21.11.2020 - 21:00
|
Actualització: 21.11.2020 - 22:16
Un globus de neu és una esfera transparent, de vidre, que inclou una figureta, aigua, i unes escates blanques que simulen ser neu. El disc de la Marató de TV3 d’enguany és aquesta figureta dins la bola. I les escates blanques són de caspa que s’hi diposita damunt en deixar d’agitar-la. Caspa gruixuda, d’aquella que fa anys que cova, com cova l’ou de la serp. Una crosta de caspa que no s’enduran ni una bufada de vent ni unes declaracions per a intentar apaivagar el furor d’unes xarxes socials que s’han exclamat. La guspira que ha causat l’incendi és la inclusió al disc d’un tema interpretat pel cantant Francisco.
https://t.co/egGCM7SvEA
Us deixo l'enllaç pels qui us volgueu queixar pel disc de la #maratotv3 https://t.co/JyT161posb— Jordina Barceló (@kamatortuga) November 20, 2020
Les explicacions d’Àngel Lacalle
Aquesta decisió costa d’empassar-se. Una bola de caspa encastada a la gola. Un polvoró dins la boca seca. Costa d’empassar-se que per al disc de la Marató 2020, TV3 haja seleccionat, d’entre tots els artistes del món, d’entre tots, tots, tots, a Francisco i a cinquanta-tres més.
Ángel Lacalle, responsable del disc, lleva importància al fet. En declaracions a Catalunya Ràdio ha dit que enguany tot és nou i tot és diferent. Ha fet una crida a evitar el boicot de totes passades, i ha remarcat que un dels objectius del disc, any rere any, és convertir-lo en un punt de trobada de cantants per als quals el català no és la seua llengua. També ha dibuixat unes línies roges i ha citat explícitament el sexisme i el racisme. I sobre Francisco ha dit: “Ha fet una passa endavant cantant en català.” Després ha demanat indulgència i comprensió a tota la gent que no entén que se l’haja seleccionat.
Punts suspensius, pausa valorativa, ulls com a plats.
Francisco, ‘Latino’
Tot això, i Francisco, una bola de caspa. Mala llet i odi i autoodi, una de les pitjors malalties de l’ànima.
Perquè Francisco és d’Alcoi, a la comarca de l’Alcoià. Alcoi és el poble on van nàixer Ovidi Montllor i Isabel Clara Simó. Sol Picó i Antoni Miró. El poble que té la cavalcada de reis més antiga que es coneix i el Betlem del Tirisiti. I el passat industrial, i el modernisme, i la plaça de Dins i el barranc del Cinc. I un grup de teatre que es diu La cassola. I Sant Jordi. I també, Camilo Sesto, que va dedicar, en català, una cançó emocionada al seu poble.
Francisco, el cantant d’Alcoi, és un brollador de fel contra tot allò que sone a català.
Ara és simpatitzant de Vox. Aquell primer triomf electoral a les autonòmiques d’Andalusia el van fer trempar de gust. No els coneixia, va dir. Però li van agradar de seguida. Per fi, va trobar el discurs que cercava. No debades, l’any 2017 va declarar que amb Franco vivia molt bé, no li va faltar mai res i mai ningú no va retallar la seua llibertat. També va dir que ara el titllen de fatxa perquè va net. Ah, i que si no t’agrada ser espanyol, te’n pots anar a Veneçuela.
A Francisco sí que li agrada ser espanyol; de fet, fa un parell d’anys es va vantar de cantar i gravar una lletra escrita per a l’himne d’Espanya.
Quan Francisco s’esplaiava d’aquesta manera, el Partit Popular ja s’havia convertit en la derechita cobarde, com va dir en un vòmit Santiago Abascal. Massa fluixets.
Els dies de vins i roses i balcons d’alegres mascletades amb Francisco Camps i Rita Barberà quedaven molt lluny. I aquelles gales de la nit de Cap d’Any a Canal 9, o aquells concerts al Palau de la Música de València que dirigia la seua estimada Mayrén Beneyto, no eren més que fotografies esgrogueïdes.
I caspa covada.
Francisco necessitava més nervi, més intensitat en la defensa d’uns valors que han passat sempre per separar valencià i català. Potser per això ha acceptat de participar al disc, perquè considera que, com tants altres cantants, hi canta en una llengua que no és la seua i se sent feliç de l’esforç que ha fet.
Però abans d’ancorar la seua espanyolitat a Vox, va festejar amb Ciudadanos. Es va deixar veure en un míting d’Albert Ribera a València l’any 2015 i va dir que li agradaria fer política, no per eixir en la foto, sinó per a fer coses. Per a ser batlle de València, per exemple.
La veu
Hi va haver uns anys que la veu de Francisco cantava l’himne i qualsevol lloc o moment era bo per a ofrenar noves glòries a Espanya. Era ‘la veu’ valenciana. Potser per això, per al Disc de la Marató ha triat una versió en català de “My way”, de Frank Sinatra, traduïda per “Com he fet sempre”. Un clàssic. De crooner a crooner. De veu a veu.
Però l’estrella de Francisco es va apagar a poc a poc, amb aquella decadència mal duta dels ídols estantissos. Un disquet a l’època del llapis USB; un walkman a l’època de Spotify, era Francisco quan passejava caspa, intimitats i misèries pels platós de televisió i pels programes de tele-realitat que no són altra cosa que tele-fem.
Boicot i odi
Entre programa i programa, Francisco ha tingut temps de continuar enverinant el silenci, d’escampar idees feixistes, masclistes i excloents. Ha tingut temps, per exemple, de cridar al boicot als productes catalans. “No compraré res que vinga de Catalunya, ni cava, ni medicines, ni aliments”, va dir l’endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015. Considerava, aquell dia, que els catalans són grans persones, però que no respecten els espanyols i passen de les lleis i la constitució.
També ha aprofitat els micròfons per a insultar la vice-presidenta Mónica Oltra. L’any 2016 li va dir “escòria”, entre més paraules gruixudes. També va fer referències explícitament masclistes: “Eso es el bajón de la medicación que se fuma y se mete. Le recomiendo pollardón y pichicilina…”. Quan va veure que alguns teatres li cancel·laven els concerts programats, va demanar perdó a Oltra.
Quan Raimon va fer els concerts per a acomiadar-se dels escenaris a València i a Barcelona, Francisco va etzibar: “Em negue a pagar pels concerts d’aquest senyor que sempre ha presumit de ser català.”
Serà ara Francisco un «renegado valenciano» per cantar en català, @QuimMonzo?🧐 https://t.co/WFGeV4ygWK pic.twitter.com/wvqjz2AgmO
— scanyat (@scanyat) November 18, 2020
Fatxenderia i desimboltura. I miquetes de caspa covada que cauen damunt el disc de la marató en deixar d’agitar la bola de neu.
