Targetes de les altres operadores

Si sou fora més d’un parell de dies, la solució definitiva per a les vostres necessitats de dades és comprar una targeta d’un operador local perquè pagareu les dades sense roaming.

Perquè us en feu una idea: una targeta només de dades de Tim, la Movistar italiana per entendre’ns, us costarà 9 euros per a 5 GB o bé 19 euros per a 20 MB (a més de 10 euros en tots els casos per a ‘comprar’ la targeta), vàlida per a tres mesos. Així que quan arribeu al país de destinació, de les primeres coses que haureu de fer serà trobar una botiga d’una operadora local. Si sou previsors de mena, abans de sortir haureu comparat preus de les operadores locals i la localització de les botigues. Si no ho sou, proveu pel centre de la ciutat o en un centre comercial, com aquí.

Penseu que això s’acabarà d’aquí a poc temps, perquè els d’Apple i els de Samsung ja treballen a eliminar la SIM dels telèfons i que, via software, l’usuari pugui canviar, quan vulgui, l’operadora que més li interessi. Això sí, continuareu lligats per les regles de permanència. De fet, Apple ja ha llançat al mercat l’Apple SIM per a iPad, que permet que l’usuari vagi seleccionant plans de dades segons el país on sigui. Els mateixos de GigSky tenen tarifes especials per a la SIM: per exemple, un pla per si volem viatjar a Itàlia ens costarà 50 euros per a 3 GB durant trenta dies. Si sou viatgers freqüents per feina, o per multivacances, feu un cop d’ull a GigSky perquè també tenen tarifes de veu molt bones si us passeu el dia donant voltes pel món. Per arribar amb els deures fets, podeu mirar operadors i preus si aneu a PrepaidGSM, on trobareu una llista molt gran de països i de les seves operadores i preus perquè feu els vostres càlculs. Ara, si voleu anar amb la targeta ja comprada perquè sou ultraprevisors o bé perquè voleu donar la targeta al vostre fill o filla que se’n va de vacances o de viatge amb l’escola, hi ha uns quants llocs que, encantats, us la vendran i us l’enviaran a casa. Els de CellularAbroad us ofereixen SIM amb dades il·limitades (per exemple, a Itàlia fins a set dies per 80 dòlars o fins a catorze dies per 90 dòlars; molt més cara és la tarifa a França, 1 GB per 70 dòlars, i a la Gran Bretanya pels mateixos 70 dòlars us donen 5 GB). Els més consolidats en aquest mercat són els de TravelSIM, una empresa localitzada a Estònia que et ven una targeta amb el prefix +372

Consells a tenir en compte quan compreu la targeta

–La mida de la SIM ha de coincidir amb la del vostre dispositiu. Hi ha operadores que ja ofereixen targetes SIM per a totes les mides, només has de tallar per on et vagi bé. Però hi ha llocs on has de demanar la mida exacta. Si és així, en Murphy farà de les seves i la probabilitat que a la botiga no tinguin la vostra mida és extremadament alta.

–Ha de ser de pre-pagament, no us en deixeu vendre una de contracte que us aniran carregant cada mes a la targeta de crèdit.

–Ha de permetre tethering, que traduït vol dir que podrem compartir la connexió amb més telèfons, paraula que ja us podeu afegir al vostre vocabulari a utilitzar quan trepitgeu una botiga de telefonia. Així el venedor sabrà que domineu el tema.

–Ha de permetre VoIP si voleu fer servir les trucades de veu del Whatsapp o Skype.

–Us han de donar la configuració APN, és a dir, la manera de connectar-vos a la xarxa de dades de l’operadora.

I una vegada tenim la SIM, què en fem?

El vostre telèfon amb SIM nova

Una opció és agafar el vostre telèfon, treure’n la que teniu, guardar-la i no perdre-la, i posar-hi la nova SIM. En aquest cas seria aconsellable comprar una SIM amb veu també, el ‘problema’ és que no podreu rebre trucades al vostre número, sortirà el contestador. I atenció! Quan sou fora de viatge i salta el contestador pagueu el cost de la trucada rebuda, així que abans de sortir millor que el desactiveu! No us farà gens de gràcia haver de pagar totes les trucades al contestador del sogre o la sogra! Per fer això heu de tenir un telèfon lliure, que admeti qualsevol targeta o bé alliberar-lo si la vostra operadora us el va subvencionar. En primer lloc truqueu a la vostra operadora per veure si us l’allibera perquè ja ha passat el temps de subvenció. En cas contrari, si aneu a Google i poseu ‘alliberar telèfon xxxx’ us sortiran moltes pàgines. Si teniu un iPhone feu servir els que us alliberen el telèfon via iTunes o IMEI (per exemple, els de Liberaiphoneimei o els de Doctorsim), però no els de Jailbreak. Els d’IMEI són els que funcionen sempre. L’altre sistema d’alliberar el telèfon és anar a la botiga paquistanesa més propera, on en saben molt més que ningú de nosaltres.

I si sou solitaris, aquí s’acaba la història. Però si viatgeu amb la família o els amics, heu de posar la connexió a disposició de la resta via ‘compartir internet’, que crea una petita xarxa wi-fi que poden utilitzar la resta de família o companys.

Mifi i similars

El mifi és un dispositiu que permet d’inserir-hi una targeta SIM i es converteix així en una estació wi-fi per a tots nosaltres. És com compartir la internet del mòbil, però amb un dispositiu específic.

Un mifi senzill i molt barat és el router TP-LINK TL-MR3020, per 27,46 euros, però necessita alimentació i un mòdem USB d’aquells que regalaven fa un cert temps i que es connectaven al portàtil. Si voleu un mifi amb ‘tot inclòs’, us costarà uns 49,90 euros: el TP-LINK M5250 amb bateria de 2000 mAh i fins a deu usuaris, suficient per a tota la trepa que aneu de vacances; i el Huawei E-5330, per 48,99 euros.

Mifi reciclat

Si no us voleu gastar els 50 euros d’un mifi, podeu reciclar algun dels telèfons vells que tingueu perquè us heu comprat l’últim model d’iPhone o de Samsung: el podeu fer servir de mifi amb l’opció de ‘compartir internet’.

El mifi també serveix per quan aneu al poble, quan viatgeu, quan llogueu un apartament, etc., per compartir la tarifa de dades entre tothom o bé per posar-lo a l’únic lloc de la casa on mig arriba el senyal i repartir-lo per la resta d’espais.

I recordeu que sempre us queda l’opció de tornar a la pre-història i no tenir connexió de dades durant les vacances…