exposicio Tàpies avui galeria Mayoral

Amb motiu del 30è aniversari, la galeria Mayoral presenta fins al 13 d’abril l’exposició ‘Tàpies avui’, una mostra sobre el pintor que ofereix una nova lectura sobre la seva obra. ‘En el nostre temps, la texturació de Tàpies l’hem de veure en funció de les nostres preocupacions actuals’, explica el comissari de l’exposició, Arnau Puig, crític d’art i filòsof. Amb l’objectiu de reivindicar la figura d’un pintor que va viure revenges i mofes, l’exposició inclou onze pintures de mitjà i gran format del període 1959-2002 que destaquen per la contundència plàstica i força expressiva. Per exemple, les conegudes Almenes i Ocre amb sis collages, de les quals ‘tant interessa com les entenem avui i com les hem de veure en el futur’, diu Puig.

Puig, gran coneixedor d’Antoni Tàpies, ha volgut oferir una mirada actualitzada del pintor. ‘Fa 72 anys que conec en Tàpies, que batallo amb ell, les miro, i les hem vist de totes maneres’, diu Puig sobre les seves obres. I afegeix que malgrat veure com ‘era una batalla amb el seu entorn, una revenja, una mofa, Tàpies es va anar espiritualitzant i va persistir en la creació de les seves particulars obres’.

Amb aquests precedents, Puig, que va ser juntament amb Tàpies fundador del grup avantguardista Dau al Set, explica que la texturació pròpia de Tàpies ha canviat de motivacions, i per això el públic l’ha de veure amb els ulls d’avui dia. ‘Ens hem proposat no pas veure el Tàpies des dels motius pels quals va fer aquests quadres tan complicats, complexos, batalladors i esgarrifosos, sinó com els veiem ara actualment.’

El galerista Jordi Mayoral destaca la importància de Tàpies. ‘Continuem dubtant davant les seves obres. Això ens fa avançar. L’art és per qüestionar-se i, quan no s’entén, ser capaç de perseverar’, i afegeix que les lectures de les obres són múltiples.

Obres transcendents
La mostra inclou onze quadres des de l’any 1959, quan Tàpies ja havia consolidat un llenguatge propi i havia estat reconegut en cites com ara la Biennal de Venècia. Però a començament d’aquella dècada, quan va deixar el romanticisme implícit en el surrealisme i va començar a ‘fer pintura dura i d’esgarrifances, Tàpies no sabia fer Tàpies’. Ho diu Puig, que detalla que amb els anys va anar descobrint i incorporant tècniques. ‘Per això hi ha uns Tàpies meravellosos però que són menys espontanis o directes, sense que deixin de ser complexos i d’una gran qualitat estètica’, explica.

Per Mayoral, totes les obres, tant les que formaven part del fons de la sala com les que han estat cedides per col·leccionistes, són transcendents. ‘Tenen un pes específic i ens poden ajudar a generar aquestes respostes, per saber si Tàpies encara ens commou i ens fa qüestionar’.

Almenes (1959), Fons blau amb ratlla marró trencada (1959), Matèria negra sobre sec (1960), Diaris amuntegats (1969), Ocre amb sis collages (1973), Oval de feltre (1976) o Nuat (1997) són algunes de les peces del monogràfic amb què la galeria Mayoral enceta enguany una programació especial per a celebrar el 30è aniversari.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb