El 2018 ja s’ha acabat, i com que al país es fan tantes exposicions arreu, és possible que no hi hagi hagut prou temps de veure-les totes. Per això n’hem fet una tria de vint que, tot i que van ser inaugurades l’any passat, duren fins als primers mesos del 2019. Són repartides per tot el país i abasten temes molt variats: N’hi ha de molt concorregudes, com la retrospectiva de Jaume Plensa, d’internacionals com la mostra sobre Stanley Kubrick, i de reveladores, com ara l’exhibició de les obres de Charlotte Salomon. També n’hi ha que indaguen la relació personal i artística entre Ràfols Casamada i Maria Girona o la fusió entre poesia i fotografia que proposa ‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany’.

‘Jaume Plensa’. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona.
Fins al 22 d’abril

Després de vint-i-tres anys, l’artista Jaume Plensa torna a exposar al Macba. Arriba amb una mostra retrospectiva d’una vintena d’obres que abracen de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat.

‘Stanley Kubrick’. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona.
Fins al 31 de març.

Aquesta exposició, que ja ha recorregut mig món, repassa la trajectòria artística del director de cinema novaiorquès Stanley Kubrick. Parteix del seu començament com a fotògraf a la revista Look i abasta les grans peces cinematogràfiques que va dirigir, com ara Espàrtac, Lolita, 2001: Una odissea de l’espai, La taronja mecànica o The Shining.

‘Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971’. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona.
Fins al 22 d’abril.

El museu ofereix una retrospectiva en què reflexiona sobre l’art del país entre el 1966 i el 1971, a redós de la influència del Maig del 68. Es compon de més d’un centenar d’obres dels artistes més trencadors del moment, com ara Colita, Equipo Crónica, America Sanchez, Carles Santos…

‘Vida? O teatre?’. Reial Monestir de Pedralbes. Barcelona.
Fins al 17 de febrer

Una de les exposicions revelació de la temporada exhibeix l’obra de Charlotte Salomon, una artista silenciada i víctima de l’Holocaust. Inclou una selecció àmplia del conjunt de guaixos pintats durant l’exili a França, gràcies als quals va superar emocionalment un trauma familiar.

‘Picasso descobreix París’. Museu Picasso. Barcelona.
Fins al 20 de gener.

Una mostra que aplega les obres que van impressionar el jove Pablo Picasso en els seus primers viatges a París al tombant del segle XIX. Per això s’hi exposen dinou peces impressionistes i simbolistes d’artistes com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec.

Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya. Fundació Joan Miró. Barcelona.
Fins al 20 de gener.

Una oportunitat per a endinsar-se en el moviment surrealista a la Gran Bretanya gràcies a la mirada de la fotògrafa nord-americana Lee Miller. Model, musa i col·laboradora de Man Ray a París, més tard esdevindria una fotògrafa de prestigi, pionera a connectar l’art, la moda i el periodisme.

‘Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre’. Caixafòrum Barcelona. Barcelona.
Fins al 20 de gener.

Amb 345 obres entre pintures, cartells, dibuixos i gravats, la mostra exhibeix tot l’esplendor de l’època daurada del barri de Montmatre. A més ho fa mitjançant el cartellisme i un dels millors retratistes del moment: Henri Toulouse-Lautrec.

‘Picasso-Picabia. La pintura en qüestió’. Fundació Mapfre. Barcelona
Fins al 13 de gener

La mostra descobreix un acostament a les històries creuades de Pablo Picasso i Francis Picabia i estableix connexions en la seva obra. La seva relació especial amb la ciutat de Barcelona i el desig de desafiar les convencions pictòriques són dos elements centrals del diàleg.

‘Antoni Tàpies. Biografia política’. Fundació Tàpies. Barcelona.
Fins al 24 de febrer.

El lapse cronològic que desplega aquesta exposició ens transporta del 1946 al 1977. Viatgem de la postguerra i la dictadura a la darreria del franquisme i la transició democràtica a l’estat espanyol. La biografia que es deriva d’aquesta tria no pretén d’il·lustrar la vida de l’artista, sinó la circulació de les obres.

‘Dalí- Rafael, un somieig prolongat’. Museu Dalí. Figueres.
Fins al 6 de gener

Salvador Dalí va escriure l’any 1947 el tractat 50 secrets màgics per pintar i en aquest document va deixar constància d’un dels seus somnis: arribar a exposar al costat de l’obra de Rafael. La Fundació Gala-Dalí acaba de fer realitat aquest desig amb una mostra que cerca els paral·lelismes entre l’obra de tots dos artistes.

‘De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya’. Museu d’Art de Girona. Girona.
Fins al 23 d’abril.

El llegat pictòric de la pintora polonesa Muter ha romàs en segon terme durant dècades malgrat que és una de les pintores més reconegudes de la primera meitat del segle XX. Per això el museu gironí li dedica l’exposició més gran que s’ha fet mai a Catalunya després de la seva mort amb l’objectiu de treure-la de l’oblit i retornar-la a l’escena artística.

‘L’equilibri possible’. Museu de Montserrat. Monistrol de Montserrat.
Fins al 5 de maig.

Montserrat s’endinsa en el món més íntim dels pintors Ràfols Casamada i Maria Girona amb una mostra que vol demostrar la connexió personal, cultural i artística que van establir.

‘Oliba episcopus’. Museu Episcopal de Vic. Vic.
Fins al 10 de febrer.

Oliba de Cerdanya va ser un dels personatges més importants de la Catalunya medieval: va ser bisbe d’Osona i abat dels monestirs de Ripoll i Cuixà. Per això, amb motiu del mil·lenari del naixement, hom li dedica una mostra per a difondre la figura i contextualitzar-la en l’època en què va viure.

‘Somniant Déus. Blai Bonet, Toni Catany’. Centre de Cultura Sa Nostra. Palma.
Fins al primer de febrer

L’exposició parteix del llibre Somniar Déus, de l’any 1993, del fotògraf Toni Catany i el poeta Blai Bonet. Per això mitjançant la literatura i la poesia desglossa l’aproximació artística al nu masculí, la sexualitat, la identitat i el desig.

‘L’alegria de viure’. Centre Cultural Bancaixa. València
Fins al 31 de març

Amb més de cent setanta obres, la mostra reflecteix la faceta més lúdica, festiva i vital de Pablo Picasso mitjançant temes com ara la lluminositat de la Costa Blava, el circ, la pau, la sensualitat, els toros o la dansa.

‘Habitar el Mediterrani’. Institut Valencià d’Art Modern. València.
Fins al 14 d’abril

L’Institut Valencià d’Art Modern recull més de cent cinquanta obres arqueològiques i contemporànies que van del segle II aC fins a l’actualitat i reflecteixen les llums i ombres de les ciutats i formes de vida banyades per la Mediterrània. Tot plegat és un diàleg entre cultures, espais i temps.

‘Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976’. Institut Valencià d’Art Modern. València.
Fins al 13 de gener.

La mostra recorda la mítica exposició de l’any 1976 a la Biennal d’Art de Venècia amb obres de Picasso, Tàpies, Miró, Saura, Renau… Amb Francisco Franco ja mort, la mostra va servir per a corregir el discurs oficial i manipulador de la dictadura sobre l’art contemporani.

‘L’esperit d’una època: Ignacio Pinazo en la col·lecció de l’IVAM’. Institut Valencià d’Art Modern. València.
Fins al 17 de maig.

El pintor realista Ignacio Pinazo va obrir un espai nou per al tractament del naturalisme, la llum i la investigació. Amb els seus tocs i pinzellades àgils que transmetien una realitat en moviment, va definir un estil personal caracteritzat per les formes lliures i la defensa de l’autonomia de l’art que reivindica l’experiència i la interpretació a partir del seu aspecte inacabat.

‘Teníem tot al nostre favor’. Museu de Belles Arts de València. València.
Fins al 20 de gener.

És una mostra sorgida de la primera col·laboració entre el Museu de Belles Arts de València i l’IVAM i recull obres que van del segle IV aC a l’actualitat. L’objectiu és suscitar un diàleg entre els artistes i mostrar la manera com les creacions dels segles XX i XXI recuperen els gèneres clàssics de la pintura mitjançant la natura morta, el retrat i el paisatge.

‘Ocultes i il·lustrades’. Centre Cultural la Nau de la Universitat de València. València.
Fins al 20 de gener.

Amb obres de Paula Bonet o Ana Penyas, l’exposició reivindica el paper de les il·lustradores valencianes al llarg de la història, del segle XVI a l’actualitat. A més, són unes artistes sotmeses a una invisibilitat doble: la de ser il·lustradores i la de ser dones.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb