03.08.2026 - 21:40
|
Actualització: 03.08.2026 - 21:41
La setmana passada vam saber la dada que prop del 80% de les famílies de les Illes que havien matriculat els fills a quart d’educació infantil havien triat el català com a llengua base. A Mallorca i a Menorca, el percentatge és molt superior al 80%, però el 53% d’Eivissa fa baixar la mitjana. Per saber alguns dels motius pels quals passa això a la Pitiüsa gran parlem amb Fanny Tur, que és directora de l’Arxiu Històric d’Eivissa, ex-consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, i activista en uns quants àmbits, com ara en la promoció del català o l’ecologia, amb la presidència interinsular del GOB. És per això que, a més de parlar de la situació de la llengua, l’entrevista és una mena d’anatomia d’Eivissa.
Tur considera que les Illes en general, i Eivissa en particular, s’han convertit en el pati de darrere d’un estat colonialista que xucla els recursos fins a l’extenuació, però que no mira pel bé dels ciutadans que hi viuen.
—Hem sabut les dades sobre la matriculació dels infants a les escoles i la xifra és semblant a la d’anys anteriors, però crida l’atenció la diferència amb les altres dues illes.
—Ja sé que és una frase molt utilitzada, però és que nosaltres no som un ecosistema diferent. Nosaltres, per desgràcia, venim del futur.
—…
—Record que es va celebrar com una cosa positiva quan, al País Valencià, a la consulta sobre la llengua base del 2025, més del 50% de les famílies triassin el valencià com a llengua vehicular a les escoles. En el nostre cas, l’any passat va ser en un 56%, enguany, un 53%. Hem de tenir en compte dues coses. Una, que a Eivissa, la població autòctona només és del 30%. La població de fora de les Illes, de fora de l’àmbit lingüístic català i de fora de l’estat és de més del 60%. El fet que un 53% triï català significa que hi ha un percentatge més o menys d’un 20% de gent estrangera que tria el català. Encara hi ha una majoria de població, amb una situació tan dramàtica com la que patim, de substitució poblacional, més d’un 53% de gent que veu el català com la llengua que ha de triar per a l’educació dels seus fills i que és sinònim de qualitat en l’ensenyament.
—Teniu una mirada positiva sobre la qüestió.
—Vull ser positiva, tot i que no ens hem d’enganyar, perquè les dades són preocupants i s’hi ha de posar remei.
—A banda d’aquest element poblacional, quins altres factors influeixen en això?
—Hi hem d’unir la falta d’autoestima lingüística. Crec que el més greu no és desconèixer el català, sinó renunciar a usar-lo, a girar la llengua perquè hem assumit que la situació és absolutament minoritària tant en els centres educatius com en el nostre entorn social. El fet d’emprar una llengua ja és sinònim, sovint, de conflictes. Les denúncies que es fan són una mínima part del que passa. Som una reserva índia, i arriba un moment que, per falta d’autoestima, o per no estar amb un conflicte constant, hi ha molta gent que opta per renunciar i girar la llengua. I això s’interpreta com que no és necessària, i ja sabem les conseqüències que té. Jo lligaria aquests dos fets.
—Això té repercussió sobre la convivència?
—Ja fa anys que, als centres escolars d’Eivissa, els alumnes catalanoparlants són una minoria, i el fet d’emprar la llengua ha estat un motiu d’aïllament, a vegades. També en entorns laborals s’aplica el supremacisme de la llengua castellana. Si no hi renuncies, la convivència empitjora. I els que no renunciam a emprar la llengua, acabam movent-nos en uns cercles on saps que no hi ha gaires possibilitats de rebre agressions lingüístiques. Amb això, en l’àmbit escolar, en què és tan important que els al·lots socialitzin, intenten de fugir del conflicte. Això de “catalino”, “polaco”, coses d’aquestes fa molts anys que passen als patis. A la biblioteca que dirigesc, a vegades, en un grup de deu al·lots, sis són castellanoparlants i, la llengua de relació és clar quina és. A una part de la població els han fet veure que mantenir el català és una falta d’educació. No és falta d’educació arribar a un lloc, estar-s’hi anys, i no molestar-se a aprendre’n la llengua?
—Les polítiques d’aterratge, de promoció per als nous parlants i els nouvinguts, no han funcionat?
—Se n’han fetes. L’Institut d’Estudis Eivissencs mateix, en col·laboració amb les institucions, té iniciatives com les parelles lingüístiques… Però això no deixa de ser voler tapar el sol amb un dit. Una llengua necessita un estat que la protegeixi. Tots aquests conflictes, “estamos en España, háblame en español”, és perquè la gent que ve de fora, ve a Espanya. Això els diuen. Ningú no els diu que això és un estat plurilingüe. No dic ja plurinacional. Als exàmens d’espanyolitat, això no hi és. Totes les polítiques que fa Prohens, que es carrega l’obligatorietat del català al sector públic de la sanitat… Tot això és que el català no és una llengua necessària. Una llengua no pot subsistir per la bona voluntat de qui la vol aprendre. Però, a banda d’això, les polítiques que han –o hem– fet els governs progressistes no deixen de ser un intent d’aturar un tanc amb una bicicleta.
—Hi ha coses que no s’acaben d’entendre, com ara, que la negociació d’un senador per Formentera costi la castellanització del topònim de l’illa.
—És lamentable, perquè la toponímia també és un patrimoni que es perd, però no deixem de tenir en compte una cosa. Fa quaranta anys que es va renunciar al nom oficial de l’illa d’Eivissa. Eivissa ciutat és Eivissa en qualsevol llengua, i per diferenciar-ho, es va fer “Ibiza Isla”, per dir el nom de l’illa. Nosaltres som l’única illa, de les quatre, que es diu diferent en català que en castellà. Mallorca, Menorca, Formentera. No hi ha conflicte. Mira amb Maó, què ha passat. A Eivissa, ja s’hi va renunciar fa quaranta anys, i es van aferrar a això. Evidentment, els importa tres raves, la toponímia, a tots els partits estatal. Això és patrimoni lingüístic. També els importa tres raves el patrimoni natural o patrimonial d’Eivissa i de les Illes, governi qui governi. Som unes punyeteres colònies.
—Sou molt crítica amb l’empresa pública AENA, que gestiona els aeroports.
—Hem arribat a una insostenibilitat territorial que té conseqüències culturals i lingüístiques amb un govern del PSOE a Madrid. Amb l’excusa que AENA té capital privat, resulta que continuen projectant ampliacions. Primer, l’aeroport de Palma. Ara, el d’Eivissa, amb l’excusa de posar-hi més portes d’embarcament perquè no en té tantes com Menorca. Però és que aprofiten l’ampliació per fer promoció de les discoteques d’Eivissa. A una illa que té l’única ciutat patrimoni de la humanitat de les Balears, que té dos parcs naturals. AENA i el PSOE practiquen terrorisme territorial. Ja no sé quin nom posar-hi. És que és com si ens diguessin, mirau, us espremerem com a colònies perquè no sou una altra cosa. Tot va lligat.
—Aquesta sensació colonial també té a veure amb el fet que les Illes estan en venda. Passa a Menorca, no sé si a Eivissa.
—Igual. Per això et deia que venim del futur. Fa més de trenta anys, vàrem tenir unes jornades d’urbanisme amb grups ecologistes. Van venir representants del GOB de Menorca i es lamentaven d’uns desastres que acabaven de fer allà. Els eivissencs rèiem per no plorar. Jo els deia, Menorca està tan bé… I ells em deien, Fanny, no t’equivoquis, l’únic que passa és que nosaltres anem amb trenta anys de retard. I per desgràcia és així. Va començar Mallorca, Eivissa passar per davant, i així anem. I a desgrat de tota la resta que tenim, el que fa remor, perquè tenen més pressupost que les institucions públiques, són les discoteques. Em deman si l’aeroport d’Eivissa es convertirà en una discoteca per preparar els visitants per a allò que els espera, o no caldrà ni sortir de l’aeroport. És gravíssim i ho perpetra un govern progressista.
—Dit progressista.
—Dit progressista, però arribes a la conclusió que, de tant en tant, han de donar menjar a la bèstia que és el capital privat, l’Íbex 35. Diuen, a veure quines colònies podem… i au, a les Illes, que no protesten. No deixa de ser un laboratori del que passarà a la resta del país. A vegades, de la resta del país ens miren amb una certa displicència per la saturació, però no deixa de ser el que pot passar.
—Tornant al principi, quan parlàvem de l’ensenyament, les dificultats que tenen molts professors per a trobar un habitatge quan són destinats a Eivissa deuen implicar problemes de falta d’estabilitat de les plantilles i, per tant, de consolidació de projectes educatius.
—L’habitatge és un problema molt greu a Eivissa i a Formentera, molt. Aquest mantra que es repeteix que vivim del turisme… No. Per les Illes passen milions i milions d’euros, però no s’hi queden, i no serveixen per a millorar la vida de la gent. El problema de l’habitatge impedeix l’estabilització de les plantilles. Lògicament, els professors, si són d’altres illes, quan s’estabilitzen, procuren tornar a la seua illa, però aquest problema no hi ajuda. Professors, i també treballadors de la sanitat. El fet que hi hagués una plantilla estable feia que els metges i els pacients es coneguessin, i l’atenció era més personalitzada. Això permetia també una integració social i lingüística. Però aquesta rotació, i el fet que, per excepcions, perquè no hi ha plantilla, es puguin acceptar professors o metges que no sàpiguen català, que s’elimini el requisit per al personal sanitari. I això no ajuda mica ni a l’ensenyament ni a la medicina ni a res.
—Heu citat la presidenta Prohens i les seues polítiques. Com es nota la necessitat que té de Vox?
—En els temes de llengua, s’ha notat moltíssim. Hi ha vegades que s’umplen la boca, i diuen que derogaran la llei de normalització lingüística i el PP els planta cara, però hi ha moltes altres mesures que han implantat en temes de llengua. I una qüestió que em sembla molt greu, perquè jo era la consellera de Memòria Històrica quan es va aprovar la llei. Va ser per iniciativa dels grups parlamentaris, però la vaig negociar i vam renunciar a coses perquè la poguessin aprovar, i la majoria dels articles es van aprovar per unanimitat. I ara se la carreguen perquè Vox ho exigeix. Això és una traïció a la democràcia, perquè, a més, no poden dir la veritat i van amb mentides. Diuen que la llei només parla d’un bàndol, i això és fals. Parla de dignitat, de víctimes, sense especificar bàndols. Però els de Vox són uns neofranquistes. Tant a les Illes com al País Valencià, el PP fa política de terra cremada perquè ara poden fer l’aparença que governen, però s’han tancat les portes a fer acords amb qualsevol partit democràtic. No sé què passarà a les eleccions. Segurament guanyaran per incompareixença del contrari, no perquè ho hagin fet bé. Marga Prohens ha donat més motius que Bauzà per a sortir al carrer a protestar.
—La qüestió de la massificació turística comença a moure la gent.
—Estic molt contenta d’aquesta manifestació a Mallorca i d’altres que hi ha hagut a Eivissa. Pensem que 70.000 persones a Mallorca són 7.000 a Eivissa o 4.000 a Menorca. És tan greu això que passa que hauríem de sortir cada dia al carrer. Sé que no és possible, però és gravíssim. Si tornen a guanyar, es pensaran que la població els refrenda. La cosa és tan desmesurada, han empitjorat tant la nostra qualitat de vida, que crec que no té aturador. Estic convençuda que s’ha arribat a un punt d’inflexió i que la gent ha dit prou.
—A desgrat de tot això, Eivissa té una vida cultural molt intensa i molt rica que potser queda amagada davall tantes coses. Començant per l’Institut d’Estudis Eivissencs.
—El paper de l’Institut d’Estudis Eivissencs és essencial, i l’activitat cultural d’Eivissa és intensíssima, però tota la remor discotequera no ens ho deixa veure. Per exemple, a l’àmbit cultural i a l’àmbit lingüístic, les institucions públiques, fins i tot les governades pel PP, no han fet coses que sí que s’han fet a Mallorca i a Menorca. Per exemple, parlen de “la nostra llengua”, però jo no he vist mai un representant públic del PP dient públicament que l’eivissenc no és català, o posant en dubte la unitat de la llengua com el conseller Joan Pons Torres, per exemple. L’Ajuntament d’Eivissa i el Consell tenen un reglament de normalització lingüística, i no s’ha derogat pas, i segurament a Vox els agradaria. Hi ha una bona relació institucional amb l’Institut d’Estudis Eivissencs, i l’activitat cultural és intensíssima. Ara mateix, a Eivissa hi ha prop de mitjan dotzena d’editorials actives que publiquen majoritàriament en català… El problema d’això és que tot queda tapat.
—Aquest estiu hem vist els primers vaixells que sortien d’Eivissa amb fems cap a Mallorca.
—No volem els fems, però els diners dels turistes que produeixen aquests fems, quan es reparteixen entre totes les illes, sí que els volem? Quan parlam de balança fiscal, la de les Illes i dels Països Catalans respecte de l’estat és nefasta, però quan parlam de la balança fiscal d’Eivissa respecte de les Illes, també és nefasta. Amb tots els governs. I damunt les costelles del territori d’Eivissa surten molts de sous. Això no reverteix. A la primera legislatura progressista es va aprovar una llei de residus que no es va desenvolupar, per desídia de les institucions locals. Mallorca i Menorca van rebre els diners per a fer el projecte, però Eivissa no. Quan es va fer Son Reus, a Mallorca, ja es va fer prou gran per a admetre residus d’altres llocs. A ningú no li agrada una incineradora, i la incineració no és la solució. M’indigna molt, però t’he de dir que Eivissa recicla un 10% més que Mallorca. El trasllat de residus no és la solució. La solució és produir menys residus perquè no podem anar al ritme que anam. Però ningú diu que no als sous i a l’ecotaxa que produeixen els guiris i els turistes que arriben a Eivissa i produeixen aquests fems.
—Com que parlam tant d’aquesta explotació fins als límits, imagín que a Eivissa també teniu problemes amb els aqüífers, però no es para de fer venir gent.
—Els aqüífers estan sobreexplotats d’ençà de fa moltíssim de temps. AENA, per exemple, que és una institució de l’estat, gasta més aigua de la que té autoritzada. I continuam construint, i continuam ampliant hotels, i ara Prohens ha aprovat una normativa amb la qual ja no caldrà demostrar, com fins ara, que hi ha aigua per a les noves construccions. Anam de cap al precipici. Mentre parlen de massificació, totes les mesures territorials que fan són en el sentit de continuar aquest camí de construcció i d’explotació de recursos naturals. I ara resulta que el problema són els immigrants que arriben a les nostres Illes? És un problema social i se li ha de donar sortida, han de tenir el suport de les institucions, de totes. Ara, el problema són els immigrants, o els vint milions de turistes?
—Havíem de parlar de llengua a l’escola i hem fet una radiografia completa d’Eivissa.
—No es pot deslligar una cosa de l’altra. Aquest és el problema, però ja et dic, una llengua necessita un estat. I tota la resta, ja ho vaig dir una vegada, tota la resta és teràpia de grup.
