Els mecanismes perversos de la fiscalia per a impedir que s’investigui el Catalangate, denunciats per Amnistia Internacional

La fiscalia espanyola boicota, sistemàticament, les investigacions judicials sobre els casos d’espionatge a independentistes amb programari espia com ara Pegasus i Candiru. Hi ha una trentena de querelles presentades per víctimes del Catalangate i totes es troben disperses en uns quants jutjats, en fase d’instrucció o bé sobresegudes provisionalment tot esperant el resultat de comissions rogatòries sense resposta a Israel, amb manca total de diligència dels jutges i amb un paper ben galdós dels fiscals: en compte de protegir els interessos i els drets de les víctimes, s’han posat al costat de l’estat per frenar les causes, obstruir-les i contribuir, així, a la revictimització de les persones espiades i deixar-les, sis anys més tard, en un carreró sense sortida. Tot això denuncia Amnistia Internacional en l’informe Espanya: què han fet amb les meves dades?, que ha presentat avui a Barcelona i que analitza deu casos de víctimes del Catalangate.

Per exemple, el de l’ex-presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, a qui el CNI va reconèixer haver espiat amb Pegasus. La seva causa està encallada en un jutjat d’instrucció de Barcelona. “Què faran amb les meves dades? Quins perfils sobre nosaltres ha construït un ens poc transparent com és el CNI? Em genera una certa angoixa sobre el meu futur: si el dia de demà em vull presentar a un càrrec, no ja polític, sinó de la universitat?”, diu Paluzie en unes declaracions recollides per Amnistia Internacional.

És aquesta mena d’indefensió, la que permet la fiscalia amb la combinació d’inacció i d’obstrucció, tal com denuncia l’organització de defensa dels drets humans. Com la que relata també la periodista Txell Bonet, víctima d’espionatge com a parella de l’ex-president d’Òmnium Jordi Cuixart. “Per sobre de la vulneració de la intimitat, aquest espionatge és un atac brutal a la democràcia i a la llibertat. No volem un laberint judicial, perquè el mínim en una democràcia és investigar qui va ordenar l’espionatge i qui el va executar. I la no-investigació és impunitat.”

Una impunitat que s’aconsegueix quan la fiscalia exigeix un nivell d’indicis i de proves altíssim per poder admetre a tràmit una querella, impropi d’aquest moment processal, i diu que no hi ha cap aparença delictiva malgrat l’aportació de les víctimes de l’informe del laboratori tecnològic canadenc Citizen Lab, que ha estat sistemàticament deplorat i denegat com a prova vàlida; quan, en canvi, ha exigit a les víctimes que lliuressin els seus dispositius mòbils als cossos de policia, que són els mateixos que presumptament han fet ús d’aquest programari espia; quan ha negat sovint la competència dels tribunals de Barcelona; quan s’ha oposat a l’acumulació de les desenes de denúncies d’espionatge en un sol jutjat i s’ha mantingut una dispersió que dificulta que les investigacions avancin amb rapidesa i coherència; quan s’ha oposat a la personació de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona com a acusació particular o popular, fins i tot en casos en què les infeccions dels dispositius de les víctimes tenien a veure amb la seva funció de representació; i quan qüestiona que el CNI pot haver comès aquest espionatge, amb l’argument que podria haver estat qualsevol altre estat del món que hagués adquirit el programari Pegasus.

Per tot plegat, Amnistia Internacional demana a la fiscalia que canviï d’actitud, que sigui conscient que totes aquestes infeccions amb programari espia no són pas casos aïllats, sinó que s’inclouen en una operació d’espionatge en massa coneguda com a Catalangate, que afecta persones vinculades a l’independentisme català i que ha estat constatada per Citizen Lab i per Amnesty Tech i que ha estat denunciada al Parlament Europeu, al Consell d’Europa i a les Nacions Unides amb tot un seguit de recomanacions i reclamacions que l’estat espanyol no ha atès. En aquest sentit, demana que s’impulsin canvis en una legislació que permet aquesta impunitat, com ara la llei que regula el funcionament del CNI i la llei de secrets oficials. I, finalment, fa una crida perquè se suspengui l’ús, la compra, la venda i la transferència d’aquest programari espia perquè, tal com han destacat, és impossible de controlar judicialment sense que pugui vulnerar els drets de les persones espiades.