La Flama del Canigó encén l’espurna de la integració: dotze nouvinguts recullen el foc dalt el cim

Ahir al vespre una dotzena de nouvinguts als Països Catalans i immigrants de segona generació van emprendre una llarga caminada de divuit hores per a pujar i baixar el cim del Canigó. No fou una excursió qualsevol: anaven a recollir el testimoni de la Flama del Canigó, en l’encesa tradicional que es fa cada any la nit del 22 al 23 de juny, la nit abans de la de Sant Joan.

La presència de la comunitat immigrant en un acte d’aquesta intensitat nacional era una manera de representar l’agermanament del poble català i la voluntat d’integració en la llengua i la cultura catalanes de tothom qui ha arribat al país aquests darrers anys.

Rahma el Badoui és una de les dotze persones que van pujar al Canigó per recollir l’espurna de la flama: “Déu n’hi do la gent que hi havia! Tanta, que no hi cabíem, allà dalt!”, exclama. Diu que és una experiència impressionant que cal viure una vegada a la vida, si més no.

“Es tracta de formar part de les tradicions i símbols catalans del país, i construir-les i mantenir-les tot fent-les nostres –explica–. Siguin quins siguin els teus orígens, poden ser compatibles amb el fet de ser català: pots parlar l’idioma que vulguis a casa teva, però després comparteixes uns valors, una cultura i una llengua que són els del país on vius.”

El Badoui explica que ella no va néixer aquí, però que es considera totalment catalana. Per això celebra que, d’ençà que va arribar a Cadaqués, el seu poble adoptiu, de seguida s’hi va sentir integrada: “Justament, l’any que vaig arribar ja vaig participar en la rebuda de la Flama del Canigó del meu poble. Amb prou feines entenia i parlava català, però la mestra de l’escola ens va portar, juntament amb tots els altres nens i nenes del poble, a veure la rebuda de la flama i participar-hi. A Cadaqués, tots els nens es posen al carrer principal i es van passant la flama de l’entrada fins al passeig, que és com la plaça del poble. Avui miro cap enrere i dic: ‘Ostres, allà va començar tot!'” Allò va ser l’espurna que li va obrir els ulls per a entendre la importància d’implicar-se i participar en la transmissió de la cultura del país que t’acull. 

L’experiència de pujar el Canigó, recollir la flama i guardar-la als quinqués per a repartir-la arreu dels Països Catalans, tal com marca la tradició, no és pas bufar i fer ampolles. “Han estat divuit hores de trajecte, uns trenta-cinc quilòmetres amb desnivell, i encara no hem dormit!“, diu a quarts de tres de la tarda. I per a ells el dia encara no s’ha acabat: d’ací a menys de dues hores tindran l’acte de presentació de la seva entitat, Catalans Segle 21.

Catalans Segle 21

Aquesta tarda, una trentena d’entitats de la immigració han rebut la Flama del Canigó de mans del president de la Generalitat Artur Mas al claustre de Sant Felip Neri. Allà és on s’ha fet la presentació pública de l’associació Catalans Segle 21, una entitat sense ànim de lucre que treballa per enfortir la cohesió nacional, cívica i social de Catalunya, prenent la llengua i la cultura catalanes com a espai compartit de convivència i pertinença. Rahma el Badoui n’és la presidenta.

Catalans Segle 21 és fruit de la transformació demogràfica que ha configurat la societat catalana aquestes darreres dècades. De fet, quan el debat sobre la immigració és més viu. En un context en què l’extrema dreta qüestiona la inclusió, Catalans Segle 21 defensa una societat oberta, cohesionada i integradora, en què les identitats diverses siguin compatibles i esdevinguin una font de riquesa compartida, i on tothom pugui sentir-se part del país.

L’associació, que es presenta com a apartidista, vol posar l’accent en tots els fills dels immigrants que van arribar a Catalunya durant els anys 1990 i 2000 i que són, doncs, immigrants de segona generació (han crescut, estudiat i desenvolupat el seu projecte de vida al nostre país). D’aquesta, vol esdevenir un espai de referència que doni visibilitat, veu i protagonisme a aquestes noves generacions de catalans d’orígens diversos.