31.07.2026 - 19:50
La setmana ha resultat positiva per a Catalunya quant a les dades de l’activitat econòmica, sobretot, en el creixement registrat durant el segon trimestre de l’any. Segons l’estimació avançada de l’Idescat, publicada aquest matí, l’evolució del PIB català el segon trimestre del 2026 mostra un creixement interanual del 3,0%, tres dècimes superior a l’economia espanyola en el mateix període (2,7%). Per la seva banda, la zona euro registra un creixement de l’1,0% en el segon trimestre de l’any. En termes intertrimestrals, la taxa de variació a Catalunya és d’un 0,7%, la mateixa xifra que l’espanyola i tres dècimes superior a la registrada a la zona euro (0,4%). Aquest creixement del PIB és impulsat, sobretot, per l’evolució positiva de la construcció i del sector serveis, tots dos amb una variació del 3,7% interanual.
A parer meu, tant en termes trimestrals com interanuals, el fet més interessant és que el ritme continua essent alt i, fins i tot, s’accelera una mica en ambdós casos, la qual cosa no deixa de ser una certa sorpresa.
Sobretot, veient que Europa acompanya de manera enganyosa. Per una banda, és veritat que l’economia de la zona euro ha trepitjat l’accelerador en el segon trimestre, segons la primera estimació d’Eurostat publicada ahir. El PIB dels països que comparteixen l’euro va créixer d’un 0,4% entre l’abril i el juny, enfront de l’estancament del 0,0% registrat en els tres primers mesos de l’any. La xifra duplica el ritme anterior i allunya, almenys ara com ara, els temors d’una paràlisi prolongada. Ara bé, l’explicació ve, una vegada més, d’Irlanda, que registra un avanç trimestral del 3,9% (encara que el seu PIB interanual cau d’un 5,6% per la volatilitat de les seves multinacionals). Aquesta pujada tan forta representa la quarta part de tot l’augment que registra el PIB de la zona euro. En canvi, els països de referència, Alemanya, França i Itàlia, presenten un creixement trimestral del 0,2% i l’interanual per sota de l’1%. Han millorat una mica, però no per fer salts d’alegria.
Alemanya continua pagant l’ajust d’un model excessivament dependent de la indústria manufacturera i de la demanda xinesa, que no acaba de recuperar-se. França arrossega un clima polític incert després dels darrers episodis de blocatge parlamentari, i l’economia fa mesos que ho nota. Per la seva banda, Itàlia ha moderat el seu creixement, entre més coses, per l’enduriment de la política fiscal. Això fa que Catalunya es col·loqui de manera preeminent, dins el context europeu, fins i tot per damunt de l’estat espanyol.
Amb l’activitat econòmica amb una bona marxa, és normal que l’evolució del mercat laboral hagi estat positiva. Quant a l’ocupació, Catalunya ha batut un nou rècord, amb 3.997.800 persones treballant durant el segon trimestre. Gairebé 4 milions! El creixement ha estat tant trimestral, amb 130.800 persones ocupades més que el primer trimestre (+3,38%) com interanual, amb 53.100 persones ocupades més que fa un any (+1,35%).
Destacaria que, en termes interanuals, l’ocupació industrial creix d’un 6,3% i suma 41.800 ocupats més que un any abans, un ritme molt superior al del conjunt de l’economia (+1,3%). Per branques d’activitat, les indústries de l’alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques concentren la major part del creixement, amb un increment del 21,1%.
En aquest punt crec que cal valorar el fet que, en termes anuals, la gent que treballa a la construcció ha crescut, en un any, d’un 17%. És un augment molt destacable i cal pensar que pot ser resultat de la creació d’habitatge de la qual estem tan necessitats. Caldrà comprovar-ho amb unes altres estatístiques. Però em sembla important recordar-ho, perquè en aquests moments, amb les onades de calor encadenades, i que s’espera una allau de turistes estiuencs, ha de quedar clar que no únicament els serveis creen feina. Per cert, que, comparada amb l’any passat, la xifra d’ocupació dels serveis baixa d’un 1,1%, a causa, sobretot, del comerç al detall.
El segon fet que m’ha sobtat és comprovar com, en termes interanuals, tenim 53.100 treballadors més, però, en canvi, els desocupats han baixat només de 5.300 persones. Vol dir que gairebé tots els nous treballadors han estat noves incorporacions al mercat laboral i no han sortit pas de les files dels desocupats. És un fet que em sembla sorprenent, però que es repeteix a tot l’estat espanyol, en la mateixa proporció.
En definitiva, el total de desocupats a Catalunya se situa en 343.000 i la Generalitat destaca el fet que la taxa de desocupació, en el 7,9% (dos punts menys que al conjunt de l’estat), és la més baixa en un segon trimestre d’ençà de l’any 2008. I té raó, però, en canvi, a mi em continua preocupant que el ritme de baixada de la desocupació hagi minvat fins al -1,5% anual, dos punts per sota del total estatal, on també es va reduint. Sí que destacaria positivament el fet que Catalunya és la comunitat amb menys desocupació juvenil, amb una taxa del 12,3%, cinc punts per sota del conjunt de l’estat i tres per sota de la que registra la zona euro.
La tercera dada important de la setmana ha estat l’IPC. I no ha estat bona. La inflació anual estimada del juliol és del 3,5%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Si es confirma, significarà que la taxa anual augmenta de tres dècimes, atès que el mes de juny la seva variació va ser del 3,2%.
Segons la nota oficial de l’INE, en aquest comportament influeixen les pujades dels preus dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals i de l’electricitat, més altes que no pas el juliol de l’any passat. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta d’una dècima, fins al 3,0%. I no diu absolutament res més. I, segons que hem sabut avui, ens torna a allunyar una mica més de la taxa europea.
L’estimació preliminar d’Eurostat mostra que la inflació interanual dels preus de consum en el conjunt de la zona euro es va situar en el 2,9% al juliol, enfront del 2,8% del juny i en línia amb les previsions dels economistes. Per la seva banda, la inflació subjacent també va repuntar fins al 2,5%, des del 2,4%. Tot plegat, veient la situació de la guerra de l’Iran, fa preveure que a l’agost els carburants no afluixaran i continuaran cars, la qual cosa mantindrà la tendència cap amunt de l’IPC.
A qui no deu haver agradat gaire la dada d’avui és a la presidenta del BCE. La setmana passada, el consell de govern va decidir de mantenir sense variació els tipus d’interès oficials. I Christine Lagarde va recordar: “Tenim el compromís de definir la política monetària de manera que asseguri que la inflació s’estabilitzi en el nostre objectiu del 2% a mitjà termini. Les nostres decisions sobre els tipus d’interès es basaran en la nostra valoració de les perspectives d’inflació i dels riscs als quals estan subjectes, tenint en compte les noves dades econòmiques i financers, a més de la dinàmica de la inflació subjacent.”
Al setembre veurem què decideix.
