Facebook va a mal borràs i l’escàndol desfermat aquest cap de setmana per The New York Times i The Observer el pot empènyer definitivament a un pas del penya-segat. Una empresa vinculada a la campanya electoral de Donald Trump, Cambridge Analytica, va fer servir cinquanta milions de perfils de Facebook, obtinguts de manera irregular, per ajudar a guanyar el president dels Estats Units i els partidaris del Brèxit. Com que plou sobre mullat, ahir tant la Unió Europea com el Regne Unit, on hi ha l’empresa implicada, anunciaren investigacions rigoroses per aquests fets, que poden constituir un dels més grans robatoris de dades privades de la història.

Facebook no sap pas ni com reaccionar. Des de divendres l’empresa s’equivoca en cada pas que fa i ahir començà a baixar en picat a la borsa, senyal inequívoc –segons la prestigiosa revista Wired– que ‘un huracà és a punt d’endur-s’ho tot’.

Què ha passat?
Cambridge Analytica és una empresa britànica especialitzada a fer servir grans quantitats de dades amb finalitats polítiques. L’empresa ha tingut un paper fonamental en les victòries de Trump i del Brexit, tot creant estratègies per a convèncer el gran públic. A partir de la denúncia d’un dels fundadors de l’empresa, Chris Wylie, The New York Times i The Observer han pogut demostrar que l’empresa va aconseguir més de cinquanta milions de perfils d’usuaris de Facebook el 2014, material que va fer servir el 2016 per a orientar el vot a favor de Trump i el Brexit.

Les dades, les varen obtenir gràcies a Aleksandr Kogan, que creà una aplicació de Facebook anomenada Thisisyourdigitallife. Era una aplicació legal i acordada amb Facebook i 270.000 persones la varen fer servir. L’aplicació demanava accés a les dades personals dels usuaris, però ho aprofitava per entrar en els perfils dels amics de cada usuari sense que ho sabessin.

Tot i ser legal el 2014, l’aplicació ja violava dues regles. La primera era que la informació que recollia Aleksandr Kogan anava a parar a un tercer, en aquest cas l’empresa Cambridge Analytica, cosa que no era permesa, com tampoc no ho era accedir d’amagat als perfils dels amics.

De tot això Facebook se’n va assabentar el 2015 i va reaccionar de la pitjor manera. No ho va fer públic, no va reconèixer que li havien robat les dades de cinquanta milions d’usuaris i només va demanar a Cambridge Analytica que les destruís, sense comprovar si ho feia o no. El 2013, SCL, l’empresa propietària de Cambridge Analytica, va posar-se en contacte amb Steve Bannon, l’assessor polític de Donald Trump, i en la campanya del president es feren servir els perfils robats per a orientar el vot.

La denúncia
Ara tot això s’ha sabut perquè ho ha explicat i ho ha documentat Chris Wylie, un professor canadenc de vint-i-vuit anys que va ser un dels fundadors de Cambridge Analytica. Wylie –que es defineix ‘gai, vegà i liberal’– és un gran expert en l’ús de dades personals per a objectius polítics. Però és molt contrari a Trump i al Brexit.

La denúncia que ha fet als dos diaris ha desfermat una polèmica enorme, de la qual Facebook primer ha provat de mantenir-se apartat, adduint que no sabia què en feia Cambridge Analytica, de les seves dades. Divendres, quan es van publicar els primers articles, Facebook es va limitar a anunciar que tancava el compte de Cambridge Analytica i de l’empresa que n’és propietària, SCL. I va dir que en realitat les dades no havien estat robades sinó aconseguides sense accedir a les contrasenyes de cada usuari. Dilluns, en canvi, quan les accions van començar a baixar en picat, Facebook va anunciar que contractaria una prestigiosa empresa externa per analitzar què havia passat i anunciava la voluntat de cooperar amb el parlament britànic en la investigació que ràpidament es va activar.

Dissabte la comissionada britànica sobre la Societat de la Informació, Elizabeth Denham, ja va anunciar una investigació a fons, suplementària a la investigació que ja hi ha en curs sobre la influència de Facebook en el vot al referèndum. Immediatament després, el govern del Canadà va anunciar també una investigació parlamentària sobre el paper de Facebook en l’afer. I dilluns i dimarts el congrés dels Estats Units i el Parlament Europeu van fer saber que també crearien comissions d’investigació. L’intent de Facebook de desentendre-se’n fent veure que només és culpa de Cambridge Analytica, evidentment, no ha reeixit.

Chris Wylie, un dels fundadors de Cambridge Analytica.

Facebook, al punt de mira
I no ha reeixit sobretot perquè l’ombra del dubte ja plana sobre l’empresa de Mark Zuckeberg. Aquests darrers mesos Facebook ha estat acusat de generar crisis polítiques continues, per la manipulació dels missatges que arriben als seus usuaris, en les eleccions americanes, en el Brexit, en la crisi de Sri Lanka o en els famosos robots russos. Fa mesos que Facebook és objecte de sospites de pràctiques perilloses. En catorze anys d’existència, ha estat acusat una vegada i una altra de fer usos irregulars de les dades dels seus usuaris. Arreu del món polítics, advocats i com més va més usuaris han demanat explicacions a la xarxa sobre com controla les dades privades i per a què les fa servir.

Tradicionalment, també, Facebook ha reaccionat a les polèmiques que l’encerclen amb molt poca habilitat. En aquest cas, per exemple, hauria pogut dur Cambridge Analytica a judici, per exemple, per demostrar interès per les dades personals dels usuaris. Però, en compte d’això, va decidir que esborrant-les n’hi havia prou i no es va preocupar ni de saber si les esborraven o no. Dilluns el cap de seguretat de l’empresa, Alex Stamos, una persona reconeguda en el seu camp d’experiència, va anunciar que abandonava Facebook, cosa que originà un problema afegit. El mateix dia, la caiguda del valor a la  borsa ja era de 36.000 milions d’euros i ahir, en el moment de redactar aquest article, era més alt encara.

Amb tot plegat, Facebook sembla enfrontar-se a la pròpia fi. Perquè, més enllà de les enormes ramificacions polítiques del cas –que li fan sortir enemics d’una potència superior– l’escàndol posa sobre la taula el preu que té per a la gent. Facebook és gratuït per als usuaris perquè l’empresa fa diners comerciant amb les dades de cada membre de la xarxa. Cambridge Analytica va demanar les dades i va pagar a Facebook. I les va obtenir. I les va fer servir per a canviar el resultat d’unes eleccions. A part el fet que cada dia més gent se’n dóna de baixa, preocupada per la manera com es faran servir les seves fotografies o opinions, el resultat d’aquest model de negoci ja ha arribat tan lluny que els governs i els parlaments ara sí que semblen disposats a posar-hi límits.

Tot fa pensar que hi ha un altre fet que s’afegirà a aquest: es podrà demostrar que les dades de Facebook que Cambridge Analytica feia servir van ser a disposició dels comptes russos que el congrés dels Estats Units estudia fins a quin punt van influir en el resultat de les eleccions. La crisi, aleshores, serà d’una dimensió tan gran que podria arrasar Facebook molt ràpidament: o per la reacció del congrés o per la reacció dels usuaris o per la reacció de Wall Street. O per totes tres juntes, que encara seria molt pitjor: una tempesta perfecta.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb