19.06.2026 - 19:50
Dimarts, la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) va incoar un procediment sancionador contra el Banc Santander, CaixaBank, BBVA, Banc Sabadell, Bankinter i Unicaja per una possible pràctica contrària a la competència, dins l’apartat de les hipoteques. En concret, l’organisme explica que s’investiga si alguns dels directius d’aquestes entitats van fer declaracions públiques sobre la política comercial futura del banc relacionades, particularment, amb els tipus d’interès de les hipoteques a tipus fix.
La CNMC diu que aquestes declaracions van poder permetre a les entitats del sector d’anticipar el comportament futur dels seus competidors. Aquestes declaracions s’han anat repetint en les presentacions de resultats trimestrals i a preguntes de la premsa. I ha avançat que ara s’havia obert un període màxim de vint-i-quatre mesos per a la instrucció i resolució del procediment, per bé que ha matisat que la incoació d’aquest expedient “no prejutja el resultat final de la recerca”.
He de dir, de seguida, que m’ha sorprès molt la decisió de la CNMC, per tres motius diferents. El primer, perquè l’organisme ha estat històricament molt poc procliu a ficar-se en el món de la banca. I, quan s’hi ha ficat, la cosa ha acabat en no res. No s’hi belluga a gust, en aquest àmbit, atesos els poders tan importants amb què ha de tractar, sense gaires possibilitats de guanyar.
En relació amb aquest punt, tenim un episodi interessant. En l’anterior cicle de pujades dels tipus d’interès, que va culminar el setembre del 2023 fins al sostre del 4,5%, el govern espanyol va obrir un front contra la banca. La raó és que no havia augmentat la remuneració dels dipòsits com havien fet els seus competidors europeus i havia traslladat més de pressa la pujada del nou tipus oficial dels diners a les hipoteques. Fins i tot va arribar a amenaçar el sector d’obligar-los a pagar més. Però els bancs al final van poder rebaixar la pressió. Es va obrir un expedient i, dos anys i mig després, el febrer d’enguany, la CNMC va tancar la carpeta, amb uns arguments a favor de la banca d’una pobresa franciscana. Tanmateix, ningú no se’n va fer ressò.
Recordem, també, que li va costar molt de decidir-se sobre l’OPA del BBVA al Sabadell. Va trigar gairebé un any i, quan finalment va fer el dictamen favorable, va ser enmig d’un enrenou considerable. Per exemple, abans de la decisió va rebre un fort rebuig de nombroses organitzacions empresarials i sindicats, sobretot, perquè l’organisme havia refusat la petició de 79 interessats a dir la seva sobre la qüestió. I no es pot oblidar que el Sabadell es va oposar a la metodologia utilitzada per la CNMC de bon principi. “No és adequada per a analitzar la unió de negocis bancaris per a pimes –va dir– i no permet de saber les conseqüències que aquesta concentració té per a aquests clients.” Com que l’OPA va acabar com sabem, ningú no n’ha dit mai més res. Però jo diria que l’organisme en va sortir “tocat”, per més d’una banda.
Tampoc no podem passar per alt les friccions amb les autoritats. La presidenta de la CNMC, Cani Fernández, va criticar subtilment la decisió del Ministeri d’Economia espanyol de recaptar informació en una consulta pública. “Hem complert la nostra missió. No hi tinc res més a dir, tret que em consultin alguna cosa prevista a la llei”, va etzibar.
Bé, el segon motiu d’incredulitat és, concretament, que hi pugui haver connivència entre les entitats per a apujar el preu dels tipus d’interès de les hipoteques a preu fix. Durant l’OPA esmentada, vam escriure rius de tinta sobre la competència real en el món financer espanyol i el risc que fos encara menor si finalment s’acomplia l’OPA. Va quedar molt clar que és un mercat oligopolístic, en què la competència no és precisament un dels grans atributs, sobretot d’ençà que van desaparèixer pràcticament totes les caixes d’estalvis, en un episodi del qual encara falta saber coses.
Per això, el fet que obri un expedient per les hipoteques a tipus fix em sembla una broma de mal gust, fins i tot, per als tenidors potencials d’hipoteques d’aquesta mena. Què els vol fer creure la CNMC? Que vetlla per ells? I ho dic perquè, precisament, els préstecs hipotecaris de l’estat espanyol són els tercers més barats d’Europa, darrere de Bulgària i Malta. A més, després de la baixada de l’any passat, quan van arribar al 2% (i alguns una mica per sota) els primers mesos, sembla lògic que els tipus tornin a pujar, oimés si ja ho han fet el BCE i l’euríbor, tot començant un cicle nou en el preu dels diners. Actualment, segons el comparador d’Idealista, la majoria de les entitats ja aplica un interès superior al 3% amb les màximes bonificacions en les hipoteques fixes, si bé encara hi ha ofertes per sota d’aquest nivell.
I la tercera raó de sorpresa és que ho hagi fet per raó d’allò que van respondre als periodistes alguns directius. Sembla que una de les declaracions investigades és la de Gloria Ortiz, consellera delegada de Bankinter, que la tardor passada va dir: “Espero que entrem tots en raó, ajustem preus i siguem competitius, però dins la racionalitat.” I també la d’Okur Genç, el seu homòleg al BBVA, que va anar més lluny i va afirmar, categòric: “No veiem valor a fer créixer la cartera hipotecària a aquests preus.” Siguem seriosos. Qui pot pensar que es concertaran preus de manera pública i davant els mitjans?
Com era previsible, la presidenta de l’Associació Espanyola de la Banca, Alejandra Kindelán, va ser taxativa: “Podem afirmar amb seguretat que els bancs compleixen la legalitat i sobretot en matèria de competència, un àmbit que coneixen bé.” I va afegir: “Tenim el mercat hipotecari més competitiu d’Europa, els tipus d’interès sobre les hipoteques a l’estat espanyol són gairebé un punt percentual per sota de la mitjana de la zona euro i això vol dir un avantatge clar per als consumidors i per als qui cerquen habitatge. Creiem en un mercat competitiu.” I ja està, es va quedar tan ampla.
No passem per alt, tampoc, que els grans bancs sí que es queixen que el negoci de les hipoteques ha estat sotmès (a causa d’ells mateixos) a una competència “irracional”, amb préstecs a un interès per sota del mercat interbancari, cosa que implica un marge menor per a ells. No m’estranya que, segons que expliquen fonts bancàries, als departaments jurídics de les grans entitats vegin poques possibilitats que l’expedient acabi en sancions. No seria la primera vegada que la CNMC arxiva recerques similars, com ja va passar amb la remuneració dels dipòsits, amb molts més motius que ara, afegeixo.
La veritat és que no veig clar el paper d’aquest expedient, tenint en compte que hi ha hagut actuacions de molt dubtós manteniment de la competència esperada durant aquests darrers anys i amb fets molt més proclius a ser sancionats. De debò, em sembla una pantomima de cara a la galeria. Però no sé per què.
Ah!, i no em vull descuidar un darrer detall. L’obertura de l’expedient a la banca es va fer pública dimarts, que era justament l’últim dia del mandat de la presidenta de la CNMC, de qui el govern espanyol ja prepara el relleu.
