Extinction-Rebellion és una reeixida campanya promoguda al Regne Unit per la xarxa Rising-up, que es va formar a partir d’activistes de Compasionate Revolution, Earth First!, Occupy, Plan Stupid, Radical Think Tank i Reclaim the Power.

En la seva crida, ‘Lluita per la vida’ (Fight for life), ens diuen que la humanitat fa front a una emergència global sense precedents i que el govern ha fallat a l’hora de protegir-nos. Les seves demandes són: 1. El govern ha de dir la veritat sobre el canvi climàtic i l’emergència ecològica de més abast, fer marxa enrere en les polítiques inconsistents i treballar amb els mitjans per comunicar-ho a la ciutadania; 2. El govern ha d’aprovar mesures polítiques legalment vinculants per a reduir a zero les emissions l’any 2025 tot fent decréixer els nivells de consum; 3. Una assemblea ciutadana nacional per a supervisar els canvis com a part de la creació d’una democràcia participativa per aquesta finalitat. I en la crida, se’ns convida a aplegar-nos en la rebel·lió, sent-ne partícips, però sempre respectant els principis i valors que inspiren Extinction-Rebellion.

Des del seu naixement, a mitjan juliol passat, han protagonitzat nombrosos actes de resistència civil no violenta arreu del Regne Unit. I el més astorant és que, des d’aleshores, arreu del món han anat sorgint grups sota el lema ‘Extinction-Rebellion’, protagonitzant incomptables accions per a alertar la ciutadania que el canvi climàtic és un greu problema que afecta tothom i que és urgent i necessari actuar, pressionant els governs, per aturar la bogeria de la societat industrialista-productivista-consumista, que, empesa per grups de poder corruptes, traficants tots ells de materials fòssils, tot manipulant governs (la inacció dels quals es pot considerar criminal), imposen l’addicció de la societat a la crema de materials fòssils per a disposar d’energia, cosa que ens va portant a la més que probable extinció.

A Catalunya, tot i que el nostre parlament va aprovar, fa més d’un any i gairebé per unanimitat, la llei catalana de canvi climàtic, no sembla pas que ningú, ni la societat civil ni el món de la política, tingui gens de pressa per a fer front a l’immens repte que tenim: reduir a zero, en molt pocs anys, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. I això que, de fet, hi hauria d’haver un estat d’emergència nacional, perquè a Catalunya importem quantitats ingents de materials fòssils per cremar-los de manera ben ineficient, abocant a la biosfera enormes quantitats de carboni, contribuint a l’escalfament global del planeta i a l’empobriment del país. És urgent, doncs, que a casa nostra ens apleguem totes aquelles persones que considerem que la lluita contra el canvi climàtic és una qüestió de supervivència i ens afegim a la rebel·lió, tal com comença a passar arreu del món.

De fet, de rebel·lar-nos, els catalans, en sabem, fa uns quants segles que ho fem. I des de fa uns anys, som en rebel·lió permanent, contra un estat que malda per extingir-nos com a poble i fa mans i mànigues per a anorrear la nostra cultura, la nostra manera de ser, la nostra forma de veure el món, per imposar-nos la que es va configurar com a dominant al regne de Castella després d’haver anorreat totes aquelles formes de veure el món i de fer que resistien les seves ànsies de domini colonial i imperial.

Serem capaços a Catalunya de vincular la nostra rebel·lió per a evitar l’extinció de la llengua que la terra ens ha donat i la desaparició de la cultura que en aquesta terra s’ha anat creant, amb la rebel·lió global que es va escampant arreu del planeta per a evitar l’extinció de les societats humanes a causa de l’escalfament del planeta i les crisis ecològiques que porta associades?

O en som capaços, o ens podem trobar amb una República catalana que contribueixi a l’agreujament de les crisis ecològiques globals, amb la qual cosa tots els esforços esmerçats per a assolir la tan desitjada República podrien no haver servit de res, perquè haurem contribuït a fer via cap a l’extinció de les societats humanes sobre el planeta Terra, inclosa la catalana.

Extinció o rebel·lió, aquesta és la dicotomia que tenim davant. Jo, personalment, opto per la rebel·lió, perquè, tal com diu la declaració d’Extinction-Rebelion, ‘quan els governs i les lleis no proporcionen cap garantia de protecció adequada, ni la seguretat per al benestar de la gent ni el futur de la nació, es converteix en un dret de la seva ciutadania buscar la reparació per a restablir la democràcia de drets complets i garantir les solucions necessàries per a evitar la catàstrofe i protegir el futur. Rebel·lar-nos esdevé no tan sols el nostre dret, sinó el nostre deure sagrat’.

Pep Puig: ‘La República haurà d’expropiar Endesa, n’hem pagat la xarxa amb escreix’

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb