20.06.2026 - 21:40
De fa dècades, veure pares i fills fent cua en un quiosc per comprar sobres de cromos ha estat una imatge habitual. Tanmateix, ara costa de trobar-ne als punts de venda de sempre. La fal·lera per la col·lecció del Mundial 2026 ha superat totes les expectatives. Alguns venedors, fins i tot, han hagut de racionar-ne la venda per repartir els sobres més equitativament entre els compradors. Alguns altres han optat per apujar-ne el preu.
Aquesta manca de producte, causada per una demanda extrema, també ha fet créixer el mercat secundari. Tradicionalment, s’havia concentrat en punts de trobada com ara el mercat de Sant Antoni de Barcelona o els voltants del Mercat Central de València, però ara també s’ha traslladat a plataformes de compra-venda en línia, com Wallapop.
Per resoldre aquestes dificultats de subministrament, Panini, l’empresa que edita els cromos, treballa nit i dia per imprimir-ne més. “La col·lecció del Mundial és present en cent trenta països i això fa que el problema es multipliqui per cent trenta”, explica a VilaWeb Lluís Torrent, director general de Panini a la península ibèrica. Bona part de la producció es fa en una fàbrica de Mòdena, a Itàlia, i la destinada a l’Amèrica Llatina es fabrica al Brasil. “Ara mateix s’hi treballa en tres torns de vuit hores. En una setmana s’haurà resolt perquè cada dia en surten desenes de camions carregats”, assegura.
Acabar la col·lecció no és pas fàcil. A la quantitat de diners que cal esmerçar-hi s’hi afegeix la dificultat d’aquesta edició, la més gran de la història: cal enganxar 980 cromos per fer tota la col·lecció, una xifra insòlita. Això és perquè la FIFA va decidir d’ampliar el nombre de seleccions participants a quaranta-vuit, cosa que ha obligat Panini a produir un àlbum de 112 pàgines, amb 20 cromos de cada selecció i 20 d’especials. Cada sobre conté set cromos, dos més que en edicions anteriors, i el preu de venda al públic és d’1,5 euros per sobre. Per tant, fer tot l’àlbum vol dir destinar-hi 210 euros, pel cap baix. Tanmateix, això no és realista, perquè significaria que en 140 sobres no hi hauria ni un sol cromo repetit. Per tant, per a completar l’àlbum caldrà gastar més de 300 euros.
El Mundial, punt culminant del col·leccionisme
Malgrat que a casa nostra no hi ha tant d’arrelament, les col·leccions del Mundial són tota una tradició a bona part d’Europa i, sobretot, de l’Amèrica Llatina. “Els Mundials sempre són esdeveniments que fan créixer el col·leccionisme”, explica Ferran Roig, propietari d’Euro Soccer Cards, un dels establiments de compra-venda de cromos del mercat de Sant Antoni de Barcelona. Diu que és una fal·lera que passa de generació en generació: “Passa de pares i fills. Hi ha col·leccionistes que només fan els àlbums del Mundial. Per això hi ha un interès especial i sempre se superen totes les xifres.”
Aquesta fal·lera també s’ha traduït en un augment de l’activitat de compra-venda i de bescanvi als mercats secundaris. “Cada diumenge és una bogeria. I aquesta onada durarà pel cap baix fins a l’octubre”, diu Roig. També hi contribueix el turisme, perquè moltes famílies de fora aprofiten l’estada al país per ampliar la col·lecció.
Els preus al mercat secundari varien molt segons la mena de cromos. Roig explica que els més corrents es poden vendre per trenta o quaranta cèntims, però molts s’acosten a l’euro. En el cas de les quatre o cinc grans estrelles més cercades, com Messi, Lamine Yamal, Cristiano Ronaldo i Mbappé, el preu pot oscil·lar entre cinc euros i deu. A banda, hi ha una sèrie fora de l’àlbum, anomenada extra stickers, que es cotitza més. N’hi ha de bàsics, daurats, platejats i de bronze. Els daurats poden arribar a costar 200 euros o 250, tot i que Roig precisa que són casos molt ocasionals, perquè hi ha poca gent que faci tota la col·lecció amb aquests cromos.
Proliferació de venedors il·legals
La febre pels cromos també ha fet créixer la presència de venedors sense llicència al voltant del mercat de Sant Antoni. Roig denuncia que aquesta situació perjudica les parades que sí que tenen autorització per a vendre-hi i que, a més, pot confondre les famílies que hi van. “Es posen a la zona d’intercanvi de cromos, amb taules, àlbums i cromos exposats, i moltes famílies es pensen que allò és legal”, explica. Fa temps que ho denuncien a l’ajuntament i al districte, però no n’han obtingut resposta. “Havíem parlat amb tothom i no ens feien gaire cas. Al final vam decidir de fer-ho saber als mitjans”, diu.
També critica la competència deslleial que, segons ell, representen aquests venedors: “La gent et diu que allà els cromos costen tres euros. I, és clar, allà no paguen llicència, ni autònoms, ni taxes, ni impostos.”
Roig explica que, després d’haver fet pública la situació, l’ajuntament ha començat a actuar: “Aquest diumenge van venir un parell de policies i van multar alguns venedors. Ara sembla que hi ha interès a frenar-ho.” Tot amb tot, reconeix que és una situació difícil d’aturar, perquè s’ha normalitzat amb el pas del temps: “Jo fa cinc anys que hi sóc i això passa d’ençà del primer dia.”
El col·leccionisme analògic, ben viu a l’era digital
El col·leccionisme de cromos ha resistit fins ara l’embranzida del món digital. Malgrat que fa uns quants anys, amb l’aparició dels NFT i l’expansió de les plataformes digitals, semblava que el format físic podia perdre pes, ha passat justament la contrària. Segons Lluís Torrent, les xarxes socials han acabat funcionant com un aparador per al col·leccionisme tradicional. “Tot allò que es publica a Instagram, Facebook i TikTok, amb gent que obre sobres, enganxa cromos o ensenya les col·leccions, no hi va en contra, sinó que ens fa una publicitat gratuïta i engrandeix el fenomen”, diu.
View this post on Instagram
Un altre dels factors que, segons ell, expliquen la vigència dels cromos és el component social. A l’escola, diu, el bescanvi de repetits pot tenir un paper important en les relacions entre companys. “Quan un nen arriba amb aquell cromo repetit que no té ningú, en aquell moment es converteix en el rei de la classe”, explica. També en destaca el component familiar. Molts nens deixen de fer col·leccions quan creixen, perquè ho identifiquen amb una activitat infantil, però hi tornen anys més tard, quan tenen fills. “Quan aquell nen es converteix en pare i el seu fill arriba a casa amb una col·lecció, s’hi torna a enganxar. I no solament ell, sinó també l’avi, l’oncle i la resta de la família”, diu.
Torrent també subratlla el valor de l’ordre i del ritual: obrir sobres, classificar els cromos, enganxar-los i completar l’àlbum. Tot això –diu– fa que el col·leccionisme físic tingui un valor propi que el món digital no ha pogut substituir.
L’arribada del col·leccionisme d’estil nord-americà
La pandèmia també va marcar un punt d’inflexió en el col·leccionisme de cromos. Segons Ferran Roig, es va reforçar una dinàmica que als Estats Units ja era molt arrelada: comprar, vendre i bescanviar peces de col·lecció de manera constant. “Es va girar una mica el perfil i es van començar a comprar cromos de futbol des dels Estats Units cap aquí. Això va impulsar molt el col·leccionisme una altra vegada”, explica.
Per als Estats Units i una bona part d’Àsia, el col·leccionisme de cromos funciona amb una lògica molt diferent de la que s’ha imposat a Europa. Si ací l’objectiu acostuma a ser completar una col·lecció sencera, allà moltes col·leccions són obertes i no tenen un final definit. “Nosaltres estem acostumats a fer col·leccions ‘completistes’, volem l’àlbum complet del primer cromo a l’últim. En canvi, als Estats Units hi ha gent que col·lecciona només porters, només un equip o només un jugador concret”, explica.
Així doncs, hi ha afeccionats que dediquen anys a reunir totes les cartes possibles d’un mateix esportista. “Hi ha col·leccionistes que només busquen cromos de Pau Gasol o d’un jugador de l’NBA. Jo tinc un amic que col·lecciona exclusivament Tracy McGrady i ja en té 1.300”, diu. En aquest model, l’objectiu no és acabar una col·lecció, sinó trobar peces excepcionals: cartes signades, edicions limitades o exemplars especialment rars. “És més una recerca de tresors. Busques la carta bona, la més exclusiva. Ja es dóna per fet que una col·lecció sencera és impossible de completar”, assenyala. “Nosaltres tenim Panini als Estats Units, però allò que fa Panini allà no té res a veure amb el que es fa a Europa”, explica Torrent. La diferència principal és que les empreses editores no cerquen produccions en massa, sinó tiratges molt limitats i peces concebudes ja a l’origen com a objectes exclusius.
BREAKING: The Knicks starting lineup will sign a first-of-its-kind QUINTUPLE AUTOGRAPH card celebrating their first NBA Championship in 53 years 🤯🏆 pic.twitter.com/mQmCHAqHjl
— Topps (@Topps) June 14, 2026
El col·leccionisme d’aquesta mena també exigeix molta més inversió. L’estat de conservació de la peça és determinant i moltes cartes es fan certificar per empreses especialitzades que n’avaluen l’autenticitat i la qualitat. Això pot multiplicar-ne el valor al mercat.
Els preus que poden assolir aquestes peces sorprenen fins i tot alguns professionals del sector. Recorda el cas d’una carta de l’NBA amb l’autògraf d’un jugador que es va vendre per 12,9 milions de dòlars. “Si fos un Dalí, un Velázquez o un Miró, encara ho podria entendre. Però que una carta de Messi es vengui per 400.000 o 500.000 euros, des del meu punt de vista, no té sentit”, diu Torrent.
Explica que aquest fenomen també ha arribat al país i conviu amb el model tradicional que encara predomina en espais com el mercat de Sant Antoni. “Allà es barregen els dos mons: el col·leccionisme de tota la vida, de nens, pares i avis que intercanvien cromos per completar àlbums, i aquest col·leccionisme més americà, més orientat al hobby i a la inversió.”
Aquesta transformació ha convertit ciutats com Barcelona en un punt d’interès per a col·leccionistes d’arreu del món. “Vénen nord-americans a buscar joies de Messi i d’altres jugadors. A vegades ofereixen mil euros per un cromo que algú va comprar al quiosc per cinquanta cèntims”, explica. Segons ell, l’arribada d’aquests compradors internacionals i l’interès creixent per les cartes esportives més exclusives han alimentat un autèntic boom del sector. “Ara mateix s’entrellacen aquests dos tipus de col·leccionisme. I això fa créixer molt el mercat.”
GOAT!
Messi's first collectible appearance is a 2004 Italian sticker with just 20 PSA 10s in existence, yet it trades below LeBron's rookie despite soccer's global dominance.
PSA 10: 20 | PSA 9: 57 | PSA 8: 134 | Total: 971 pic.twitter.com/S8w6dsmXih
— CardBoard Police (@cardboardpolice) June 17, 2026
A causa dels preus desorbitats d’algunes peces, cada vegada hi ha més gent que recupera col·leccions antigues i descobreix que alguns cromos que tenia guardats poden tenir valor. “M’hi trobo cada dia. Gent que em truca i em diu que volia llençar una capsa i que ha trobat uns cromos que li han dit que podien valer diners”, explica Roig.
Segons ell, internet ha estat clau en aquest canvi perquè ha globalitzat el mercat i ha permès de comprar i vendre a tot el món. “Això fa que la cosa es faci grossa”, resumeix.
