El finançament just: la promesa recurrent que esdevindrà l’incompliment més gran de Sánchez

El valencianisme ha donat suport a dues investidures de Pedro Sánchez i a tots els pressuposts espanyols a canvi d'uns acords que no s'han complert

VilaWeb
Alexandre Solano
19.08.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any que ve hi ha eleccions a les Corts Valencianes i també es renova el congrés espanyol, i tot fa preveure que es deixarà sense complir la principal promesa del govern espanyol amb el País Valencià, la reforma del sistema de finançament. El canvi de model ha estat acordat i moneda de canvi en dues investidures i dos pressuposts, amb terminis inclosos, però els incompliments han estat reiterats.

De fet, es donen llargues d’abans d’aquesta legislatura i tot. L’any 2014, va caducar el model vigent de finançament, i el 2017, hi va haver la gran manifestació a València per una millora del sistema, impulsada pel PSPV, Compromís i Podem i els sindicats. El PSOE va donar suport a les reivindicacions valencianes i uns mesos més tard, amb la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, va sorgir la primera oportunitat per a assolir un nou model.

El portaveu de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, votà a favor de la moció de censura, i va recordar que, en minoria, Sánchez hauria de negociar la reforma del finançament, que considerava “inajornable”. Els socialistes, quan eren a l’oposició durant el govern de Rajoy, havien exigit una revisió del sistema en un termini de sis mesos, però, només dues setmanes després d’haver arribat al poder, Sánchez aparcà la reforma perquè faltaven menys de dos anys per a acabar la legislatura. Baldoví va evidenciar la decepció: “No vam fer Sánchez president perquè fóra tan poregós i perquè no fera justícia amb els valencians.”

Un acord de dues investidures

El primer mandat de Sánchez només durà uns mesos i, arran de les eleccions espanyoles de l’abril del 2019, el president espanyol en funcions arribà a un acord d’investidura amb Compromís que se supeditava a la reforma del finançament autonòmic. “La nostra única línia roja, per respecte al poble valencià, és la reforma del sistema de finançament autonòmic”, declarà Baldoví. I el ministre espanyol José Luis Ábalos es va comprometre a reformar el model durant el primer any de legislatura.

Aquell acord no es va arribar a implementar mai, per la investidura fallida de Sánchez, que va comportar unes noves eleccions el mes de novembre. El nou acord d’investidura amb el valencianisme va ser encara més concís, amb la promesa del govern espanyol de fer una proposta de finançament abans de vuit mesos, és a dir, l’agost del 2020. També era una de les condicions de Més per Mallorca, que per mitjà d’ERC havia portat “l’agenda balear” a la negociació d’investidura. Malgrat que tot semblava encarrilat, l’executiu espanyol es va desentendre de la reforma quan va arribar la pandèmia de la covid-19.

Un altre punt de l’acord amb Compromís era l’acceptació de la clàusula d’inversions territorialitzades, inclosa en l’estatut, per tal d’evitar un infrafinançament també en les inversions de l’estat. Però també s’ha incomplert de manera flagrant, atès que les dades d’execució de les inversions revelen que el País Valencià continua essent el territori més maltractat, amb un grau d’execució del 15,4% del pressupost, tan sols, i molt per sota del seu pes poblacional.

Una promesa recurrent en les negociacions del pressupost

El requisit que va posar Compromís per a donar suport al pressupost per al 2021 va ser simplement que es complissin els acords de la investidura. Sense cap mena d’avenç i sense data per a començar la negociació, l’abril del 2021, Baldoví pressionà per abordar la reforma amb una proposta que, en un principi, fou refusada pel PSOE i Unides Podem. Finalment, hi va haver un acord de mínims per a presentar un esborrany abans del mes de desembre del 2021. En aquell moment, un Baldoví visiblement indignat declarà a VilaWeb: “Hi ha més dies que llonganisses i algun dia Sánchez ho pot pagar.”

Tot i haver-se refet l’acord, tornà a trontollar un parell de mesos més tard, i al juny, la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, va reconèixer que no treballava pas en la proposta perquè no hi havia un “clima de consens” al congrés espanyol. Pedro Sánchez anà més enllà i afirmà: “No hi ha hagut mai un finançament per a la Comunitat Valenciana com el que hi ha hagut en aquests últims temps”. Baldoví, incrèdul, criticà el refús a abordar la reforma:

En la negociació del pressupost espanyol del 2022, Compromís hi votà novament a favor, després d’haver acordat amb el govern espanyol que en la proposta de reforma del model de finançament que l’executiu havia de presentar abans de final d’any el País Valencià sortís “notablement millorat”. Però ací no van acabar pas les sorpreses.

Una proposta que, paradoxalment, perjudica el País Valencià

Durant el mes de desembre del 2021, és a dir, uns dies més tard que no havien promès, la ministra Montero va fer arribar la proposta de finançament a totes les autonomies de l’estat de règim comú, és a dir, a totes tret del País Basc.

El primer document per a encetar la negociació es va fer d’acord amb el criteri de població ajustada, una reclamació valenciana, però les bones perspectives es van desfer de seguida, quan els experts van alertar que tot i tenir en compte aquest criteri, n’hi havia d’altres que feien que el País Valencià en continués sortint molt perjudicat. L’informe elaborat per la comissió d’experts valencians era molt dur i concloïa que es mantindria l’infrafinançament.

Un estudi de FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) trobà que els grans guanyadors del canvi serien Extremadura, Aragó, La Rioja i Cantàbria, mentre que els grans perjudicats serien Canàries, Galícia i, com ja ho són amb el model actual, el País Valencià i Catalunya. El conseller d’Economia i Hisenda de Catalunya, Jaume Giró, va enviar un informe al govern espanyol tot rebutjant la fórmula presentada, perquè, tal com avisaven els experts, hi havia variables que alteraven l’ús de la població com a determinant del finançament. I fins i tot els comuns, que formen part del govern espanyol, reconegueren que la proposta perjudicava Catalunya.

Per la seva banda, els presidents del País Valencià i de les Illes, Ximo Puig i Francina Armengol, demanaren d’afrontar el debat i cercar el diàleg per a fer possible la reforma, i van considerar que seria una irresponsabilitat que el govern de Pere Aragonès no s’assegués a negociar.

Una promesa que no es complirà

A partir del document, els primers mesos d’enguany havien de servir per a tancar un acord, però sis mesos després d’haver presentat l’esborrany, no hi havia hagut cap mena d’avenç ni havia començat la negociació entre els diferents actors. Arran de les crítiques de la doble vara de mesurar segons si mana el PP o el PSOE, el president Ximo Puig, una de les personalitats que havia encapçalat la reivindicació d’un finançament just, assegurà que feia una defensa “clara i permanent”, “governe qui governe”.

Aquest juliol, es va reunir el Consell de Política Fiscal i Financera, amb els governs autonòmics i l’espanyol. La ministra Montero es va comprometre a respondre a les al·legacions que havien fet arribar els governs del país i de la resta de territoris a la proposta espanyola i anuncià que enviaria una nova proposta després de l’estiu. Fos com fos, Pedro Sánchez va treure importància a la reforma i respongué a Baldoví que havia d’entendre que l’estat s’enfrontava “a múltiples crisis i molt intenses durant aquesta legislatura”.

El diputat de Compromís exterioritzà la seva indignació: “És escandalós, vergonyós, que estiguem igual que fa set anys.” No obstant això, les crítiques no van ser tan intenses entre tots els socis del Botànic i el conseller d’Hisenda, Arcadi España, del PSPV, celebrà l’anunci de la ministra espanyola de respondre a les al·legacions dels governs.

L’executiu espanyol i els socialistes, que posen com a condició indispensable l’acord amb el principal partit de l’oposició, ja tenen coll avall que la reforma financera no s’aprovarà pas aquesta legislatura i assenyalen com a culpable el PP, per la poca voluntat de cercar consensos. En una entrevista a Efe, la ministra Montero deia que la reforma havia de tenir un gran consens, cosa que ara no hi era, i que, en tot cas, s’aprovaria “una vegada revalidats els resultats electorals l’any 2023 perquè les administracions territorials tinguin garanties”. També es queixava que els governs defensessin “models de màxims”.

Malgrat que el debat s’ha situat en aquest marc i s’ha condicionat a un acord amb el PP, no és pas imprescindible aquest consens i el nou model de finançament podria ser aprovat solament amb els socis de la investidura: el finançament vigent ara mateix va ser aprovat per un sol vot de diferència l’any 2009, amb el vot en contra del PP, CiU i el BNG i l’abstenció del PNB i Esquerra Unida.

Per la seva banda, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’espolsa les responsabilitats i davant els empresaris valencians s’ha compromès a reformar el sistema, ha reconegut l’infrafinançament valencià i ha culpat ERC de blocar qualsevol avenç. La vice-presidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas, de Compromís, responia així a les declaracions de Feijóo: “La resposta a la pregunta quan hi haurà un nou model de finançament es pot resumir en ‘quan el PP vulga’. Aquest és el titular que hauria de dir Feijóo.” Sigui com sigui, sembla clar que ara la reforma del sistema de finançament ha passat a ser un torcebraç entre el PSOE i PP.

La negociació entre governs i partits és complexa i sembla difícil que l’acord arribi en el termini d’un any, tenint en compte que hi haurà eleccions municipals, i al País Valencià i a les Illes, i oimés si es posa com a condició l’ampli consens al qual ara apel·la el PSOE i que hi sigui tant sí com no el PP, a diferència del 2009. Tot fa preveure, doncs, no tan sols que no s’aprovarà pas, sinó que el govern espanyol evitarà d’obrir un debat que pot portar tensions i divergències entre dirigents del PSOE en un període de campanya electoral.

Malgrat haver estat moneda de canvi en dos pressuposts i dues investidures, ha estat el gran incompliment de Pedro Sánchez, i sembla clar que la promesa d’una reforma del finançament encara tindrà recorregut i podrà aparèixer novament en la campanya del 2023 i formar part de les negociacions per a futurs pactes.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes