Fotografia: Albert Salamé

Després d’haver participat en la manifestació de dissabte, vaig veure que, per primera vegada, a l’hora de comptar els assistents no únicament no hi havia cap discrepància sinó que només s’aportava una estimació: la de la guàrdia urbana de Barcelona. Hem pogut veure sovint com les xifres eren discutides per uns i altres, tant si era dels que havien organitzat la manifestació com si era els que hi anaven en contra. La discrepància era de tal abast que sempre, almenys a mi, em feia la impressió que tothom escombrava cap a casa i la cosa menys important era saber quants ciutadans havien decidit de sortir de casa, a l’hora que fos, sota la pluja o el vent, cap a l’altra punta del país o al centre de la seva vila per defensar una causa que consideraven justa.

Semblava una maniobra continuada i soterrada per a deslegitimar el ressò popular per part d’aquells que, de popular, només en tenen el cognom, és a dir, la partició política més a la dreta que en aquest moment flagel·la tota la península.

Dissabte, ja des de bon començament, tenia la sensació que l’espai delimitat i l’esquema aportat per la convocatòria acabarien resultant contradictoris. No fa gaire, en la manifestació dels unionistes, va passar que havien previst de sortir de la plaça d’Urquinaona i es van veure superats pels que, pujant per la via Laietana des de l’Estació de França, van taponar la calçada i van impedir l’inici de la marxa dels portaestendards blocats a Fontanella. Amb la qual cosa no podien recollir amb prou definició, doncs, la imatge més desitjada.

Dissabte va haver-hi problemes semblants. Potser caldria estudiar aquesta escenificació per marcar un espai i, des de la perifèria cap el centre, anar-s’hi afegint els concurrents.

Amb això ja començava el treball que segueix.

Proposta d’un sistema per a comptabilitzar manifestants al carrer
Com ja he dit en més d’un comentari dels subscriptors de VilaWeb, la meva experiència professional i, en especial, la derivada d’haver format part del Grup de Seguiment de les Obres Olímpiques, em porta a entrar en el fons de la qüestió. Els informes de seguiment em van permetre, dins els terminis prevists, de posar en servei gairebé tots els projectes fets per inaugurar els Jocs Olímpics, amb plena satisfacció del COOB 92.

Els informes cal que siguin simples, verificables i independents. Això garanteix que els qui necessiten un punt de vista puguin obtenir, malgrat no voler ser portador de la veritat única, una visió prou oberta perquè qualsevol que en discrepi pugui fer l’anàlisi de l’esquema de treball per canviar-lo i, respecte de les dades emprades, aportar-ne unes altres de fonts més fiables. És aquí on sol haver-hi sempre la interpretació més oberta.

Un últim element són els paràmetres de mesura, que també cal especificar i posar en lloc preferent perquè siguin evidents i no interpretables per a qui els cregui desajustats o millorables. Aspecte admissible, ateses les dificultats de trobar estàndards homologables.

Seguint la dita catalana ‘si vols anar ben servit, fes-te tu mateix el llit’, he fet un pas per centrar el debat, sempre obert a mètodes més ajustats a la realitat.

Fonts d’informació:
Cartografia del territori.
Google Maps: sobre una pantalla com la del pla adjunt, amb l’ampliació on apareix –al marge inferior– el gràfic d’escala de mesura: 1/200 (vol dir que cada dimensió lineal mesurada sobre plànol, a la realitat es 200 vegades superior). Ací sota podeu veure les imatges des de les quals s’han obtingut les dades.

1. Sense definir la interpretació seguida dels espais ocupats.

2. Marcant en colors diferents les unitats de mesura obtingudes del mapa.

Guia de Barcelona (edició tancada el 31-10-2002), on no s’explicita l’escala (p. 19 i 29). Pla Cerdà, per identificar mesures estàndard d’illes de cases i amplades de carrer. Ací, les imatges significatives del projecte original:

Estàndard d’ocupació de manifestants immòbils per unitat de superfície per m2 (metre quadrat: un quadrat d’un metre –100 cm– de costat). S’adjunten les imatges del criteri seguit per a obtenir resultats, fetes sobre una malla de 3 rajoles x 3 rajoles de gres de Breda (cadascuna, 33 cm x 33 cm). Sumant les juntes d’eix a eix, el quadrat de 3 rajoles per 3 rajoles, surt, exactament, 100 cm x 100 cm = 1 m2.

Només s’han presentat els valors de 4 i 6 manifestants immòbils/m2 (Mi/m2).

Amb aquest esquema, qualsevol pot comprovar si les opcions de 3, 5 i 7 Mi/m2 són les observades en cada zona que s’hagi controlat, o posar-hi les que consideri més ajustades.

Territori i espais ocupats
Les dades publicades a la premsa i mitjans de comunicació foren:
a) La llargada de la manifestació fou de 3,3 km del carrer Marina (11 illes de cases). Això correspon a la distància entre la vorera muntanya del carrer d’Ali Bei i la vorera mar del lateral muntanya de la ronda Litoral (marcat amb ratlles vermelles en biaix).
b) El nombre de manifestants (segons la guàrdia urbana) fou de 750.000. Caldrà fer algunes consideracions abans d’arribar a un full de càlcul Excel de Windows –o un altre de semblant–, normalment inclòs en qualsevol ordinador personal. De tots els paràmetres assenyalats en les qüestions prèvies esmentades, el més dubtós m’ha semblat el referit al territori ocupat pels manifestants. Si hagués estat possible, la imatge ideal hauria estat la d’un helicòpter que sobre la mateixa quadricula mallada de la guia de Barcelona n’hagués agafat imatges (quadricula a quadricula) sense deformacions per l’obliqüitat que causa distorsions de les imatges dels objectes sobre el terreny.

Per això he perfilat el contorn de l’espai d’acord amb les imatges publicades des de balcons, terrasses o arran de terra, on es pot comprovar l’espai ocupat pels manifestats. Els arbres no ens deixen veure què o qui hi ha sota. Vaig ser present al carrer de Moscou i puc donar fe d’allò que vaig veure en aquest i no en cap altre. Per això he optat per prendre un únic valor de 5 Mi/m2. Segons la percepció dels qui eren en cada indret (relacionada més avall) cadascú podrà fer-hi els ajusts que consideri més adients. Això, si vol acostar-se a la realitat.

Contràriament a qualsevol altre resultat, partint d’aquesta vara de mesurar (o l’alternativa que proposi) és exigible de demanar en què es basa la xifra final obtinguda.

A) Només cal fer un cop d’ull al pla general per veure que l’amplada de 50 m del carrer de la Marina no es homogènia en tot el recorregut de 3.300 m acceptat a la premsa.
B) Hi ha 7 ramals laterals de carrers d’amplada normal, de 20 m a ambdós costats de Marina, que he considerat plens fins a la meitat de l’illa, cosa que correspon a 50 m.
C) Hi ha dos ramals laterals de carrers d’amplada semblant:
C1-Avinguda Meridiana, a ambdós costats de Marina, que he considerat plens en tota la longitud, de 120 m a cada costat, descomptant la rotonda pavimentada del mig.
C2-Tram de l’avinguda d’Icària, de 50 m d’amplada i llargada d’una illa de cases: 130 m.
D) Hi ha dos ramals laterals de carrers d’amplada semblant:
Avinguda Meridiana, a ambdós costats de Marina, que he considerat plens en tota la longitud, de 120 m a cada costat, descomptant la rotonda pavimentada del mig.

E) Espais verds a ambdós laterals del carrer de la Marina, que des del carrer d’Ali Bei cap a mar són:
E1-Illa al darrere de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i Catalunya.
E2-Plaça triangular per sota del carrer de Pujades.
E3-Plaça triangular per sobre del carrer de Ramon Llull.
E4-Plaça quadrada entre el carrer de Ramón Turró i el carrer de Trueta.
E5-Plaça triangular per sota del carrer de Trueta.
E6-Espai verd trapezoïdal del parc de Carles I, entre el carrer de la Marina i el carrer de Wellington, amb límits (mar-muntanya) dels carrers de Moscou i Villena.

Per a facilitar el càlcul de les formes irregulars d’alguns espais, els perímetres s’han ajustat a línies rectes i formes geomètriques simples (triangle, quadrat i trapezi) a fi que qualsevol persona pugui obtenir-ne els resultats fent operacions aritmètiques senzilles.

A partir d’ací, només caldrà omplir les caselles adients de la taula d’Excel, amb les fórmules corresponents per a obtenir resultats.

Una darrera observació. A falta d’una informació fefaent, ara com ara encara impossible d’obtenir, cal ajustar les superfícies brutes de la via pública restant elements no ocupables pels vianants o manifestants, com ara arbres, bancs, transformadors, plafons d’anuncis, bancs, terrasses obertes, bústies de correu, jocs infantils, bàculs d’enllumenat, vehicles aparcats (si no han estat retirats per la grua), jardinets… etc. Per tant, he adoptat uns correctors (P%) per ajustar a una superfície neta sobre la qual aplicar l’estàndard elegit, que en cada cas s’especifica.

A) Carrer de la Marina, en un recorregut de 3.300 m x 50 m x 90% — 148.000 m2
B) Ramals laterals: 7 de 50 m de llargada i amplada de 20 m x 90% — 6.300 m2
C)
1) Avinguda Meridiana: 2 x 120 m de llargada i amplada de 50 m x 80% — 12.300 m2
2) Avinguda d’Icària: 130 m de llargada i amplada de 50 m x 80% — 6.500 m2
D) Ramals laterals de Meridiana: 2 x 120 m llarg i 50 m x 80% — 12.000 m2
Total 1: 185.100 m2

E)
1) Illa de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i Catalunya: 130 m x130 m/2 — 16.900 m2
2) Espai verd davant l’arxiu: 100 m x120 m — 5.000 m2
3) Plaça triangular sota el carrer de Pujades: 130 m x 60 m /2 — 3.900 m2
4) Plaça triangular sobre el carrer de Llull: 70 m x 60 m /2 — 2.100 m2
5) Plaça quadrada del carrer de R. Turró – carrer de Trueta: 130 m x 150 m — 4.500 m2
6) Plaça triangular sota el carrer de Trueta: 130 m x 200 m /2 — 13.000 m2
7) Espai del parc de Carles I (120 m + 200 m)/2 x 250 m — 40.000 m2
Total 2: 85.400 m2, aplicant-los a tots el 80% — 68.320 m2

TOTAL SUPERFÍCIE OCUPABLE: 253.420 m2

Ara ha arribat l’hora de la veritat.

Opcions d’ocupació
1. 253.420 m2, ocupables pels manifestants immòbils a 4/m2 — 1.013.680 assistents
2. 253.420 m2, ocupables pels manifestants immòbils a 5/m2 — 1.267.100 assistents
3. 253.420 m2, ocupables pels manifestants immòbils a 6/m2 — 1.520.520 assistents

Com és palès, aquí és on pot haver-hi la discussió. Però amb aquest sistema es pot arribar a matisar amb raciocini; tant se val que sigui la guàrdia urbana com qualsevol altre observador.

Una curiositat: si els 3,3 km, despullats –sense els col·laterals–, i amplada de 45 m, segons la guàrdia urbana eren 750.000 assistents, resultaria una ocupació de 5,05 manifestants immòbils/m2. Acceptant com a bona aquesta dada i aplicada al mètode desenvolupat, resultaria: 253.420 m2 ocupats per manifestants immòbils a 5,05/m2 — 1.279.771 assistents.

Ara que cadascú faci les xifres, els números o els ‘numerets’ que vulgui.

PD: Potser, pensant en temps a venir, hauríem de construir un ‘manifestòdrom’. Hauria de ser un espai obert on, mitjançant sensors de peus, poguéssim saber el nombre d’assistents. Només caldria dividir el nombre d’inputs detectats per a saber els participants. Caldria fer-hi algun ajust per no falsejar les dades. Els coixos i/o minusvàlids poden comptar-se només la meitat i/o el doble en l’altre cas.

Ara, gossos i més animals de quatre potes no hi podrien participar. Caldria segregar els irracionals dels racionals en dos espais separats. Una altra possibilitat seria adossar-hi un ‘animalòdrom’ per aïllar aquests assistents d’aquells que no insulten, destrueixen, mosseguen, claven cops de bastó, trinxen cadires de bars, taules de terrasses… Però caldria una unitat d’urgències en previsió de la sortida en estampida de feres engabiades.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]