Corpus 2019: catifes de flors, processons, l’Ou com Balla i la Patum

Diuen que, durant molts anys, el Corpus va ser l’autèntica festa major de moltes ciutats. Creada al segle XIV per l’Església Catòlica per celebrar el cos de Crist, sempre ha tingut un rerefons laic molt fort. Es va expandir arran de la puixança de les ciutats i la societat civil d’aquell moment la va saber aprofitar molt bé per expressar-se. N’és el millor exemple la processó festiva, que hom creu que va ser l’embrió de moltes peces d’imatgeria com ara els gegants i el bestiari; també hi apareixen vinculats per primera vegada un seguit de músiques i balls. Així i tot, ara Corpus pren formes molt diferents de cap a cap del país.

Catifes i enramades

Una de les formes de celebració més tradicionals són les catifes de flors, que es podran veure entre aquest cap de setmana i el vinent a molts indrets del país. Són especialment populars, per l’exquisidesa, les que es fan a Sitges (del 23 al 30 de juny) i a la Garriga (aquest cap de setmana). En tots dos indrets, els clavells són l’element cabdal i el nombre de catifes no cessa de créixer: enguany, a la Garriga, n’hi haurà una trentena. A més, s’hi organitzen tota mena d’actes els dies previs i posteriors: concursos de pastissos de temàtica floral, concerts, pirotècnia i castells.

Una variant més expansiva de les catifes són les enramades, que podem veure en algunes viles, com ara Arbúcies i Sallent. En aquesta festa, les decoracions, fetes sempre amb elements naturals, prenen les façanes de les cases i travessen el carrer de banda a banda. Tant en l’un municipi com en l’altre es faran del 20 al 24 de juny. A Arbúcies, la festa dura tants dies com espais enramats hi ha –enguany, sis– perquè cada dia es fa una passada en un espai diferent. Això vol dir que la festa amb música, balls i cercaviles va rodant d’enramada en enramada. A més, diumenge s’hi farà el concurs de catifes florals naturals.

A Sallent, cada carrer fa una enramada impulsada pels veïns, que trien un tema de fons. Originalment, eren de caràcter religiós o cercaven geometries florals, però amb el pas dels anys la temàtica s’ha ampliat molt i pot tocar temes d’actualitat, reivindicacions veïnals… Mentre dura la festa, hom pot passejar pels carrers guarnits i trobar-hi música, ball, cercaviles, sardanes, ballades de gegants i nans i tot un seguit d’actes lúdics.

Processons molt diverses

Però si hi ha una manifestació que explica com cap altra el significat de la festa de Corpus Christi és la processó. Com que la festa es va crear al segle XIV, coincidint amb el moment de creixement de les principals ciutats del país, són especialment destacades les processons de Barcelona i sobretot la de València. La diferència d’aquesta darrera amb les altres és que la imatgeria festiva i els elements religiosos hi surten intercalats. Això ajuda a fer-se una idea molt aproximada de com era una processó de Corpus al segle XVI.

La processó de Corpus de València, que començarà el 20 de juny, és una de les més riques del país, per la gran varietat d’elements de cultura popular que en formen part. La festa grossa serà el diumenge 23 a la tarda, quan sortiran al carrer una trentena d’elements, entre els quals es destaquen les roques, onze estructures de fusta arrossegades per cavalls que expliquen relats bíblics i la vida de sants. També hi participen un seguit de personatges a peu disfressats i guarnits amb màscares que representen escenes bíbliques, com ara Adam i Eva, la Sagrada Família i el rei Herodes. I tanquen la processó els balls, com el de la Moma, que representa els set pecats capitals, o el de la Magrana, on es representa l’eucaristia.

Al País Valencià també hi ha una altra processó molt emotiva. És la que es fa el 22 i 23 de juny a Ontinyent. El dia important serà diumenge, quan s’escenificaran les cinc danses tradicionals més importants de la vila: el Ball de Cabets, el dels Gegants, el dels Arquets, el dels Cavallets i el de la Veta.

De processons, n’hi ha arreu del país. Diumenge es farà la de Corpus a Lleida. Hi participen l’àguila, els capgrossos, els gegants i els cavallets. Tots encapçalaran la comitiva religiosa que sortirà de la catedral fins a la plaça de la Paeria. En el recorregut, les figures festives s’aturaran en diversos punts per oferir les típiques danses, ballades enmig de les catifes de flors que han fet els veïns.

Del 20 al 23 de juny els veïns de Solsona sortiran al carrer per celebrar Corpus. El tret característic, en aquest cas, és l’aparició dels trabucaires, que inunden de pólvora i foc el nucli antic de la ciutat. La pirotècnia es tornarà a fer visible a la Roda de Foc, quan la Mulassa, el Bou i el Drac ballen amb la sola il·luminació dels petards.

La Patum, la variant més especial

La variant més especial de la festa de Corpus és la Patum de Berga, que començarà dimecres, 19 de juny. És catalogada Patrimoni Immaterial de la Humanitat d’ençà de l’any 2005, per la riquesa i l’originalitat. La Patum ha esdevingut una demostració única de teatre popular que constitueix una notable excepció dins el costumari de la festa de Corpus. A Berga tindran quatre dies de salts de plens, tirabols, Patums completes i Patums de lluïment, amb sortides de tota mena de peces d’imatgeria festiva centenàries, com ara les Guites, els Nans Vells i Nous i els Cavallets.

L’Ou com Balla a Barcelona

Un altre element molt curiós de la diada és l’Ou com Balla, documentat per primera vegada a Barcelona al segle XV. Té un origen i un significat incerts, però actualment és una de les tradicions més atractives de la diada. Del 19 al 23 de juny, se’n podran veure disset en patis guarnits per tot Barcelona. Són molt coneguts els dels palaus gòtics, com ara el Museu Frederic Marès, la catedral de Barcelona i el claustre de la Seu, però aquests últims anys la xifra no ha cessat de créixer per tota la ciutat.