La Flama del Canigó arriba al parlament i Rull fa una crida a rebel·lar-se contra la minorització del català

La Flama del Canigó ha arribat al Parlament de Catalunya de mans d’infants de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), i allà l’ha rebuda el president de la cambra, Josep Rull. El lliurament s’ha fet amb motiu de l’acte institucional previ a la revetlla de Sant Joan, i Rull n’ha destacat el significat com a “renovació del compromís amb la nació i la llengua” als Països Catalans. Ha fet una crida a rebel·lar-se “contra l’intent de minorització” del català per part de certs poders espanyols, especialment el judicial.

El president de la cambra ha encès la torxa i els quinqués que permetran de repartir la flama arreu del país. L’acte ha inclòs també una ballada de gegants i bastoners del municipi, que han afegit color i festivitat a la celebració. En el seu discurs de cloenda, Rull ha expressat preocupació pels “temps incerts” que viu la llengua, amb menció explícita a la davallada de l’ús social, la disglòssia i la judicialització que viu l’escola catalana. Ha remarcat l’actuació activa de poders públics contra la llengua, però s’ha mostrat decidit a encoratjar la societat a rebel·lar-se davant d’aquest intent de residualitzar el català. Alhora, ha posat l’accent en el paper dels poders polítics en la defensa del català.

Ha subratllat la importància de continuar fent partícips del llegat català les persones nouvingudes, recordant que Catalunya “no ha renunciat mai a incorporar persones que venen d’altres indrets” i que “ser català és voler-ne ser i aprendre una llengua que fa que tinguem una manera de fer i ser compartida”. Ha reivindicat el llegat de Paco Candel i ha tancat amb un missatge d’acolliment: “Siguem acollidors, generosos i empàtics, amb drets i amb deures”.

Antich: “La llengua catalana viurà rica i plena”

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha insistit que “la llengua catalana ha sobreviscut èpoques extraordinàriament complicades, malgrat tots aquells que la volen petita i silenciada arreu dels Països Catalans, però viurà rica i plena, com ho ha fet sempre”. Antich ha reblat que els “atacs del poder judicial contra la llengua i l’escola, i els atacs d’alguns governs hostils, no fan més que esperonar-nos a parlar més en català, llegir més en català i ensenyar més en català”.

L’acte ha comptat enguany amb la lectura del missatge institucional per part de Ramon Torra, membre de l’entitat Tradicat, que ha reivindicat els Països Catalans com a terra de persones nouvingudes i cultures diverses, integrades en el present col·lectiu.

Quaranta-quatre anys portant la flama al parlament

D’ençà de 1980, el Parlament de Catalunya rep anualment, poques hores abans de la revetlla de Sant Joan, la Flama del Canigó. Aquest símbol de l’agermanament dels Països Catalans serveix per a encendre les fogueres d’arreu del país i manté viva la tradició que uneix els territoris de parla catalana.