09.09.2026 - 20:00
El 24 d’agost de 2017, en veient la possibilitat que hi hagués una declaració d’independència imminent, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero va convocar els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero a una reunió per a encarregar-los la preparació d’un dispositiu per a detenir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els altres membres del govern si rebien cap ordre del Tribunal Superior de Justícia en aquesta línia. Trapero, el gener del 2020, al començament del judici a l’Audiència espanyola en què era acusat de sedició, va explicar que s’havia ofert a detenir personalment Puigdemont, però que López i Molinero li ho van treure del cap, que, arribat el cas, ell havia de coordinar el dispositiu i que el president ja el detindrien ells. Ferran López, mà dreta de Trapero en aquells moments, l’home clau en la coordinació policíaca del Primer d’Octubre, va assumir la direcció del cos molt pocs dies després, quan Trapero fou destituït per l’aplicació del 155 el 27 d’octubre. I nou anys més tard torna a ser Ferran López qui agafa el relleu de Trapero, ara com a director general dels Mossos, després de dos anys en què el major fet polític s’ha trobat abocat en crisis i escàndols com el dels policies infiltrats en una assemblea de mestres, les mentides contra Albert Forcades en els incidents a Montserrat i el tracte deplorable als agents investigats pel retorn fugaç de Puigdemont.
A Ferran López el marcarà per sempre la fotografia que li van fer quan acabava de ser nomenat nou comissari en cap, el 30 d’octubre de 2017, al Ministeri de l’Interior espanyol, saludant el ministre d’aleshores, Juan Ignacio Zoido, i al costat del comissari polític del govern espanyol per a controlar el Departament d’Interior en la Generalitat intervinguda, Juan Antonio Puigserver. Va ocupar el càrrec gairebé vuit mesos, durant els quals també va tenir l’oportunitat de saludar el jutge Pablo Llarena, el 9 d’abril de 2018, durant l’acte anual del lliurament dels nous jutges espanyols que es fa a Barcelona i que presideix Felipe VI. Van conversar una bona estona. Feia amb prou feines dues setmanes que el jutge del Suprem havia empresonat mig govern i havia impedit la investidura de Jordi Turull.
El juny d’aquell any va presentar la renúncia al càrrec tan bon punt es va aixecar el 155, arran de la investidura del president Quim Torra, però va mantenir una alta responsabilitat dins el cos, com a cap de la prefectura. Va tenir un paper fonamental com a testimoni en el judici contra el procés al Tribunal Suprem, el 2019, i en el judici contra Trapero a l’Audiència espanyola, el 2020. En el primer, va reblar el relat que hi va fer el major, quan es va desmarcar del full de ruta independentista del govern de Puigdemont, una bona part dels consellers del qual encaraven aleshores peticions de presó per rebel·lió o sedició.
Tant López com Trapero, que durant el referèndum van ajustar-se a un pla d’intervenció basat en els principis propis d’una policia democràtica, la congruència, la proporcionalitat i l’oportunitat, van trenar un relat d’obediència judicial i de distància vers el govern i els votants de l’1-O per a blindar el major i el conjunt del cos de les greus acusacions que els tenallaven. La declaració de López davant Manuel Marchena del 3 d’abril del 2019 va servir per a desarmar l’acusació de rebel·lió contra els acusats, perquè si els Mossos no s’arrengleraven amb el full de ruta, el govern no comptava amb les armes del cos; però, de retruc, va adobar la de sedició.
Perquè van parlar per primera vegada d’una reunió que van tenir al Palau de la Generalitat el 28 de setembre de 2017 amb el president Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn, per a advertir-los dels “conflictes greus d’ordre públic i de seguretat ciutadana” que hi hauria si tiraven endavant el referèndum amb quinze mil policies als carrers. I, segons la declaració de López, Puigdemont els va respondre que, si passava això, declararia la independència.
Uns mesos més tard, en el judici contra Trapero, el testimoni de Ferran López fou cabdal per a desactivar els testimonis de càrrec contra el major, com ara el del coronel Diego Pérez de los Cobos, que l’acusava de passivitat i connivència amb els votants del Primer d’Octubre i de trencar la coordinació amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Les declaracions de López van servir per a demostrar que qui va trencar deliberadament la coordinació entre cossos policíacs fou justament De los Cobos, quan el dia del referèndum a la matinada va decidir unilateralment d’agredir els votants.
Trapero fou absolt l’octubre del 2020, i el conseller d’Interior d’aleshores, Miquel Samper, el va restituir en el càrrec. El major va recuperar Ferran López com a número dos a la prefectura, però pocs mesos més tard, l’abril del 2021, va decidir de deixar el cos temporalment, després de trenta anys de dedicació ininterrompuda: va demanar una excedència per ser el cap de seguretat del Barça de Joan Laporta. Aquesta etapa també fou breu, perquè fou acomiadat arran d’un greu incident de seguretat que va afectar l’entrenador, Ronald Koeman, i la seva muller quan sortien del camp amb el cotxe després d’un Barça-Madrid.
López va continuar en excedència, fins que el 2023 va tornar al cos i va assumir la delegació dels Mossos d’Esquadra a Madrid. Fins avui, que la dimissió sobtada de Trapero ha fet que la consellera Núria Parlon li hagi confiat el càrrec de director general de la policia. D’ara endavant, Ferran López estarà més exposat públicament i haurà de donar explicacions sovint; el seu rostre i la seva veu seran més visibles que no fins ara, perquè ha deixat de ser l’ombra persistent de Trapero.
