La fiscalia no veu delicte en l’actitud de dos mossos a Mont-roig del Camp durant l’1-O

  • La Guàrdia Civil els acusava de no haver col·laborat en l'actuació per a impedir la votació en un institut

VilaWeb
Redacció
15.01.2019 - 16:04
Actualització: 16.01.2019 - 00:09

La fiscalia no veu delicte en l’actitud de dos mossos d’esquadra el primer d’octubre de 2017, que la Guàrdia Civil acusava de no col·laborar per impedir la votació en un institut de Mont-roig del Camp (Baix Camp). Segons l’escrit a què ha tingut accés l’ACN, els dos mossos van identificar els responsables de l’obertura del centre i van decidir de no actuar-hi per evitar aldarulls, atès que s’hi aplegaven més de dues-centes persones.

El fiscal diu que els agents no van obstaculitzar l’acció de la Guàrdia Civil –que es va endur les urnes–, i que van complir ordres dels seus superiors. La fiscalia conclou que amb l’actitud ‘passiva’ d’aquests agents no n’hi ha prou per a mantenir-los com a investigats i no s’oposa que el jutjat de Reus arxivi el cas.

La causa es va obrir arran d’un atestat de la Guàrdia Civil que denunciava aldarulls a l’institut Antoni Ballester de Mont-roig durant la jornada del referèndum. Però el juny passat les diligències es van limitar a investigar l’actuació de dos mossos en aquest punt de votació per un possible delicte de desobediència. Durant la declaració davant el jutge, un agent de la Guàrdia Civil va dir que, quan van arribar al lloc, van observar dos agents dels Mossos d’Esquadra ‘en actitud passiva, no col·laborant en l’actuació d’impedir la votació malgrat que els agents de la Guàrdia Civil van rebre una forta resistència de les persones que s’hi aplegaven’.

L’agent va detallar que s’havia adreçat al mosso de més rang, però que no en va rebre ‘resposta ni col·laboració’, tot i que finalment van poder entrar a l’institut i endur-se les urnes. L’inspector en cap de l’àrea dels Mossos d’Esquadra del Baix Camp-Priorat va informar al jutjat que els dos agents investigats, juntament amb dos agents més, havien estat assignats en aquell centre. Els agents van redactar un atestat on constava que s’havia obert l’institut, quines n’eren les persones responsables, que hi havia unes dues-centes persones que es negaven a abandonar el local i que el tancament ‘no era procedent’ per la possibilitat d’aldarulls.

Un dels agents investigats va declarar el setembre passat que en cap cas no havien entrebancat l’actuació de la Guàrdia Civil, que havia llegit la interlocutòria del TSJC i que ‘havien intentat tancar el centre, però que la quantitat de gent acumulada no ho permetia’. L’altre agent dels Mossos, encarregat de coordinar el servei amb 23 punts de control en centres de votació, va justificar que no havia col·laborat amb la Guàrdia Civil perquè ‘no podia fer una intervenció sense una autorització des del CECOR –la sala de coordinació– i que la seva tasca era de supervisió’. Aquest policia també va argumentar que no havien pogut tancar el col·legi perquè hi havia unes 300 persones i va dir que ell tampoc no havia interferit quan la Guàrdia Civil hi va accedir.

Per tot plegat, la fiscalia conclou que els mossos no van incórrer en cap infracció penal ‘perquè van donar compliment a les ordres i a les instruccions rebudes pels comandaments superiors’. El fiscal considera que, si bé el dispositiu ‘era insuficient atès l’escàs nombre d’agents que van acudir al centre –quatre–, la inadequació o irregularitat en l’organització no és atribuïble als agents investigats’. El ministeri públic recorda que, en aquest sentit, se segueixen unes altres diligències en què s’investiga l’organització del dispositiu policíac, la suficiència i l’adequació a les ordres del TSJC.

És aquí, subratlla el fiscal, ‘on es ventilaran, en el seu cas, les responsabilitats que poguessin tenir els alts comandaments, sense que la responsabilitat pugui recaure en els agents, que es van limitar a actuar sota les ordres directes dels seus superiors’. Finalment, el fiscal conclou que l’actitud ‘passiva’ dels agents investigats a l’institut, unida a les explicacions que van donar, no són suficients per a dur a terme accions penals.

Tres veïns investigats per atemptat i lesions

D’una altra banda, també aquest jutjat d’instrucció número 1 de Reus manté investigats tres veïns de Mont-roig per atemptat i lesions a guàrdies civils durant la jornada de l’1-O, segons que han confirmat fonts jurídiques. El 4 de febrer són citats a declarar com a testimonis els agents que, suposadament, van rebre lesions als dits.

Mont-roig va ser un dels municipis on es va viure una jornada de l’1-O convulsa. Els agents van ruixar amb gas lacrimogen per poder accedir al punt de votació, segons que van denunciar els qui s’hi aplegaven. A més, la imatge de tots els veïns fent fora la Guàrdia Civil fins a la sortida del poble es va fer viral.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any