L’estiu és sinònim de festa major: entre els mesos de juliol, agost i setembre, tot el país s’omple de cercaviles, concerts, balls, àpats comunitaris i correfocs. Però cada festa té les seves característiques que la fan única i per això us oferim una tria de les vint més destacades de tot el país. N’hi ha un parell que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, n’hi ha que són multitudinàries i algunes altres que destaquen per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa. També en tenim una bona colla que són molt antigues i d’origen religiós i unes altres que van néixer fa unes quantes dècades amb un esperit totalment laic.

La Vila Joiosa: quan els moros vénen per mar
Del 24 al 31 de juliol a la Vila Joiosa

Entre totes les festes de Moros i Cristians del País valencià, les de la Vila Joiosa (Marina Baixa) destaquen per l’espectacular batalla naval que s’hi escenifica. A l’alba, el públic i els cristians preparen la defensa a la sorra mentre esperen que arribin una trentena de naus barbaresques i comenci la batalla pel castell, que durarà tot el dia. Més informació a Moros i Cristians a la Vila Joiosa.

Un simulacre de Moros i Cristians a Pollença
El 2 d’agost a Pollença

El simulacre de Moros i Cristians recorda els fets ocorreguts a Pollença l’any 1550, quan es produí un atac sarraí. La llegenda explica que els pirates van entrar de matinada al poble i que els habitants es van salvar gràcies a Joan Mas, que en va donar l’alarma. Per això els actes comencen a l’alba i els cristians van vestits amb roba de dormir antiga. Una altra de les característiques de la festa és que l’atac és poc estructurat i, per tant, tots dos bàndols tenen molt marge d’improvisació. Més informació a Simulacre de Moros i Cristians de Pollença.

Romànic, llum i color per a explicar els miracles de Sant Ermengol
Del 3 al 7 d’agost a la Seu d’Urgell

El Retaule de Sant Ermengol és un espectacle de música, llum i color que es representa a l’interior del claustre de la catedral romànica de Santa Maria de la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Hi participen un centenar d’actors afeccionats i explica la vida i miracles de Sant Ermengol, un bisbe del segle X que és el patró de la vila. I ho fa a través d’onze escenes diferents que gràcies a l’entorn i a la il·luminació es converteixen en quadres plàstics. L’impulsor d’aquest acte, que fa més de seixanta anys que es fa, va ser el mateix que va crear el primer pessebre vivent de la història a Engordany. Més informació a Retaule de Sant Ermengol.

Música i porc rostit a la Garrinada d’Argentona
Del 4 al 6 d’agost a Argentona

En les festes de Sant Domènec d’Argentona (Maresme) s’organitza la Garrinada, un festival dins la festa major del poble. De l’oferta musical, en destaquen els concerts de Senyora Tomasa, Roba Estesa, Miquel del Roig, Balkan Paradise Orchestra, Pupil·les i Els Catarres. Però té més tradicions lligades a la gastronomia: cada any es fa un sopar comunitari on es menja porc a l’ast i també s’organitza una caiprinyada popular. Més informació a Garrinada d’Argentona.

Cultura popular i música per la festa major de Vilanova i la Geltrú
Fins al 6 d’agost a Vilanova i la Geltrú

La festa major de Vilanova i la Geltrú, pels volts del 5 d’agost, per la Mare de Déu de les Neus, combina a la perfecció la cultura popular i l’oferta musical. Com la majoria de poblacions del Garraf, té una imatgeria festiva molt rica en forma de mulasses, dracs, gegants i diversos balls que llueix per la festa major. I per un altre costat, el 4 d’agost es fa el Ball de les Set Hores, una vetllada musical en què enguany participen Els Catarres, Sixtus i dj Ferry Lip. Més informació a festa major de Vilanova i la Geltrú.

Les festes de la Terra rememoren amb esperit pagès la conquesta de Formentera
El 5 d’agost a Formentera

Cada 5 d’agost, per la Mare de Déu de les Neus, Formentera recorda com va ser conquerida per les tropes de Jaume I l’any 1235. Ho fa amb una jornada festiva que també reivindica la cultura autòctona, el medi ambient, la identitat, la llengua i més aspectes socials que afecten l’illa. Alguns dels actes més destacats són el concert de la vigília, un correfoc, la lectura d’un pregó satíric… Però l’estrella de les festes és la ballada popular a la plaça de l’església de Sant Francesc, on s’interpreten diverses danses tradicionals de les Pitiüses i les ‘xacotes’, unes cantades pageses que sorgeixen de manera espontània i són impulsades per la gent gran. Més informació a festes de la Terra a Formentera.

Alaior: caragols, jaleos i cavalls per Sant Llorenç
Del 10 al 12 d’agost a Alaior

A Menorca les festes protagonitzades per cavalls van més enllà del tradicional Sant Joan a Ciutadella i, per Sant Llorenç, a Alaior també es fan unes festes amb caixers, caragols i jaleos. Es tracta d’una festa molt antiga, amb més de set-cents anys d’història, que va estretament lligada a l’ermita de Binixems, a cinc quilòmetres de la vila. A més dels espectacles eqüestres, a la festa també participen gegants, hi ha balls tradicionals i una desfilada de carrosses. Més informació a festes de Sant Llorenç a Alaior.

Les alfàbregues són les protagonistes a la festa major de Bétera
Del 12 al 22 d’agost a Bétera

Com moltes altres poblacions del país, Bétera fa festa major pel 15 d’agost en honor a la Mare de Déu. Però en aquest poble de Camp de Túria es caracteritza per homenatjar-la amb  alfàbregues espectaculars conreades expressament per a la festa i que fan més de dos metres d’alçada. L’acte central és una cercavila que transporta les plantes a l’església en què els participants van vestits amb vistoses camises florejades i es llancen quilos de confeti. I per si tota aquesta disbauxa és poca, la jornada acaba amb una espectacular cordà i coetà, dues manifestacions tracaires populars. Més informació a festes de Bétera.

Elx viu la nit més clara de l’any amb l’Albà
Del 13 al 15 d’agost a Elx

El Misteri d’Elx és una de les mostres de cultura popular més destacades del país i el 2001 fou catalogat per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Però un parell de dies abans de la representació el cel de la capital del Baix Vinalopó roman tota la nit permanentment il·luminat. Es tracta de la nit de l’Albà, una revetlla consistent a llançar milions de castells de focs des de les teulades de les cases. El moment més espectacular de la festa és la mitjanit, quan s’apaga l’enllumenat públic i a la Basílica de Santa Maria es llança un castell de focs amb milers de coets que és capaç d’il·luminar durant uns segons gran part de la ciutat. Després, la festa prossegueix amb el costum de menjar síndria i una guerra de carretons a la Glorieta. Més informació a nit de l’Albà.

L’aigua pren el protagonisme per Sant Magí a Tarragona
Del 14 al 19 d’agost a Tarragona

Per Sant Magí, l’aigua és la protagonista: com que la llegenda del patró de Tarragona explica que va portar miraculosament l’aigua a la ciutat, en honor seu es fa una festa en què remullar-se és l’objectiu primordial. Per això alguns dels actes més destacats són la Remullada, on s’instal·len uns quants sortidors a la plaça del Rei, i la sindriada, un acte solidari per a refrescar-se menjant síndria. Però també hi ha espai per a la tradició amb el romiatge fins al Santuari de la Brufaganya, que a la tarda fa la seva espectacular entrada a la ciutat, i la representació de la llegenda del sant feta per l’esbart Santa Tecla. La festa major ‘petita’ de Tarragona es completa amb concerts, actes per la mainada i castells. Més informació a festes de Sant Magí a Tarragona.

La festa major de barri més famosa: les festes de Gràcia
Del 15 al 21 d’agost a Barcelona

Entre les festes majors de barri, les de Gràcia són de les més conegudes del país. No en va Gràcia va ser una vila independent fins al 1897 i l’any passat les festes van celebrar el bicentenari. L’activitat més coneguda són els espectaculars carrers guarnits, que cada any participen en un concurs que premia diversos aspectes. Enguany n’hi haurà  vint-i-un i cadascun té el seu programa propi d’activitats. Però a banda d’això, la Vila de Gràcia es caracteritza perquè té una cultura popular molt rica a través dels gegants, les colles de diables, les bèsties fogueres i els castellers. Més informació a festes de Gràcia.

Foc i rock a l’Aquelarre de Cervera
Del 24 al 26 d’agost a Cervera

L’any 1978 un grup de joves d’aquesta ciutat de la Segarra van decidir de crear una festa laica que reivindiqués l’esperit pagà i popular. D’aquesta manera va néixer l’Aquelarre, una celebració que barreja la mitologia amb el foc, l’aigua i la música. L’acte central és una cercavila encapçalada per bruixes, diables i dracs que té per objectiu invocar al Mascle Cabró, el protagonista de la festa. L’apoteosi festiva arriba quan finalment apareix i ruixa els participants amb un canó d’escuma durant un acte que és conegut com la ‘escorreguda’. Quant als concerts, enguany es podrà sentir a Ebri Knight, Roba Estesa, Doctor Prats, Itaca Band i el retorn de la Companyia l’Elèctrica Dharma. Més informació a Aquelarre de Cervera.

En Tocasons Taradell: quan l’aparició d’un bandoler aixafa la festa
24 i 25 d’agost a Taradell

En plena festa major, Taradell (Osona) rep la visita d’en Tocasons, un bandoler llegendari del segle XVII recordat pel seu atractiu i pels mètodes peculiars que emprava. La festa n’escenifica l’aparició al poble un dia que hi havia ball i la seva captura i judici posteriors. El bandoler es distingeix dels altres pel seu vistós barret amb ploma de color taronja i és encarnat cada any per un taradellenc diferent. L’autèntica identitat del personatge és un dels secrets més ben guardats de la festa. Més informació a Festa d’en Tocasons.

La importància de ser blanc o blau a Granollers
Del 25 d’agost al 2 de setembre a Granollers

La festa major de Granollers (Vallès Oriental) té una característica que la diferencia de la resta de festes del país: la rivalitat festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus, que marca el ritme de la celebració. A més dels actes tradicionals que organitza l’ajuntament, el programa és farcit de les activitats organitzades per un bàndol o l’altre i, sobretot, pels reptes constants que cal superar per esdevenir el guanyador. Tot va començar l’any 1983, quan es repensava la festa major d’estiu de la població i es va optar per un model completament nou i trencador amb la tradició. Més informació a festa major de Granollers.

La festa major de Vilafranca: imatgeria centenària i castells de primera categoria
Del 28 d’agost al 2 de setembre a Vilafranca del Penedès

Molta imatgeria festiva, diades castelleres de primer nivell i una participació popular massiva. Aquests són alguns dels elements més distintius de la festa major de Vilafranca, en honor a Sant Fèlix. Es tracta d’una de les poblacions del Principat que ha sabut conservar més bé les tradicions. Així, per la festa major es pot veure al drac més antic d’Europa, sentir els versots d’una colla de diables centenària, veure ballar la majestuosa Àliga, gaudir de balls únics… Un dels actes més esperats de tota la festa és la diada castellera de Sant Fèlix, un dels actes més destacats de l’agenda castellera anual. Enguany hi participaran la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa. Més informació a festa major de Vilafranca.

La Tomatina: la batalla festiva més roja
El 29 d’agost a Bunyol

Cada darrer dimecres d’agost a Bunyol (Foia de Bunyol) se celebra la Tomatina, una de les festes valencianes més conegudes internacionalment. La celebració és una de les batalles festives més espectaculars que es fan i en una sola hora es llancen més de cent quaranta tones de tomàquets madurs. Tot comença cap a les 11.00, quan entren al centre del poble un seguit de camions ben carregats. El so del primer petard dóna el tret de sortida a la batalla, que deixa els participants i els carrers completament tenyits de color vermell. Més informació a La Tomatina.

Les festes del Tura: balls de gegants i balls de seixanta minuts
Del 7 a l’11 de setembre a Olot

El reclam principal de les festes del Tura és la ‘faràndula olotina’, formada pels gegants centenaris, el cap d’en Lligamosques -el primer esparriot documentat a Catalunya-, els cabeçuts i els cavallets. En el moment culminant de la festa, tots plegats executen un dels balls més emblemàtics del món de la imatgeria festiva. Però aquestes festes de la Garrotxa també són el Ball de l’Hora, una ballada massiva que té seixanta minuts de durada en un carrer estret del centre, i la batalla de flors durant la desfilada de carrosses. Més informació a festes del Tura d’Olot.

Festes de la Mare de Déu del Claustre, la festa major inalterada
Del 7 a l’11 de setembre a Solsona

La festa major de Solsona, que es fa pels volts del 8 de setembre en honor a la Mare de Déu del Claustre, té la particularitat que s’ha mantingut inalterada del segle XVII ençà. Això vol dir que actualment es continuen fent els mateixos actes que l’any 1675, quan es va crear. Alguns dels més destacats són la tronada espectacular que obre la festa; el ball dels Óssos, únic a Catalunya; el Ball de Bastons, que escorta la marededéu; l’Àliga i la comparseria de gegants. Això converteix aquesta celebració en un dels conjunts festius més ben conservats del Principat. Més informació a festa major de Solsona.

Festes de Salut d’Algemesí: la muixeranga i molt més
7 i 8 de setembre a Algemesí

Poques festes majors del país poden presumir d’estar catalogades per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Però aquest no és el cas de les festes de la Mare de Déu de la Salut que es fan cada any a Algemesí (Ribera Alta) pels volts del 8 de setembre. La festa consisteix en tres processons en què la imatge de la marededeu surt acompanyada de sis balls diferents. El més conegut de tots tant per la seva espectacularitat com per la seva antiguitat és la Muixeranga, però també hi ha els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes i les Llauradores. Més informació a festes de la Salut d’Algemesí.

La Mercè, la mare de totes les festes majors
Del 21 al 24 de setembre a Barcelona

Quan a principi del segle XX es van repensar les festes de la Mercè, la idea era que esdevinguessin el model de festa major a Catalunya. Actualment, són les festes més concorregudes del país i saben combinar com ningú la tradició amb la innovació i les últimes tendències culturals. A més de diversos actes geganters, el correfoc i dues diades castelleres, la programació es completa amb les propostes escèniques del festival Mercè Arts de Carrer i els concerts del Barcelona Acció Musical. A més, cada any es convida a participar en la festa una ciutat del món i enguany l’elegida és Lisboa. Més informació a festes de la Mercè.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb