Fragment: ‘Amb gràcia en aquest desert’, de Ziranna Zateli, literatura grega contemporània

  • L'editorial Males herbes ens ofereix un dels contes d'aquest volum, traduït per Mercè Guitart Ribas

VilaWeb
L'escriptora grega  Ziranna Zateli.
Redacció
16.11.2019 - 21:50
Actualització: 16.11.2019 - 22:27

Amb gràcia en aquest desert (Males herbes) és un recull de relats, dividit en quatre parts, en què Ziranna Zateli, una de les escriptores més reconegudes de la Grècia actual, utilitza els personatges femenins com a element revelador de les forces ocultes de la vida. Són dones passives o diabòliques, noies innocents o adultes mig boges, que ocupen un espai incert en el món que les envolta i carreguen amb un pes que els impedeix d’integrar-se en la societat.

El món de Zateli és el seu passat, la seva infància, el racó del nord de Grècia on va viure durant els anys cinquanta i seixanta, un poble petit envoltat de camps i prenyat de forces tel·lúriques. Però en les històries d’aquest llibre indrets i èpoques es fonen en una mena de boirina intemporal.

Llegiu el conte ‘Els botons de marfil‘.

Els editors de Males Herbes, Ramon Mas i Ricard Planas, expliquen per als lectors de VilaWeb:

«Els contes de Ziranna Zateli són històries íntimes, contundents, tel·lúriques i emotives, sobre vides que s’esquerden. Els protagonistes sovint són dones que viuen alienes a la dictadura de les convencions, que s’enfronten a allò que la pressió social els imposa, i ho fan sense por de trencar les costures de la realitat.

Bona part d’aquests relats s’emmarquen en la vida intransigent de la Grècia rural dels anys cinquanta i seixanta, plena de confrontacions familiars i de prejudicis, però que també amaga una font inesgotable d’encís, i una saviesa intangible.

Perquè sí, bona part d’aquestes històries les podríem incloure dins allò que s’anomena realisme màgic, però es tracta d’un realisme màgic que trasbalsa i colpeix, un realisme màgic que s’endinsa en la crua realitat millor que cap crònica social o cap mirall de l’ànima.

En definitiva, es tracta d’una veu literària única, que ens ha captivat primer com a lectors i després com a editors, una descoberta que devem a Mercè Guitart, traductora del llibre.»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any