Fragment: ‘La costa més llunyana’, d’Ursula K. Le Guin

  • Darrer lliurament de la trilogia del cicle de Terramar, traduït per Blanca Busquets · L'editora de Raig Verd, Laura Huerga, ens en parla i ens n'ofereix un fragment

VilaWeb
Redacció
21.11.2020 - 21:50

Acaba d’arribar a les llibreries La costa més llunyana, d’Ursula K. Le Guin, tercer lliurament del cicle de Terramar, que publica l’editorial Raig Verd, traduït per Blanca Busquets. En aquesta història, una bretxa del mal ha trencat l’harmonia entre la vida i la mort. La llum es consumeix en la foscor que amenaça Terramar. Els mags i els dracs s’obliden de les paraules i les persones deambulen apàtiques i desorientades, la seva existència ja no té sentit. Arren, el fill del príncep d’Enlad, hereu del Principat de Morred, arriba a l’illa de Roke amb rumors sobre un perill desconegut. El Consell dels Savis de Roke debat sobre el Mal que intueixen i en Ged decideix de viatjar amb l’Arren a la cerca de l’origen de les pertorbacions. Navegaran fins a la costa més llunyana, buscaran el regne de la mort per restaurar l’equilibri a Terramar sigui quin sigui el preu que exigeixi la seva gesta.

Llegiu un fragment de La costa més llunyana d’Ursula K. Le Guin

Explica l’editora de Raig Verd, Laura Huerga, als lectors de VilaWeb:

“La costa més llunyana és el darrer volum del que es considera popularment com a primera trilogia de Terramar. Gairebé vint anys després, Ursula K. Le Guin escriuria Tehanu, com a continuació, i L’altre vent, afegint-hi un munt de contes que estan recollits com a Contes de Terramar i que també publicarem. Aquestes sis obres de Terramar són considerades entre les obres més importants de la fantasia i la literatura contemporània, no només com a literatura juvenil sinó com a obres que comprenen les més profundes passions, motivacions, somnis i impulsos, però també reflexions i pensaments que ens empenyen a créixer.

Descrita com a l’obra juvenil més important de tots els temps, hereva d’El senyor dels anells (a qui fa homenatge) i precursora i influència de Harry Potter i de la resta d’escoles de màgia passades, presents i futures; Terramar segueix tractant i connectant amb els joves (i no tan joves) lectors de fantasia, desenvolupant l’esperit crític i els valors que donen un sentit més complet a l’ésser humà.

La costa més llunyana és el viatge d’un jove príncep i un mag adult, que ja coneixem de les novel·les anteriors, que viatgen per restaurar l’equilibri de Terramar. Lluitar contra la foscor, l’odi, la ignorància, les mentides… no contra la por, ni el dolor. Lluitar contra el mal que ha fet una persona. Només una altra persona pot desfer aquest mal. La foscor envaeix Terramar i l’equilibri demanarà un preu que no sabem si els nostres herois podran o estan disposats a pagar. Quan s’obri el llibre, l’aventura començarà.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any