Per primera vegada en més de vint anys, avui el lliurament dels despatxos als nous jutges no es farà a Barcelona, sinó a Madrid. Malgrat que l’Escola Judicial tingui la seu a Barcelona, i malgrat les protestes de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, per aquesta decisió que trenca dues dècades d’actes solemnes que s’havien fet a Catalunya. El pretext és la commemoració del quarantè aniversari de la constitució espanyola. Això farà que enguany tant Felipe VI com la cúpula judicial, qüestionats i en un moment molt baix de popularitat, s’estalviïn de venir al Principat.

L’Escola Judicial es va inaugurar l’any 1997 a Vallvidrera, i des d’aleshores el lliurament de despatxos el presidia el rei espanyol a la capital catalana, en un acte solemne i multitudinari al qual acudien nombroses personalitats polítiques, policíaques i judicials, inclòs el president del CGPJ i del Suprem. Entre aquestes autoritats hi havia també membres del govern de la Generalitat, començant pel president.

L’any passat Puigdemont ja no hi va participar. Ell era a l’exili, més de mig govern era empresonat preventivament i la Generalitat era intervinguda pel govern espanyol amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució. I en aquell context es va fer el lliurament dels despatxos judicials a l’Auditori de Barcelona, enmig d’un blindatge policíac extraordinari per a contenir les protestes convocades contra la presència del rei espanyol i del jutge instructor de la causa general contra l’independentisme al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Aleshores, al defora de l’Auditori hi havia concentracions de protesta, i a dins una ovació de la magistratura a Felipe VI i a una cúpula judicial que donava forma a la seva estratègia repressiva. Llarena hi era rebut també amb aplaudiments i abraçades, en un moment, el mes d’abril, que era a punt de perdre les euroordres enviades a Alemanya, Bèlgica i Escòcia per l’extradició de Puigdemont i els altres consellers.

No hi va assistir el president de la Generalitat perquè era a l’exili, però tampoc no es va convidar cap autoritat política catalana, ni el president del parlament, Roger Torrent, ni la batllessa de Barcelona, Ada Colau, que unes setmanes enrere sí que havien compartit taula amb Felipe VI en la inauguració del Mobile World Congress a Barcelona en una jornada de grans protestes contra la presència del Borbó a Catalunya. D’autoritat política, només el ministre de Justícia espanyol d’aleshores, Rafael Catalá. I també hi era, és clar, la directora de l’Escola Judicial, Gema Espinosa, muller de Pablo Llarena.

Un any d’excepcionalitat política
Per tot plegat, per l’excepcionalitat política del moment, aquell lliurament de despatxos no va ser normal. El d’avui, tampoc: pel lloc on es fa i perquè el poder judicial espanyol, de la primavera de l’any passat ençà, ha guanyat més desprestigi, arran d’una colla d’escàndols que n’han posat en qüestió la credibilitat de la cúpula. El més evident és el que afecta la renovació del CGPJ, que ha quedat aturada de resultes de la publicació dels missatges del senador del PP Ignacio Cosidó, que revelava fins a quin punt el seu partit i el PSOE es reparteixen els noms dels vocals que han de formar part de l’òrgan de govern dels jutges a l’estat espanyol. Un escàndol que va tacar Manuel Marchena, el jutge que presidirà el tribunal que jutjarà els presos polítics.

Però l’escàndol que afecta més de ple l’Escola Judicial és el cas de la filla d’aquest jutge, Sofía Marchena. La gestió de Gema Espinosa en aquest cas és sota sospita, amb una querella interposada per l’Associació Atenes d’advocats. És denunciada, juntament amb els membres del CGPJ, per prevaricació: per haver creat una plaça de fiscal feta a mida de Sofía Marchena, de manera irregular. I uns mesos després, l’estiu de l’any passat, Espinosa va plegar, va deixar l’Escola Judicial. Volia preparar-se per fer el salt a la cúpula judicial, com a vocal del Consell General del Poder Judicial. Una gran aspiració que havia de culminar a final d’enguany, que s’havia anat preparant de feia mesos, utilitzant el tancament de files en la cúpula judicial controlada per Carlos Lesmes en favor de la instrucció política de Pablo Llarena com a trampolí. I d’ací en va treure el màxim nombre d’avals entre els candidats a vocals del CGPJ que negociaven PP i PSOE. Fins que va esclatar l’escàndol dels whatsapps d’Ignacio Cosidó, Marchena va plegar abans no el nomenessin successor de Lesmes i les cartes es van estripar.

I amb aquest rerefons d’escàndols i maniobres, amb la cúpula judicial desacreditada, un monarca impopular i el judici contra els presos polítics a punt de començar, la cerimònia ampul·losa del lliurament dels diplomes dels nous jutges ha esquivat Barcelona per primera vegada en vint anys. A Madrid s’estalviaran d’haver-se de preocupar per allò que passi fora de la sala.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb