Fa cent anys que el famós quadre de Ramon Casas La càrrega va ser cedit al Museu de la Garrotxa d’Olot i, per celebrar-ne l’efemèride, el museu ha impulsat la mostra La càrrega o la violència de l’estat contra el poble. Es podrà veure a partir de dissabte i fins al 18 d’agost i està comissariada per l’historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras. Però lluny de crear una exposició de caràcter històric, Calpena i Carreras han optat per fer una reflexió sobre l’evolució de les càrregues policíaques des del segle XVIII fins a l’actualitat.

La mostra es divideix en dues parts i la primera parteix del quadre de Ramon Casas i se centra a contextualitzar i divulgar detalls poc coneguts d’aquesta obra. Per exemple, s’explica que el quadre no ha sortit des del 1997 perquè hi ha risc que es malmeti. El procés de restauració a què es va sotmetre l’any 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa que sigui impossible de desmuntar-la sense riscos.

Les càrregues en 200 anys d’història

A la segona part, el visitant s’endinsarà en el concepte de càrregues policíaques al llarg de la història. I ho farà, primer, obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per, després, topar-se amb una segona cortina amb tot d’antiavalots en primer pla. En aquest espai també hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues des del segle XVIII fins avui.

El missatge que es vol transmetre és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins als gasos lacrimògens– però que el concepte de càrrega continua essent el mateix. Així, per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia i França en diferents moments de la història, arribant fins i tot a les protestes de les Armilles Grogues.

De Catalunya, s’han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 i d’una càrrega dels Mossos d’Esquadra a la plaça Catalunya de Barcelona el 2011. En una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l’1-O. Segons Enric Calpena, no és cap exposició sobre els fets de l’1-O, però sí que s’ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l’imaginari de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política.

La mostra inclou també la representació volgudament naïf d’una trentena d’antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes en funció de cada país. Són representats amb una imatge similar a una joguina de Playmobil. L’objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb què s’ha representat.

L’arribada de ‘La càrrega’ a Olot

El 17 de desembre de 1919, es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre ‘La càrrega‘ del pintor olotí Ramon Casas al Museu Biblioteca d’Olot, que és com s’anomenava aleshores. Aquell quadre i tres més d’autors catalans van poder tornar a la capital de la Garrotxa perquè l’escultor olotí Miquel Blay i l’Ajuntament d’Olot van saber aprofitar el poc interès que l’emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d’Art Modern i al govern espanyol. Així ho recorda la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, quan explica que l’obra havia generat tanta incomoditat a Madrid per la temàtica que no s’havia arribat a exposar mai al públic.

Cent anys després, el quadre de Casas s’ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes, si bé no va ser mai la intenció de l’autor, a qui s’ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana. Segons Mallol, el va pintar des de la neutralitat ideològica i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902. En primer pla, es veu un Guàrdia Civil dalt del cavall amb un sabre a la mà i als peus de l’animal un home estirat a terra. I en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb