Fragment: ‘Obra negra’ de Marguerite Yourcenar

Edicions Proa ha recuperat Obra negra de Marguerite Yourcenar, en la traducció que en va fer Felícia Fuster. L’escriptora ens situa a l’Europa del segle XVI i per mitjà de Zénon, un metge pensador lliure, traça un retrat de l’esperit modern que neix enmig de guerres de religió, persecucions i descobriments. Un esperit lliure contra les limitacions del seu temps.

Llegiu un fragment d’Obra negra de Marguerite Yourcenar  (Proa).

L’editor, Jordi Rourera, ens explica:

“Tot rellegint Obra negra per preparar-ne aquesta edició, vaig topar amb una frase extraordinària. En un altre lloc vaig comentar que segurament era la millor que llegiria aquest any. És a l’extracte del segon capítol que trobareu aquí mateix (‘Les infàncies de Zénon’). El paràgraf comença amb ‘Un vespre que nevava…’ i acaba amb una frase prodigiosa de seixanta-quatre paraules en què, al final, Marguerite Yourcenar vola. Busqueu-la, la literatura no pot ser millor que això.

Obra negra és una obra germana de Memòries d’Adrià, per concepció, gènere i qualitat (i al final del llibre hi ha aquests ‘Quaderns de notes’ memorables que escrivia Yourcenar, explicant-ne la gènesi i el desenvolupament, els dubtes, els atzucacs, les converses que tenia amb els personatges…). No som a l’imperi romà, sinó al segle XVI, ric en conflictes, opressions i guerres de religió. I al centre hi ha un personatge, Zénon –metge, alquimista, científic– que agafa trets de personatges reals de pensament lliure i independent fins i tot a risc seu, com ara Paracels, Erasme, Miquel Servet i Leonardo da Vinci. La recreació de l’Europa del Renaixement és fastuosa: l’estil de Yourcenar, un riu ample i profund que ho pot tot, que és capaç de contenir-ho i arrossegar-ho tot, les idees, les trames, les emocions, l’esperit convuls del temps. Però, més enllà d’això o exactament per mitjà d’això, la novel·la expressa què és sentir-se lliure al cor mateix de la coerció de la llibertat. El crític Ramon Pla i Arxé ho va escriure així en el seu moment i no se m’acut una manera millor.

La traducció de Felícia Fuster és excel·lent. Pintora, poeta, un esperit únic com el de la mateixa Yourcenar, s’hi va lliurar amb dedicació i plaer. La revista Reduccions va publicar fa uns quants anys un monogràfic –accessible a la xarxa– que inclou una carta seva on comenta aquesta novel·la i la seva tasca (també hi ha una postal que li va enviar l’autora en agraïment de l’exemplar que havia rebut i en què desitjava l’èxit a aquesta traducció ‘dans cette belle et intéressante langue catalane’). Acabava així, fent referència a una frase cèlebre de la novel·la: ‘Sempre, Marguerite Yourcenar va a la recerca del punt més llunyà: és per això que m’interessa.’”