[VÍDEO] Un fiscal de l’Audiència espanyola compara l’1-O amb ‘kale borroka’ perquè troba un nom en èuscar

  • El fiscal Carballo equipara al judici contra Trapero les accions de desobediència civil Aske Gunea amb la 'kale borroka'

VilaWeb
Redacció
18.02.2020 - 18:53
Actualització: 18.02.2020 - 23:19

Un dels fiscals de l’Audiència espanyola que acusa de rebel·lió el major Josep Lluís Trapero ha fet un interrogatori caòtic al comissari dels Mossos Joan Carles Molinero, citat a declarar com a testimoni. Les preguntes de Miguel Ángel Carballo han estat a voltes impertinents i sovint incloent valoracions i mirant d’induir les respostes del testimoni. En un moment del llarg interrogatori, Carballo provava de demostrar que els Mossos havien tingut una actitud passiva i permissiva envers el referèndum i els votants de l’1-O. I adduïa uns informes previs a la data del referèndum dels Mossos que apuntaven els riscs que hi havia en aquella convocatòria i les possibilitats que hi hagués incidents.

Carballo ha entès –o ha volgut fer entendre– que els Mossos disposaven d’un informe que els avisava del perill d’accions de kale borroka, per més que la previsió que es feia en aquells documents era que hi hagués muralles humanes, persones fent resistència passiva. Concretament, es feia referència a dinàmiques d’Aske Gudea, que en la traducció de l’èuscar equivaldria literalment a ‘espais de llibertat’, però que és el nom que van prendre diverses accions de desobediència civil al País Basc aquesta darrera dècada per a protegir joves de l’esquerra abertzale perseguits per a ser portats a judicis polítics a l’Audiència espanyola; una concentració de persones els envoltava i mirava d’impedir-ne la detenció. El mur humà més important va tenir lloc a Sant Sebastià el 2013. Res a veure amb el concepte de kale borroka. Però el fiscal Carballo ho ha confós en les preguntes a Molinero:

—Carballo: Vostès eren conscients que hi podia haver actes propis de kale borroka com la interposició de murs humans?
—Molinero: Jo no seré qui valori si la interposició d’un mur humà és una acció de kale borroka.
—Sí, perquè en l’informe es defineix amb el terme de dinàmiques Aske Gune[a].
—Jo ja he dit que no estic capacitat per a comparar un mur humà, que entenc que és posar-se davant d’un lloc concret perquè una altra persona no hi passi, amb la kale borroka. Però sí que era una previsió més dels informes d’avaluació de riscs que diverses persones es col·loquessin en forma de mur humà. Això va passar en molts casos l’1-O i passa de manera habitual en molts desnonaments que hi ha cada dia a la ciutat de Barcelona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any