Fragment: ‘Heroides’, d’Ovidi, o sobre els sentiments, les emocions i els turments que suscita l’amor

  • L’editor Jordi Raventós ens parla d’aquest nou volum de la col·lecció de clàssics grecs i llatins d’Adesiara, un volum important, de gairebé cinc-centes pàgines

VilaWeb
Redacció
04.09.2021 - 21:50
Actualització: 04.09.2021 - 21:59

Què sentia Ariadna traïda pel seu amant i abandonada en una illa deserta? Com és que Helena es va deixar seduir per Paris? Quines angoixes afligien Penèlope després de vint anys d’absència del marit? De què es dolien Fedra, Dido o Medea en els moments crucials de les seves històries? Aquestes són algunes de les històries que basteix el poeta clàssic Ovidi en forma d’epístola en aquest volum imponent, Heroides, editat per Adesiara.

Llegiu un fragment d’Heroides, d’Ovidi (Adesiara).

Jordi Raventós, editor d’Adesiara, ens parla d’aquesta novetat:

Ovidi, el poeta dels neguits d’amor

Aquesta setmana han arribat a les llibreries –en edició bilingüe com és costum en els clàssics grecollatins d’Adesiara– les Heroides d’Ovidi, traduïdes magistralment per Esther Artigas, professora del Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona, després de quatre llargs anys de feina. I em sembla que dic «magistralment» amb més raó que mai, atès que Esther Artigas és una de les millors coneixedores d’Ovidi que tenim al país i ha estat la persona que ha ensenyat els exquisits envitricolls de la poesia ovidiana a unes quantes generacions de filòlegs, entre les quals la meva.

Ovidi (43 aC – 17-18 dC), certament, no necessita presentació: desterrat de Roma per ordre de l’emperador August, morí a l’exili de Tomis, a la mar Negra, deixant a la posteritat una producció poètica imponent, amb títols tan famosos com les Metamorfosis, l’Art d’enamorar (publicat també per Adesiara fa deu anys) i les Heroides, que són d’allò més rellevants si tenim en compte que a l’època van inaugurar un gènere literari, cosa de què el mateix Ovidi es vantava: Ignotum hoc aliis ille nouauit opus («Era aquest un gènere desconegut als altres, i ell el creà»).

El volum, que inclou una sàvia introducció del professor Pere Fàbregas, presenta una col·lecció de vint-i-una cartes en vers en què el poeta dóna veu a algunes heroïnes mítiques, i també a alguns herois, decidit a explorar, no sense una bona dosi d’ironia i de manipulació juganera, els sentiments, les emocions i els turments que suscita l’amor. Aquestes vint-i-una epístoles es poden dividir en dos grups: el primer està format per quinze cartes (I-XV) de dones famoses de la mitologia grecoromana, adreçades als seus marits o amants per un motiu o un altre absents; en canvi, el segon grup està format per tres cartes dobles (XVI-XXI): les epístoles dels amants a les seves estimades i les corresponents rèpliques femenines. Com indica Fàbregas, «amb tota probabilitat la composició de cada un dels dos blocs va tenir lloc en moments diferents de la carrera poètica d’Ovidi, i no va ser fins temps després de la seva mort que les heroides individuals i les dobles es van acabar reunint com a part d’una mateixa col·lecció».

El principal mecanisme literari de què se serveix el poeta en aquestes cartes és el que es coneix com a «prefiguració irònica», mitjançant la qual es fa al·lusió als esdeveniments posteriors al moment de composició de l’heroida, que, naturalment, les autores fictícies de les cartes no estan en condicions de conèixer, però els lectors sí que n’estan al corrent. Per exemple, Briseida, a l’heroida III, escriu a Aquil·les instant-lo a retornar a les armes i rescatar-la; el lector de la Ilíada reconeix que Aquil·les farà totes dues coses l’endemà mateix, però sap que no ho farà pas per amor de Briseida, sinó a conseqüència de la mort del seu company Pàtrocle!

Els turments que suscita l’amor són sempiterns, i els neguits d’Ariadna, de Penèlope, d’Hèlena, de Fedra, de Dido i de moltes altres dones il·lustres són el mirall de molts altres neguits d’amor ben actuals. Espero que aquestes Heroides us agradin tant com ens han agradat a nosaltres.

Jordi Raventós, editor d’Adesiara

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any