La fiscalia justifica que la policia lesioni de gravetat en el tancament del judici pel cas de Roger Español

Finalment, un dia més tard que no es preveia, el judici a quatre agents de la policia espanyola per la mutilació de l’ull de Roger Español ha quedat vist per a sentència. Ahir van quedar pendents els informes de les defenses dels policies i de la fiscalia, que han exposat avui al matí per a demanar l’absolució total dels agents. Les acusacions, en canvi, han demanat penes d’entre 12 i 13 anys de presó per delictes de lesions doloses greus i de tortures.

Gran part del pes argumental de la defensa ha recaigut en el discurs de la fiscal Alexandra García Tabernero, que ha defensat que la policia pot causar lesions greus si l’actuació s’ajusta a la norma, perquè té el monopoli de la violència. Segons el seu punt de vist, el judici no tracta de qüestions polítiques o morals, ni de l’amnistia o la prohibició de les bales de goma. Allò que hi havia en debat, ha dit, era si l’actuació policíaca va ser acurada d’un punt de vist tècnic i si els antiavalots havien de preveure que hi havia un risc seriós i elevat que Español perdés l’ull.

Ha defensat que les policies democràtiques tenen el monopoli de l’ús legítim de la força i de la violència quan és necessari per a preservar l’ordre públic o evitar mals majors. Una potestat, això sí, condicionada als principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat. Segons aquest punt de vista, ha dit que fins i tot les lesions greus podien ser legítimes si l’actuació policíaca s’ajustava a la norma. I, tornant al cas concret de Roger Español, ha defensat que els policies van usar la força mínima imprescindible i de manera progressiva per a superar el “blocatge” dels votants a les furgonetes.

Ha dit que l’actuació va ser especialment complexa perquè els agents tenien l’ordre de no practicar detencions per a no afegir tensió. Ni en aquell tram de carrer ni enlloc, de fet. Tot i això, la fiscal ho ha destacat com una dificultat particular per a superar el blocatge i ha dit que, en qualsevol altre context, les detencions haurien estat immediates. “La durada de les intervencions policíaques és directament proporcional al risc per a la seguretat ciutadana”, ha dit, i ha remarcat que l’ús de la força responia a una “necessitat evident”. “L’hostilitat d’alguns dels congregats anava en augment i va passar de les amenaces verbals al llançament de pedres.”

Segons García Tabernero, els manifestants podrien haver previst que es dispararien bales de goma perquè els policies van fer avisos i l’ús de les eines policíaques va ser progressiva en la severitat. Uns avisos que, de fet, van ser sempre genèrics i no van explicitar que inclourien bales de goma. Ha dit que l’ús de les porres no hauria estat eficaç, que hauria implicat més risc i que hauria incomplert els protocols, i que les salves tampoc no van servir per a obrir el carrer. Amb això, ha justificat l’ús de bales de goma i ha menystingut les recomanacions internacionals de prohibir-les dient que no eren vinculants.

A més, ha disculpat l’escopeter Israel Ramos dient que va disparar amb rebot a terra, cosa que segons els pèrits de la policia espanyola en pot reduir la potència d’un 60%. A més, ha dit que tenia el camp de visió limitat per la presència de més agents i ha conclòs que no tenia cap voluntat de causar la lesió a Español. Per tot plegat, ha demanat l’absolució de l’escopeter i dels seus superiors jeràrquics per l’eximent complet del compliment del deure i l’ordre legal.

Els arguments de les defenses

L’advocada d’Ángel Diego Vaquera, l’inspector que encapçalava el grup Camel 50, ha dit que l’actuació d’aquell dia es va ajustar a la llei i que estava justificada per la “perillositat extrema” dels manifestants. Segons que ha dit, l’inspector es va limitar a fer complir el “mandat judicial”. Ara, ha dit que només va rebre la part dispositiva de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordenava d’impedir el referèndum. És a dir, que li va faltar la part expositiva, que establia la necessitat de mantenir la convivència i la pau social.

L’advocada ha dit que l’inspector va avisar els manifestants de l’ús imminent de material antiavalots i que, a causa del llançament d’objectes per part dels votants o dels veïns, finalment es van disparar boles de goma. Un armament que, ha dit, “no és material lesiu, sinó simplement dissuasiu”.

Les advocades de l’estat que defensen els sots-inspectors Francisco Herrera i José Miguel Grandioso, com també l’advocat de l’escopeter, han justificat l’actuació policíaca. Han explicat que els sots-inspectors només traslladaven les ordres dels superiors als agents i que un d’ells ni tan sols era responsable de l’escopeter.

El lletrat de l’escopeter, per la seva banda, ha argumentat que calia mantenir la distància amb els manifestants per l’amenaça de llançaments de pedres, i que de menys de quinze metres el risc de lesions per als policies hauria estat molt greu. A més, també ha dit que, atesa la poca precisió de les boles de goma, no es pot atribuir a l’escopeter la intenció de lesionar Roger Español.