El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Cinc dels nou presos polítics ja han rebut el vist-i-plau de les juntes de tractament de les presons i del Departament de Justícia per a accedir als permisos que permet l’article 100.2 del reglament penitenciari, previst perquè els presoners classificats en segon grau puguin sortir de la presó a treballar, fer de voluntaris o tenir cura de familiars unes quantes hores el dia. Tanmateix, la fiscalia recorre contra tots els permisos concedits. Fins i tot contra els que superen les quaranta-vuit hores de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tenen accés a trenta-sis dies anuals perquè ja han complert una quarta part de la condemna.

La fiscalia s’exclama que les juntes de tractament de les presons i la Generalitat apliquen irregularment el 100.2 als presos polítics i diu que és un ‘tercer grau encobert’. També critica que la consellera de Justícia, Ester Capella, hagi assegurat que s’aplicaria als nou presos polítics: ‘Posa en evidència que l’excepcionalitat exigida per l’article 100.2 del règim penitenciari s’ha convertit en una generalitat’, diu. Tanmateix, a Catalunya hi ha 405 reclusos que s’acullen als permisos que preveu el 100.2.

De moment, la fiscalia ha recorregut contra els permisos de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És previst que també impugnarà els de Carme Forcadell, Dolors Bassa i Joaquim Forn, i, més tard, quan s’apliqui el 100.2 a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull.

El primer pronunciament, un revés per a la fiscalia

De moment, només hi ha hagut un pronunciament d’un jutjat de vigilància penitenciària amb relació als permisos dels presos polítics, en el cas del de setanta-dues hores que va demanar Cuixart. La fiscalia es va endur un correctiu sever en la interlocutòria de la jutgessa, que feia miques les seves pretensions de prohibir la sortida de la presó de Cuixart.

‘La normativa penitenciària no imposa l’obligació al condemnat de penedir-se ni de declarar-se culpable’, va etzibar el jutge als fiscals. També els recriminava que volguessin obligar-lo a fer ‘un programa específic per a canviar o modificar el seu pensament o ideologia política’: no hi ha cap tractament penitenciari específic per a un pres condemnat per sedició al segle XXI, va dir la jutgessa. Així mateix, va retreure que comparés Cuixart amb presos condemnats per ‘delictes violents i degradants, com ara els homicidis o les agressions sexuals amb penetració’.

La rebequeria dels fiscals del Suprem

La irritació i la contrarietat de la Fiscalia Superior de Catalunya amb els permisos dels presos polítics és compartida pels quatre fiscals del Suprem. Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena ja van demanar durant l’exposició de l’informe final al judici contra el procés que s’apliqués l’article 36.2 del codi penal espanyol contra els presos polítics per a impedir la concessió de qualsevol permís fins que no haguessin complert la meitat de la condemna.

Zaragoza ja se’n va lamentar públicament la setmana passada en un acte a la Universitat de Saragossa, tot criticant el jutge Manuel Marchena i els seus companys de tribunal. ‘El Suprem no va acordar-ne l’aplicació i aquí en tenim les conseqüències’, segons que recollia el diari El Mundo.

Ahir, en un article publicat al mateix diari, el fiscal Zaragoza tornava a retreure a Marchena la condemna per sedició i no per rebel·lió, insistint en la seva tesi que va naufragar al judici. Als fiscals del Suprem encara els cou que el tribunal refusés les seves acusacions i acceptés les de l’advocacia de l’estat espanyol. Zaragoza també aprofitava l’avinentesa per instar el govern espanyol a endurir el codi penal, és a dir, tipificar novament la convocatòria de referèndums o consultes prohibides com a delicte –tal com va prometre Pedro Sánchez durant la campanya electoral– i introduir un delicte de desobediència continuada al Tribunal Constitucional espanyol. També criticava que la reforma pugui beneficiar els presos polítics.

Les ombres de la reforma de la sedició al codi penal espanyol

El recorregut dels recursos de la fiscalia

Els permisos del 100.2 són d’aplicació immediata, però els pot revisar el jutge de vigilància penitenciària. El jutge fa una consulta a la fiscalia, que s’ha de manifestar a favor de la concessió del permís o en contra. Després el jutge el ratifica o el tomba. Tot seguit, la fiscalia pot recórrer contra la decisió del jutjat a l’audiència provincial corresponent, sense que això paralitzi els permisos.

Les audiències són l’última instància judicial, i el tribunal sentenciador –el Suprem espanyol, en aquest cas– no hi té res a dir. La fiscalia només podria presentar un recurs al Suprem si la Generalitat modifiqués la classificació dels presos polítics del segon grau al tercer, el règim de semillibertat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.