Ni ‘liar-la parda’ ni ‘muntar un pollastre’: cinc expressions col·loquials que podem corregir

Com ja hem dit alguna vegada, el registre col·loquial és el que ha rebut més fortament la interferència del castellà. No és gens estrany, doncs, que tot sovint sentim mots col·loquials o vulgars que són clarament castellans, per bé que alguns passen dissimulats. I si parlem d’interferències disfressades no hi trobem tan sols mots, sinó també locucions. Avui veurem cinc expressions col·loquials que no són catalanes, però que podem corregir amb una munió de solucions.

‘Muntar un pollastre’

El castellanisme muntar un pollastre (calc de montar un pollo) vol dir ‘fer molt d’enrenou, organitzar un escàndol, originar una gran discussió’, sovint de manera exagerada i davant de gent. En català, segons el matís, es pot substituir per expressions com ara aquestes:

• Armar un sidral: Per una errada mínima al compte van armar un sidral descomunal.
• Armar-la grossa: A la botiga, quan li van dir que no li tornarien els diners, la va armar grossa.
• Armar un sagramental: El veí ha armat un sagramental perquè he aparcat davant el seu garatge.
• Armar un canyaret: Quan va veure que s’havia acabat l’aigua va armar un canyaret.
• Armar un cacau: No ho expliquis encara, que armaríem un cacau innecessari.
• Armar un cartapell: Va armar un cartapell quan va saber que no vindríeu.
• Fer una escena: Cal fer una escena cada vegada que et renyen a classe?
• Fer merder: Han fet un bon merder quan han anunciat que s’havia suspès la funció.
• Fer mullader: No cal fer tant mullader: això es pot resoldre amb una trucada.

‘Menjar-se el marron’

El castellanisme col·loquial marrón sol designar un problema enutjós, una situació complicada o una responsabilitat desagradable. Tenim moltes maneres d’evitar-lo:

• Un bon merder: Ara mateix, el president espanyol té un bon merder.
• Un bon embolic: No saps on t’has ficat: això és un bon embolic.
• Un vesper: Si em vols creure, digues que no, que això és un vesper.
• Un fangar: El director s’ha ficat en un fangar i li serà difícil de sortir-ne.

I l’expressió menjar-se el marrón vol dir ‘haver d’assumir les conseqüències o la culpa d’algun acte, sovint sense ser-ne el principal responsable’. Ho podem dir així:

• Carregar el mort: Li van carregar el mort de la baralla, tot i que no hi havia intervingut.
• Carregar els neulers: Sempre que falla el sistema li carreguen els neulers a ell.
• Pagar els plats trencats: Després de la discussió entre els caps, qui en va pagar els plats trencats van ser els treballadors.
• Pagar la festa: Els estudiants van acabar pagant la festa pels errors dels professors.
• Callar i no dir res: Es va estimar més callar i no dir res, tot i que sabia que no era culpa seva.

‘Ficar-se en un jardí’

Copiant el castellà (meterse en un jardín), hi ha qui diu ficar-se en un jardí, quan parla de ‘complicar-se la vida o entrar en un afer espinós’. Ho podem canviar per:

• Ficar-se en un embolic: El volia ajudar i es va acabar ficant en un bon embolic.
• Ficar-se en un merder: Si expliques tot allò que saps, et ficaràs en un merder.
• Ficar-se en un regat: Vaig acceptar de fer de mitjancer sense saber que em ficava en aquell regat.
• Ficar-se en brocs: No discutirem, no. No em penso ficar en brocs.
• Ficar-se en bucs: Ja et vaig avisar que no et fiquessis en bucs.

De vegades, ficar-se en un jardí també s’empra amb el significat de ‘intervenir en algun afer del qual val més mantenir-se al marge’. Ací podem dir:

• Ficar-se allà on no et demanen: Per què sempre et fiques allà on no et demanen?
• Ficar-se de peus a la galleda: Amb aquell comentari es va ficar de peus a la galleda.

‘Liar-la’ (o ‘liar-la parda’)

L’expressió liar-la (o liar-la parda) presa del castellà, s’ha escampat de mala manera i, a més, ha absorbit una munió de significats, que en català es reparteixen entre una bona colla de verbs i locucions.

Sovint vol dir ‘fer una bestiesa amb conseqüències’:

• Fer-la grossa: Va anar a la feina embriac i la va fer grossa.
• Fer-la bona: No em vaig adonar que l’havia feta bona fins que no va arribar el pare.
• Fer-ne una com un cove: El gos va entrar dins l’església i en va fer una com un cove.

Un altre significat és ‘espifiar-la, equivocar-se molt’:

• Cagar-la: He enviat el correu al destinatari equivocat; l’he cagada. 

També pot significar ‘complicar una situació’:

• Embolicar-ho: No ho expliquis així, que encara ho embolicaràs més.
• Embolicar la troca: Cada vegada que hi intervé embolica la troca.

Quan significa ‘armar un enrenou’, les solucions són les mateixes que hem vist a muntar un pollastre. I encara hi podríem afegir:

• Armar un escàndol: Va començar a cridar i va armar un escàndol.
• Armar gresca: Van armar gresca tota la nit.

I, finalment, quan vol dir ‘cercar baralles o conflictes’, ho podem canviar per:

• Cercar brega (o buscar brega): Va arribar i de seguida es va veure que volia cercar brega.
• Encendre el vesper: Amb comentaris com aquest encendràs el vesper.
• Afegir llenya al foc: Com és que t’agrada tant afegir llenya al foc?
• Posar zitzània: No vinguis a posar la zitzània entre germans.
• Moure raons: No cal moure raons per una fotesa com aquesta.

‘Agafar el tranquillo’

Per acabar, l’expressió castellana coger el tranquillo o pillar el tranquillo es mig catalanitza dient agafar el tranquillo. Quan significa ‘aprendre a fer una cosa amb habilitat’ o bé ‘descobrir el secret o el truc d’alguna cosa’, ho podem canviar per:

• Agafar la traça: Al principi no sabia gens com fer anar la màquina, però de seguida hi va agafar la traça.
• Trobar la manera: Després d’uns quants intents, va trobar la manera de plegar la roba de pressa i bé.

Quan ja parlem de dominar bé una cosa, tenir-hi molta destresa, podem dir:

• Tenir per la mà: Sí, no pateixis, que ara el programa ja el té per la mà. 
• Tenir per la punta dels dits: Amb tant d’entrenament, ara ja ho té per la punta dels dits.
• Tenir-hi el cul pelat: En això de fer classes, hi té el cul pelat.