ministeri de Salut. S’ha pogut comprovar que els tests ràpids tenien un 30% de precisió, en lloc del 80% requerit. Els tests es van retirar del mercat, es van retornar o s’han cancel·lat.

El fet de tenir el personal mèdic pobrament equipat és criticat a tot arreu. La crítica més profunda ve de l’Associació de Personal d’Infermeria, que va demanar directament al president Sánchez si no sentia ‘vergonya, indignació o por’ quan veia les infermeres espanyoles exposades a la Covid-19 cada dia. El Confidencial.com, diari molt llegit, va escriure: ‘En cap altre país del món el personal mèdic no va tan mal protegit per les accions del seu govern.’

El Ministeri de Salut espanyol continua essent responsable de la legislació bàsica, la coordinació i la supervisió de el sistema de salut, l’autorització dels medicaments i el compliment dels convenis internacionals. No obstant això, el negoci operatiu ha estat en mans de les regions durant gairebé dos decennis, de manera que ara és difícil per al Ministeri de Salut, tot i el ‘comandament únic’, de proporcionar fins i tot dades operatives bàsiques i en tan poc temps, perquè a la pràctica la major part d’aquestes dades només es recullen a les regions. […] Les comunitats autònomes, el País Basc i Catalunya en particular, critiquen ara el ‘comandament únic’ com una invasió de les seves competències. Galícia i Madrid també estan descontentes amb la gestió de govern central, que consideren completament inadequada. Les comunitats de Galícia i Madrid, dirigides pel PP, van assumir que el ministre Salvador Illa també s’ocuparia dels subministraments mèdics, que calien amb urgència. No obstant això, el govern central va romandre imprecís durant molt de temps, perquè encara que estaven en ple procés de compra de materials. Les regions autònomes conservaven les seves competències per a actuar al mercat per si mateixes.

Els presidents regionals Alberto Núñez Feijoo (PP, Galícia) i Isabel Díaz Ayuso (PP, Madrid) van informar que, paral·lelament al ‘comandament únic’, ells mirarien de trobar solucions a les emergències més greus, i per iniciativa pròpia. […] Fins ara no hi ha hagut cooperació entre les comunitats autònomes. Quan li demanaren si faria servir la seva condició de ‘comandament únic’ per traslladar els pacients dels hospitals saturats de Madrid a les comunitats autònomes veïnes, el ministre Illa va dir el 22 de març que encara no s’havia fet cap pla d’aquesta mena. El govern regional de Madrid va criticar el govern central per la falta de material.

Els partits nacionalistes PNB, EH-Bildu, ERC, Junts i CUP s’oposen a l’estratègia estatal i protesten contra el comandament únic, perquè ara no tenen les competències de les seves comunitats. El Partit Nacionalista Basc (PNB) va votar a favor de l’estat d’alarma, però va anunciar que després exigiria responsabilitats. El president català, Quim Torra, va intentar d’internacionalitzar la crisi per augmentar la pressió sobre Sánchez i aconseguir poders especials que li havien de permetre de segellar Catalunya. Va escriure cartes al president del Consell Europeu, Charles Michel; de la Comissió, Ursula von der Leyen; i del Parlament Europeu, David Sassoli. Ursula von der Leyen va fer costat al primer ministre Sánchez i va assenyalar que la competència de decidir quines mesures calia prendre en cadascuna de les comunitats autònomes del país són del cap de govern espanyol.

Pablo Iglesias, líder de Podem, va assistir a la reunió del gabinet, tot i la infecció de la seva parella, la ministra d’Afers de la Dona, Montero, confinada a casa per quarantena. Això també va ser considerat un mal exemple per a la gent, a qui es recomana que respecti la quarantena

La proposta d’introduir ‘eurobons’ va despertar el rebuig dels països del nord de la UE, especialment Alemanya, els Països Baixos i Àustria. A Espanya, aquesta actitud contrària va ser criticada durament pels mitjans oficials i els seus creadors d’opinió. El diari El País, per exemple, el dissabte 28 de març, a la portada, mostrava Pedro Sánchez com a defensor heroic dels interessos espanyols i presentava la proposta del president del Consell de la UE, Charles Michel d’inacceptable i deia això a la cancellera alemanya: ‘Angela, heu d’entendre l’emergència que vivim.’ A la pàgina d’opinió s’acusa els líders europeus d’indecisió envers les mesures que s’haurien de prendre contra la recessió. Els països nòrdics, els Països Baixos i Alemanya serien favorables a esperar, mentre que els països del sud serien els que van fer la proposta assenyada d’ajuntar el deute en forma d’eurobons. [El diari] També explica que la cancellera alemanya no mostra un rebuig tan estricte i tancat del tot a aquest instrument, a diferència del cap de govern neerlandès, Rutte. I que si els països vacil·lants del nord no tenen cap pla com a resposta a la crisi, la proposta d’Espanya, França i Itàlia seria la concreta i assenyada: la introducció dels eurobons, un pressupost de la UE ampliat per als anys 2020 i 2021 i una estratègia d’inversió comunitària per a la revitalització de les economies a Europa.

Aquesta ofensiva periodística del govern amb el suport dels mitjans de comunicació oficials, té dos objectius: d’una banda, serveix per a desviar la crítica a la gestió governamental de la crisi. D’una altra, la iniciativa espanyola a Brussel·les és efectivament una expressió de la necessitat urgent de la solidaritat europea. Es preveu que el país no disposarà de recursos financers per a suportar una depressió econòmica general i un augment de la desocupació. Per tant, es demana solidaritat europea. Espanya, juntament amb França i Itàlia, augmenten la pressió sobre els altres països perquè el Consell Europeu adopti un paquet de mesures, que inclogui suport en massa als afectats per la crisi en determinats països i aprofitar el Fons Europeu de Desenvolupament, que van molt mes enllà mecanisme d’estabilitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.