Una família demana explicacions a Elena per una possible agressió dels Mossos a uns joves

  • Una carta al conseller d'Interior diu que agents antiavalots van clavar cops de porra sense haver avisat a uns nois que tornaven de festa a Salou

VilaWeb
Fotografia d'arxiu d'una furgoneta de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra.
Redacció
04.12.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una família ha enviat una carta al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per demanar explicacions sobre una agressió d’uns agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra que, segons que diu, van agredir sense motius un grup de joves que tornaven a casa després d’una nit de festa a Salou (Tarragonès). Qui signa la carta és la mare d’un dels joves, que demana a Elena de saber si aquesta manera d’actuar és una pràctica habitual dels Mossos.

El document, al qual ha tingut accés VilaWeb, exposa com va anar: “Són les cinc de la matinada del 30 d’octubre de 2022 i set joves entre vint anys i vint-i-quatre anys que han passat la nit de gresca caminen prop de la plaça d’Europa de Salou buscant un taxi que els torni a casa. Criden i riuen, potser sí que una mica més fort del que seria adequat per l’hora.” En aquell moment, explica que va passar una furgoneta d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra. “S’atura a tocar d’on són ells, en baixen els agents i els diuen, en castellà: ‘Us passaran les ganes de riure’, i peguen dos cops de porra a dos dels nois; i sense que tinguin temps de reaccionar de cap manera, els agents tornen a pujar a la furgoneta i se’n van”, continua la carta.

Èric Balcells, de vint-i-quatre anys, és un dels nois que va rebre els cops de porra i ha parlat amb VilaWeb per donar més detalls de la història. És d’Alforja (Baix Camp) i aquella nit l’havia passada a la històrica discoteca Flash Back, molt a prop de la plaça d’Europa. Quan va tancar, el grup caminava tot cercant un taxi quan una furgoneta de Mossos es va aturar al seu costat: “Un policia va anar cap a un amic meu, que era al mig de la rotonda, i un altre va venir cap a mi. Com que sabia que no fèiem res malament, com a molt cridar una mica i caminar pel mig de la carretera, no vaig pensar a córrer ni res. Em va clavar un cop de porra, vaig demanar-li què feia i vaig arrencar a córrer. Després, van tornar a pujar a la furgoneta i se’n van anar, no ens van perseguir ni res.”

La carta explica com va continuar l’episodi: “Un cop superat l’astorament que la vivència els ha causat, truquen al 112 per assessorar-se sobre què poden fer, com poden denunciar aquests fets. Els diuen que han d’anar a una comissaria a fer la denúncia. Com que la més pròxima que troben és la de la Guàrdia Urbana de Salou, van cap allà, però la troben tancada i només els atenen per un intèrfon. Allà els diuen que per poder fer la denúncia han de portar un informe mèdic que els hagin fet en un centre sanitari.” Tanmateix, no veuen clar que la denúncia pugui menar enlloc, i ho deixen córrer: “Com que no els han deixat marques ni lesions visibles, desisteixen i tot queda en una anècdota molt desafortunada.”

“Com a mare d’un d’ells, i sobretot com a ciutadana de Catalunya, tinc la necessitat de denunciar aquest cas a qui és el màxim responsable polític de la policia del país, el conseller Joan Ignasi Elena”, continua la carta. “No sé si va ser una casualitat que aquest dia els toqués a aquests set joves de viure aquest incident desafortunat, o bé si és una pràctica habitual de la policia del meu país actuar d’aquesta manera (potser contra els joves que parlen, riuen i criden en català?)”, demana. Sigui pel motiu que sigui, exigeix que s’investigui què va passar i que es corregeixi.

L’incident va anar tan de pressa que cap dels joves no va arribar a fixar-se en la matrícula de la furgoneta, els números d’identificació dels agents o cap dada més, però la carta adreçada a Elena diu que no hauria de ser difícil de trobar quins agents antiavalots patrullaven per Salou aquell dia i a aquella hora. “Sento l’obligació d’intentar d’evitar que aquesta mena d’individus que van atacar uns joves sense cap motiu taquin amb la seva actitud el cos de policia del meu país, que hauria de protegir els ciutadans en lloc d’agredir-los”, diu.

La carta s’acomiada demanant a Elena una resposta, i afegeix: “Espero que la resposta no sigui que com que no van deixar marques en els cossos dels nois, i com que no es pot demostrar que passés, només amb la seva paraula, no hi ha cas. Perquè sí que n’hi ha, sí que va passar. Aquests joves no s’haurien inventat mai aquesta història perquè sí. Només demano que des de les institucions que han de vetllar per la seguretat dels ciutadans es lluiti, es treballi, per evitar que una situació igual o semblant es repeteixi en la policia del meu país, que es vol democràtic.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes