Frau Merkel calling to Herr Rajoy

  • «La pressió internacional és de les poques vies que veig ara mateix per a fer moure la llosa atàvica i pesant sobre la qual s'ha instal·lat un govern espanyol que té més maldecaps econòmics que no vol ni pot confessar»

Martí Estruch Axmacher
15.01.2018 - 22:00
Actualització: 16.01.2018 - 13:13
VilaWeb

L’Alternativa KAS famosa és la dels bascos, és clar, però entre que el jovent ja no deu saber què és i que ja fa dies que als bascos els hem passat a davant en això de cercar la sortida de l’estat espanyol, potser finalment la bona i la que ens traurà de l’atzucac serà la nostra.

KAS de Konrad-Adenauer-Stiftung, la fundació política acostada a la CDU d’Angela Merkel. Breu incís: a Alemanya, les fundacions dels partits tenen més autonomia i sobretot un paper molt destacat en la vida política del país. Són think tanks amb importants pressupostos, agenda d’activitats i contactes internacionals. La KAS, per exemple, té 560 treballadors, un pressupost de 134 milions d’euros, 80 oficines fora d’Alemanya i projectes en un centenar de països.

Doncs bé, fa temps que la KAS envia uns missatges gens subliminars al PP espanyol, partit que, per una altra banda, assessora oficialment. Em refereixo als missatges públics, que els privats segur que són fins i tot més explícits. Repassem els tres darrers, signats tots per Wilhelm Hofmeister, director de la KAS per a Espanya i Portugal, que és qui s’ocupa de seguir la qüestió catalana.

El març del 2017, en el context d’un estudi sobre els congressos recents del PP i Podem, Hofmeister era molt crític amb la política del PP respecte de Catalunya, afirmava sense embuts que el PP ‘no pot combatre el separatisme català només amb jutges i policies’ i el convidava a ‘fer els deures’ perquè no perillés l’estabilitat d’Espanya, que indirectament és també la d’Europa.

A final de juny de l’any passat, Hofmeister hi tornava amb un informe monotemàtic: ‘Der katalanische Separatismus‘ (‘El separatisme català’). En aquest text insistia que la situació a Catalunya és un ‘envit polític que no es pot resoldre apel·lant únicament a les lleis o regulacions constitucionals existents’ i demanava ‘reformes abans no sigui massa tard’. Casualment o no, l’informe es va fer públic justament el dia que el president Mariano Rajoy viatjava a Berlín per preparar la cimera del G-20 amb més líders europeus.

Finalment, dos dies després de les eleccions del 21-D i en una llarga entrevista a Deutschlandfunk, Hofmeister deia que el PP les havia perdudes clarament, que l’estratègia únicament judicial i repressiva havia fracassat i que la reforma constitucional era una utopia. I suggeria que havia arribat el moment de dialogar políticament i acompanyar el diàleg d’algun gest federalista, com ara incloure les autonomies en la presa de decisions de l’estat, tal com es fa a Alemanya.

Ni en els informes ni en l’entrevista, Hofmeister no estalvia crítiques als independentistes i els considera més culpables que no víctimes, que quedi clar. Però el missatge a Rajoy és clar i inequívoc: per aquí i així, no vas bé. I jo suposo que si arriben missatge similars, per exemple, de Hans Dieter Pötsch o Matthias Müller, president i director executiu del Grup Volkswagen respectivament, preocupats pel futur de la planta de SEAT a Martorell, no passaran pas inadvertits. O potser el Cercle de Directius de Parla Alemanya de Barcelona (KDF) o la Cambra de Comerç Alemanya per a Espanya (AHK) tampoc no acaben de veure clara l’estratègia (o la no-estratègia) de Rajoy i li demanen una alternativa.

La pressió internacional, sovint discreta i sense altaveus mediàtics, exercida des de cancelleries i grans poders empresarials, és de les poques vies que veig ara mateix per a fer moure la llosa atàvica i pesant sobre la qual s’ha instal·lat un govern espanyol que té més maldecaps econòmics que no vol ni pot confessar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any